Poema QUIM

POEMA: “QUIM”

La Maria Gràcia Font Vilà ens va explicar la seva relació que tenia amb en Joaquim Vallmajó. Un dia, pensant amb ell, va escriure el poema “Quim”. Els alumnes de 1r i 2n li van recitar i ella es va emocionar molt.

En acabar, va haver un diàleg entre ella i els alumnes mitjançant preguntes.

Va ser molt interessant dins del 25è aniversari de la mort del missioner.

QUIM

Neix a prop, se’n va molt lluny.

És el foc d’un cor, que sap què vol.

Lluny de la llar, i prop del món.

Un sol mot i un sol clam

DÉU ÉS TOT.

La fam pot amb tots ells

I ell els don el pa quan pot.

Crits de pau, als qui són llei

I xops de mal el fan ja mort.

Els crits dels llops el fan més ferm i fort.

Sal i llum, nas, mà, peu, braç i veu,

Ho és tot per tots.

I com un xai a cops de pal

La mort del cos, ja és un fet.

La fe tan gran com té!

Ja ho diu el text:

“El gra de blat, si mort,

Surt molt més fort”.

 

Autora : M Gràcia Font Vilà