L’ensenyament de les primeres lletres a Sant Adrià comença el 1834 en una petita escola situada al primer pis de l’antic hostal que hi havia a la cantonada del carrer Major amb Pi i Margall, enfront de la masia de can Rigalt. Per el baix nombre d’habitants, els primers mestres varen ser els rectors de la parròquia.
En 1843 a causa de l’esfondrament d’una part del pis de l’hostal, corresponent a l’escola, s’hagué de llogar una caseta del barri de Santa Coloma com a escola, puix l’Ajuntament no disposava de cabals per fer l’oportuna reparació.
En els anys seixanta en augmentar el nombre d’habitants, es varen contractar mestres nacionals que varen substituir als rectors.
Cap a l’any 1887 l’escola es trasllada a la nova seu de l’Ajuntament (actual Casal de la Dona) on romandrà com escola pública fins l’inici de la guerra civil.
A partir de 1936 els antics locals de les escoles parroquials del carrer Ricard (on avui està el col·legi Sagrat Cor) foren habilitades com a grup escolar oficial de tota la població sota el nom d’Escola Nova Unificada.
L’any 1943 part dels locals de l’antiga fàbrica Polydor (la part que dona a la Rambleta) foren adaptats com a escola i es varen traslladar diverses escoles que van formar el “Grupo escolar Gonzalez Oliveros” (nom del primer governador franquista de la província de Barcelona). Amb l’adveniment de la democràcia el centre va canviar el seu nom pel de Pompeu Fabra.
Al setembre de l’any 1992 es va fer el trasllat al nou edifici de l’avinguda Santa Caterina i posteriorment el 13 de Maig de 1994 es va fer la inauguració oficial.
Així doncs, podem considerar que la escola Pompeu Fabra és l’hereu del primer centre d’ensenyament que hi va haver a Sant Adrià de Besòs.
