Poesia catalana

EL PEIX I L’ORENETA
Joana Rapall

El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:
-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
-Tens l’aigua ben transparent…
-Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
-Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
-M’agrades tant, oreneta!
-Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>