El jaciment arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, què ens explica dels nostres avantpassats?

A l’Esquerda de Roda vàrem veure moltes coses, restes, etc. Ens varen explicar moltes coses i vàrem observar.

-Nosaltres provenim dels íbers que ells varen ser els descendents de l’Esquerda de Roda que era la seva ciutat. Varen habitar-la els segle V aC – l aC.

-En l’època medieval varen arribar el segle Vlll dC – 1314.

-Els íbers per defensar-se construïen muralles potents i torres massisses de pedres.

-Els íbers anomenaven “Roda ciutat” on ara hi ha l’Esquerda de Roda. En el segle Xl la gent de l’església governava i varen decidir canviar el nom per a “la Parròquia de St. Pere de Roda”.

-En el segle lll aC per lliutes es varen destruir la muralla i les torres que fins el segle ll aC no foren reconstruïdes en l’època medieval varen ser reutilitzades.

-En l’època medieval varen fer excavacions i varen trobar una església ensorrada i també una necròpolis que significa “la ciutat dels morts”.

-Varen trobar restes sobre un document on s’explicava que Aissó havia destruït quan encara s’anomenava ” Roda ciutat”.

-Quan els romans  varen arribar a Catalunya molts poblats lluitaven contra ells, així quan els romans varen guanyar a qui se’ls enfrontés varen ordenar destruir si mateixos les ciutats.

-A l’Esquerda de Roda hi podien veure moltes restes de cases com: la del ferrer, etc on només hi quedaven les bases. En algunes fins i tot hi havia encara bancs on feien reunions. També vàrem trepitjar les tombes però també les varem observar. L’església que tenien estava una mica ensorrada però encara tenia l’estructura i el tipus d’art.

-També la ciutat de Roda va estar destruïda per lluites dels senyors feudals de Cabrera entre el bisbe de Vic.

-Els habitants vivien en dificultats de supervivència per les batalles entre diferents ciutats per el requeriment de terrrenys.

-En conclusió vàrem poder aprendre moltes coses sobre els nostres avantpassats, com vivien, les restes que varen deixar etc. Per això hem tingut molta sort de poder haver anat i descobrir més sobre el nostre passat i el del nostre país.

Noah Monge i Escalé