Aquest curs hem començat un intercanvi amb l’escola La Bressola de Sant Galdric (Perpinyà). Aprofitem per enviar-los una salutació ben cordial.
Les dues escoles cerquem que el nostre alumnat faci un projecte d’intercanvi i tingui contacte amb alumnes d’altres escoles de llengua catalana. El català és la llengua que compartim amb l’escola Bressola de Sant Galdric. El projecte d’intercanvi se centra principalment en la llengua oral mitjançant gravacions, videotrucades, vídeos, etc.
El primer trimestre, les classes d’infantil fins a cicle inicial de l’escola Les Fonts es van presentar i, a més, van cantar una cançó o recitat un poema per a l’altra escola. Els grups de cicle mitjà i superior també van fer una presentació i, a més, en petits grups van explicar en català jocs de pati, cançons de comptar, cançons de picar de mans i cançons per saltar a corda.
En el segon trimestre diferents grups de l’escola han realitzat textos o vídeos d’agraïment així com també nou contingut relacionat amb els seus grups-classe.
Esperem que us agradin.
I3: Presentació i 2 poemes.
POEMA 1: COM ALEGRE CAMPANETA
Com alegre campaneta
que no para de sonar,
avui el meu cor batega
perquè us vull felicitar!
Bon Nadal!
POEMA 2: TINC UN ARBRE AMB BOLETES
Tinc un arbre amb boletes
i llumetes de colors,
té una campana vermella
que per a mi és la millor.
Sabeu què diu la campaneta
amb el seu taling-talang?
Que sigueu tots feliços el dia de Nadal.
I4: Presentació, cançó i poema.
CANÇÓ: Estimats Reis de l’Orient (Marta Canellas)
Estimats Reis de l’Orient
No sé pas què demanar-nos
que per sort no em falta res.
Tinc tot el que vull i més.
Una família que m’estima
i a la taula sempre un plat.
Tinc amics per jugar i riure
i un llit ben tou si estic cansat.
Estimat Reis de l’Orient,
però a mi m’agraden les sorpreses.
Jo us poso aigua pels camells
i me’n deixeu vora la finestra.
POEMA: Tinc quatre anys
Tinc quatre anys i soc bufó
i de coses en sé un piló.
Sé comptar de tres en tres,
i fer lletres com si res.
Se cantar, jugar i saltar,
però què bonic és estimar!
Estimo els peixos, estimo les flors,
i els nens de tots els colors!
Nadal ja ha arribat!
quina il·lusió,
i per a tots vosaltres,
aquest petó!
Bon Nadal!
I5: Presentació i poema.
POEMA: Cançó de Nadal (Bofill, Puig, Serrat)
L’escola és tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui bon dia,
avui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?
Li dono una carta
del seu fill Pasqual,
que des de Suïssa
li diu: Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut;
per dur-nos la joia
al món ha vingut.
1r: Presentació de les dues classes i cançó.
CANÇÓ: És Nadal!
Ja és Nadal, ja és Nadal, farem cagar el Tió.
Ja és Nadal, ja és Nadal, neules i torrons. (2)
Tota la família,
dels vells fins als vailets.
Menjarem plegats
una sopa de galets. (2)
Després del dinar
arriba l’hora de cantar
i així celebrem
que són festes de Nadal. (2)
Ja és Nadal, ja és Nadal, farem cagar el Tió.
Ja és Nadal, ja és Nadal, neules i torrons. (2)
I als peus de l’arbre
al Tió li hem de donar
mandarines perquè ens cagui
uns bons dolços per menjar. (2)
Després del dinar
arriba l’hora de cantar
i així celebrem
que són festes de Nadal. (2)
Ja és Nadal, ja és Nadal, farem cagar el Tió.
Ja és Nadal, ja és Nadal, neules i torrons. (2)
1rA: La classe de música.
1rB: La nostra classe.
2n: Presentació i poema.
POEMA: Jo tinc un pessebre (Ramon Muntanyola)
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d’argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.
Què fem a 2n?
3r: Presentacions de les dues classes i jocs.
JOC: La pirata Renata! (picar de mans)
La pirata Renata
va saltar del vaixell
es va fotre una nata
i es va torçar el canell
Com que va caure a l’aigua
els taurons de l’oceà
que tenien molta gana
un ull se li van menjar. (una mà, un peu, les dents)
JOC: Dalt del cotxe hi ha una nina (picar de mans)
Dalt del cotxe hi ha una nina
que en repica els cascavells.
Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta,
pinyol madur, vés-te’n tu!
Si tu te’n vas, nero, nero, nero.
Si tu te’n vas, nero, nero, nas.
JOC: Fet i amagar
El joc de fet i amagar es tracta d’amagar-se i que un dels jugadors enxampi a la resta. Regles del joc:
S’escull un dels jugadors perquè compti, amb els ulls tancats, fins a un nombre preestablert (serà major si el terreny de joc és més gran). Mentrestant, els altres jugadors s’han d’amagar. El qui para compta, un cop acaba de comptar, diu: “Qui no s’ha amagat, para”, i ha de trobar la resta de jugadors amagats. Una altra opció és que un dels jugadors canti “Conillets a amagar” i mentre canta, la resta de jugadors s’han d’amagar.
JOC: Conillets a amagar
Conillets a amagar,
que la llebre va a caçar,
de nit i de dia,
la llebre corria,
Conillets, esteu ben amagadets?
que la llebre s’alça? Sí. (Responen els conillets que ja s’han amagat)
Quan en veu un, ha de córrer cap al lloc on estava comptant i ha d’intentar arribar-hi abans que el participant amagat. Tocant la paret amb la mà, ha de dir: “Un, dos, tres… i el nom del jugador vist”. Si el que estava amagat hi arriba abans, dirà: “Un, dos, tres, salvat”, però si provant de salvar-se es confon de lloc, no se salvarà. Per altra banda, si el que para veu un jugador que està amagat, però es confon de persona, el qui està amagat surt i ha de dir: “Has trencat l’olla”; aleshores tota la resta de participants surt del seu amagatall i el qui comptava (parava) ho ha de tornar a fer.
Guanya el jugador que compta si els atrapa a tots, o bé la resta de grup si aconsegueix salvar-se. La següent partida sol parar-la el primer jugador a ser eliminat en la ronda anterior.
JOC: Tinc una poció (picar de mans)
Tinc una poció
és un líquid molt espès i
quan li faig un glop,
puc xutar fort com el Messi
Tinc una poció
un secret que no s’esbombi
quan li faig un glop
faig les passes com un zombi
Tinc una poció,
tota feta de verdures
quan li faig un glop
cauen del nas llaminadures
Tinc una poció,
amb baba de ratpenat
quan li faig un glop
em quedo mig congelat
Tinc una poció
porta una mica de nata
quan li faig un glop
faig olor de xocolata
Tinc una poció
m’ha quedat de color rosa
quan li faig un glop
puc trencar qualsevol cosa
Tinc una poció
ai, que m’està a punt de caure
quan li faig un glop
puc fer un crit de dinosaure
JOC: Quatre pedres hi ha al carrer (picar de mans)
Quatre pedres hi ha al carrer,
jo les sé comptar molt bé,
de color de xocolata,
una, dues, tres i quatre.
JOC: Quatre pedres hi ha al carrer (per veure qui para)
Quatre pedres hi ha al carrer,
jo les sé comptar molt bé,
de color de xocolata,
una, dues, tres i quatre.
Si la barqueta es tomba
Si la barqueta es tomba,
Nena no tinguis por.
Alça la corda en l’aire
I fes un saltiró
A la barrejada
A la barrejada
qui no hi entra para
A la barrejada
qui no entra, surt
4t: Presentació, jocs i cançons.
CANÇÓ: Una plata d’enciam (per veure qui la para)
Una plata d’enciam
ben amanida, ben amanida,
una plaça d’enciam,
ben amanida amb oli i sal.
Sucarem un tros de pa,
pel qui toqui, pel qui toqui,
sucarem un tros de pa,
pel qui toqui de parar.
JOC: Les quatre cantonades
Material: Quatre columnes
Nombre de participants: Grups de 5
Descripció del joc:
En el cas de no tenir quatre columnes pintades en el pati, es posen quatre bases formant un quadrat, i un nen o nena a cada base. En el centre del quadrat n’hi ha un altre. Quan els que estan a les bases es vulguin canviar entre ells, el del mig ha d’aprofitar per mirar d’aconseguir una base. Si n’hi ha dos en una mateixa base, se la queda el que hagi arribat primer. Es considera que s’està a la base quan es toqui amb qualsevol part del cos. El canvi de base es produeix quan fa la senyal el jugador que està situat en el mig del quadrat.
Variants del joc: Pot haver-hi un sisè jugador que serà el que fa el senyal
CANÇÓ: La xarranca (per saltar a corda)
Un, dos, tres, la xarranca,
Un, dos, tres, a peu coix,
Un, dos, tres, la mà enlaire,
Un, dos, tres, la mà a terra,
Un, dos, tres, giravolta,
…
Un, dos, tres, i ara surt.
4t Agraïment 2n trimestre
5è: Presentació, jocs i cançons.
CANÇÓ: Tres pomeretes hi ha a l’hort (per veure qui la para)
Tres pomeretes hi ha a l’hort,
que en festegen, que en festegen;
tres pomeretes hi ha a l’hort,
que en festegen un pebrot;
Quan el pebrot marxarà,
la pomereta, la pomereta,
quan el pebrot marxarà,
la pomereta se’n fondrà»
CANÇÓ: Uni, dori, teri, cuteri
Uni dori teri cuteri,
seculumberi
biri birom,
compta-les bé
que les dotze hi són
JOC: El joc d’El Pare Carbasser
El joc d’El Pare Carbasser és un joc de rotllana i de penyores en què cadascun dels jugadors, de manera individual, ha d’estar molt atent a les eliminacions dels altres jugadors i ser hàbil de reflexos en l’assignació numèrica per no ser també exclòs del joc.
Regles del joc: Malgrat que a partir de 5 o 10 participants s’hi pot jugar, aquest joc és òptim quan es superen els 20 participants, pel fet de poder eliminar més ràpidament jugadors al principi i després mantenir el punt culminant de l’activitat. En primer lloc, els participants s’asseuen en una rotllana i a un dels jugadors li és designat el títol de Pare Carbasser (les alumnes d’aquest grup es van voler dir Mare Carbassera), pel que passa a fer moderador i àrbitre d’aquella partida. Aquest, alhora, assignarà un o més (depenent de si el nombre de jugadors és escàs) números a cadascun dels jugadors.
El Pare Carbasser, a partir d’aquest punt, comença dient:
– El Pare Carbasser quan va venir de França va portar… cinc carbasses!
(Versió 2: La mare Carabassera quan va venir de la guerra va porta… cinc carabasses!)
Llavors, el jugador que té el número cinc ha de respondre:
– Què cinc, tres! (qualsevol dels números assignats)
I així es va fent fins que un dels jugadors diu:
– Què dos, el Pare Carbasser!
Llavors es torna a començar el joc.
Si un dels jugadors està despistat i no contesta (o dubta, o tarda en fer-ho), paga penyora i es dóna torn a que el Pare Carbasser reiniciï la rondalla. Quan un dels jugadors té penyora, queda eliminat el seu número i el jugador. Si algú diu el número d’un jugador que està eliminat, també paga penyora.
Els dies de la setmana: Cançó per saltar a corda
Un esquimal perdut en el desert
Un esquimal perdut en el desert,
entonava cançons amb el seu banjo,
i recordava el seu país…
allà, on ell era feliç.
He vingut d’Alaska,
per això en aquest moment,
ho passo malament,
degut a la calor i el gran vent.
Tenia un iglú molt petitó,
no hi havia mosquits
ni teranyines ni corcs,
el cel era blau, les aigües també,
ni gota de pols hi havia pel carrer.
M’agrada el trineu, la foca i l’ós,
a mi m’agrada el peix,
vestir-me tot de pells,
no vull veure més serps
ni més camells.
Els projectes de 5è
Agraïments 5è
