Josep Pallach i Carolà , polÃtic i pedagog, neix a Figueres el 10 de febrer de 1920. De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió del 27.
S’exilià a França el 1939 on es llicencià en Filosofia i Lletres en la Universitat de Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa, dirigint del 1948 al 1967 el Moviment Socialista de Catalunya.
Des de 1951 va ésser professor al Lycée Pilote de Montgeron on potencià , junt amb altres professionals, una experiència d’inserció de nens caracterials. Durant la seva llarga estada al Lycée, efectuà diversos treballs d’investigació personal publicant-los a diverses revistes. El 1964 publicà el llibre “El gran problema: escola i ensenyament per a tots”.
El 1950 obté el premi Serra Hunter als Jocs Florals de Perpinyà amb el treball “L’adolescència i la formació de la personalitat”. I el 1970, amb “Instituts pilots i reforma de l’Ensenyament mitjà ”, guanya el premi Antoni Balmanya.
El 1969 retornà a Catalunya, es doctorà en Ciències de l’Educació i començà a treballar com a professor de la Universitat Autònoma. Formà part de l’equip fundacional de l’Escola de Formació del Professorat d’EGB de Sant Cugat. Durant aquest perÃode publicà “L’explosió educativa”, i en edició pòstuma “Els mestres públics de Girona i els orÃgens de la Renovació a Catalunya”.
Paral·lelament a la seva activitat pedagògica, fundà el Partit Socialista de Catalunya del que fou el seu Secretari General fins a la seva mort.
Josep Pallach i Carolà morà l’11 de gener de 1977 a Esclanyà . Després de la seva mort, es creà el Premi de Pedagogia “Josep Pallach”.
Cliqueu aquà per llegir l’article de la Wikipèdia sobre Josep Pallach.
