Benvolguda Comunitat Educativa,
Aquesta setmana ha estat una setmana força trista per nosaltres. El passat diumenge 31 de gener la nostra
estimada Lidia Llaveria, la nostra Cap d’Estudis, ens va deixar després de patir des de l’estiu una d’aquelles malalties que s’investiguen molt però que, malauradament, encara no es pot erradicar: el càncer.
És difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi, i més d’aquesta manera, però hem pensat que aquestes paraules ens reconfortaríem a totes i tots i ens faríem recordar-la, ja que l’essència d’una persona no mor fins que s’extingeixen totes les vides que va tocar, i la Lidia va ser una d’aquelles persones que porten al món una llum tan gran que fins i tot quan se’n van, aquesta llum roman. Per tot això et recordarem amb aquestes paraules de Miquel Martí i Pol:
“Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties. De tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.”
I si ella ens pogués dir algunes paraules més de les que ens va dedicar en els seus últims dies, segur que ens diria alguna cosa així:
“No he mort, perquè encara que el meu cos no hi sigui, la meva presència es farà sentir sempre. Serè el record dolç que batega a batzegades dins la vostra memòria, i seré també una bonica pàgina de la vostra història. Perdó a tots, abans que tot, se’m va oblidar dir-vos, que no he mort, només he marxat abans i no vull que em recordeu amb llàgrimes, com si fos una d’aquelles que no té esperança. Estic convençuda que això no passarà mai i per tant sempre romandré d’una forma o una altra amb vosaltres perquè la gent només mor quan l’obliden.”
DESCANSA EN PAU LIDIA, SEMPRE ESTARÀS EN EL NOSTRE RECORD
Les nostres condolències per tot el claustre de professors, familiars i amics. Descansi en Pau
Moltes gràcies Jordi, és un escrit molt bonic.
Vosaltres sou l’altre part de la seva família i sempre ho sereu.
Amb molt de carinyo,
Cristina
La Lidia ha estat una molt bona companya i una excel.lent mestra.
“Fué todo un placer conocerte en el Pràctiques 1. Ya lo creo”.
“Te recordaré con muchísimo cariño, querida Lidia”. DEP
ISABEL
Malgrat que no vaig trevallar molt de temps amb tu, et recordo amb afecte i com amb humor resolies les situacions