Barreres arquitectòniques a l’escola

Avui els nens i nenes de 5è B ens hem posat a la pell d’en Carles. En Carles és un noi que, fa molts anys, va tenir un accident de cotxe i va perdre la mobilitat de les seves dues cames. Des dels quinze anys, necessita una cadira de rodes per moure’s.

Aquest matí ens ha deixat pujar a unes cadires de rodes per veure tots els obstacles que tenim al pati de l’escola. Hem vist que era difícil moure’s per diferents racons del pati. Ens ha costat pujar els múltiples escalons i voreres de l’escola, passar per sorra i pels llocs estrets. També hem comprovat que conduir la cadira no ha estat gens fàcil. 

Després de tot, a més a més, hem après com és la seva vida i com es sent una persona que viu damunt una cadira de rodes. En Carles ens ha ensenyat a valorar les coses que tenim, ens ha ensenyat que tot i els obstacles que té, aprofita cada moment per ser feliç.

Creiem que a l’escola, a la platja, a les voreres, a les botigues, a les places, al carrer… no hi hauria d’haver cap barrera arquitectònica. Tots i totes tenim els mateixos drets.