-Hola, bon dia, avui entrevistaré a l’Alcaldessa de Vic Anna Erra del partit polític PDeCAT.

-Bon dia.

-Quan va començar a interessar-se en la política?

-Doncs m’hi vaig començar a interessar a la primavera del 2007, quan jo sent professora d’una escola , i que no m’hauria pensat mai fer política, una persona em va dir: “que t’interessaria fer de regidora de la teva ciutat i tenir cura de l’educació de la teva ciutat?”. I li vaig dir: “Ah! Doncs potser si”. I mira a partir d’aquí vaig començar.

-Per vostè què és la política? Que li ha significat en la vida ?

-Doncs la política i sobretot la política municipal, la veig sobretot com un servei al teu poble o ciutat. És a dir, una cosa temporal que dura només uns quants anys i et dediques al 100% a millorar la teva ciutat o el teu poble.

–Quan la van escollir Alcaldessa, quina emoció va sentir?

-Penso que va ser una cosa curiosa en el sentit que en el meu cas, primer de tot ja hi va haver un procés, es va haver de decidir si jo era la que em presentava o no. Vaig haver de lluitar molt amb altres persones del partit, i com que el final ho vàrem aconseguir, aquest ja va ser la primera gran alegria. Llavors amb molta energia ens vàrem presentar a les eleccions, i en guanyar,  diguem-ne que vaig tenir el cor com partit, una primera sensació de molta il·lusió, de “ho hem aconseguit”.  I l’altre de cop dir “Ostres! Ara soc l’Alcaldessa, ara em toca aquesta responsabilitat. A veure si sabràs fer-ho bé, i si la gent que t’ha donat tota aquesta confiança, si sabràs donar-los resposta”.

– Quines són aquestes responsabilitats?

-De cop tens a càrrec tota la ciutat, que la ciutat vagi bé, que la gent hi visqui bé, que tinguin feina, que hi trobin els carrers endreçats, que els problemes socials es solucionin, que els joves no ens marxin i trobin feina aquí a Vic. Que la ciutat de Vic continuï sent forta, doncs depèn en part de les meves decisions. I penses doncs bé, t’has presentat amb un programa polític i la gent t’ha donat confiança, doncs ara és el moment de complir-lo i saber-ho fer bé, i que les decisions que prenguis, que  a vegades no agraden a tothom, siguin les correctes.

-A vegades ha pensat en deixar aquest càrrec?

-Ui! Moltes vegades. Si, així com hi ha molts moments que estic contenta i satisfeta de la feina que estic fent per la ciutat, també hi ha vegades en que hi ha molts problemes, no pots trobar  solucions a tots els problemes de la ciutat, i a vegades això et va creant una motxilla molt gran de pes, de responsabilitat. I a vegades dius “ostres” no puc solucionar-ho tot i a vegades et vindrien ganes de canviar-ho.

-De la vostra feina què més li agrada?

-Parla amb gent, anar als llocs i sobretot escoltar molt el que em diuen de la ciutat, com està la ciutat i buscar ajudes i solucions perquè la ciutat vagi avançant. Vic sempre ha set molt important, Vic és molt important dins de Catalunya, doncs sobretot, que els anys que jo pugui ser Alcaldessa, Vic continuï sent una ciutat important dins de Catalunya, econòmicament, socialment, culturalment, en tots els aspectes.

–Es tornaria a presentar com a Alcaldessa?

-És una cosa que rumio i encara no he pres la decisió, perquè també trobo a faltar ser professora.

-Vostè que creu que canviarà si Catalunya és independent?

-Doncs que finalment ens reconeixerien com a una nació estat, que tota la nostra història podrà tenir la cobertura de ser un estat, i hi guanyarem sobretot econòmicament i al tenir més per les nostres persones.

–Fins aquí està bé, adéu gràcies per atendrem.

-Adéu.

Estem aquí presents amb en Guillem, un perruquer molt bo que té una perruqueria al carrer de Gurb.

-Hola Guillem, bona tarda.

-Bona tarda Èlia.

-Per què vas voler ser perruquer?

-Bona pregunta, primer perquè els meus pares ho eren i ho vaig voler provar. I llavors vaig veure que era un professió molt artesanal i m’agradava, i el tacte amb el públic  també.

-Com vas començar la carrera de perruquer?

–Vaig començar que estava estudiant a 1er de BUP, però no em convencia , i llavors  em van dir d’anar a l’Acadèmia aquí a Vic per conèixer l’ofici i així vaig començar.

-Va ser complicada  la carrera de perruquer?

-Sí molt, molt complicada i ho és. És un ofici que és molt complicat.

-Et va costar aprendre a ser perruquer?

-Si i no. Al principi sí, però després com que m’ho ensenyaven a casa meva i a l’Acadèmia, ho vaig agafar molt ràpid.

-Com és que vas voler muntar la teva pròpia perruqueria?

-Les ganes de tirar endavant i no conformar-te només a dir “bueno”, només vull fer això, però no vull créixer. I com que la meva mare també ho era, em va empènyer a fer-ho, i entre tots ho vam tirar endavant.

-T’agrada aquesta professió?

-Si molt, per això segueixo aquí.

-Què em recomanaries si volgués ser perruquera?

-Que tinguessis molta paciència i que fos una cosa que t’agradés molt, molt, molt, perquè si en qualsevol ofici no només en perruqueria, si no t’agrada gens, no hi posaràs prou interès, i llavors mai seràs el que tu vols ser.

-Quins passos vas seguir?

-Primer començar com a aprenent; escombrant, rentant caps i llavors, a mesura que anava estudiant, em deixaven anar fent més coses, i anava aprenent. Perquè anava a fer cursos de perfeccionament a Barcelona i a Madrid, on em sortien per anar aprenent, perquè es una feina que mai pares d’aprendre, sempre estàs aprenent.

-Quants anys fa que ets perruquer?

-Vaig començar a  estudiar perruqueria als 15 anys o sigui que fa més o menys 29 anys que faig perruqueria.

-De petit volies ser perruquer?

-No, la veritat és que de petit no ho tenia clar què volia ser ,amb el pas del temps ho vaig anar provant i al final em va acabar agradant.

-Això serien totes les preguntes. Gràcies per atendrem.

– De res i fins una altra.