L’aire lliure i el contacte amb la natura són essencials pel bon desenvolupament dels infants i, tots estarem d’acord en que aquest benefici no minva amb l’edat. 
Sabem que on hi ha joc hi ha emoció i que l’aprenentatge és més significatiu si surt d’una motivació o interès de l’infant i si es fa a través d’activitats vivencials com una sortida al bosc.
Ara bé, que s’hi fa al bosc amb un grup de grans? Realment és un aprenentatge significatiu per a ells? Són sessions prou productives com per fer-les setmanalment o cada quinze dies?
És fàcil caure en l’error de veure aquestes sortides com una pèrdua de temps, però aquesta visió no pot estar més allunyada de la realitat: el bosc és una extensió de la nostra aula.
I que fem al bosc doncs?
Treballem l’art des de l’observació de la natura, dels seus petits detalls i els canvis més insignificants. Aprenem a dibuixar el nostre entorn, a desplegar la creativitat i expressar-nos utilitzant diferents llenguatges. Coneixem moviments com el Land Art i fem servir la natura i l’art com una excusa per reflexionar sobre temes com el med
i ambient lligant-los a l’actualitat del moment. Preparem i planifiquem de quina manera expressarem la nostra disconformitat, ens movem, decidim i ens posem d’acord per crear una obra d’art col·lectiva a la natura per reclamar una major cura del nostre entorn.
Aquestes passejades pel bosc i la descoberta de llocs propers però poc explorats i en ocasions desconeguts pels infants ens porten a situacions ideals per acompanyar emocions i sostenir frustracions.
Provar-se a un mateix, veure on estan els teus limits, afrontar-te a les teves pors, atrevir-se a fer i sortir exitós, caure i tornar-se a aixecar, compartir projectes amb amics i companys. Pujar a una roca o escalar un arbre ens donen l’oportunitat de viure i gestionar aquestes emocions; un aprenentatge que després podrem posar en pràctica en altres situacions futures.
Una de les activitats més primàries de l’ésser humà és el refugiar-se i d’aquí vé la necessitat tant intrínsica que tenen tots els infants de construir cabanes.
Una activi
tat més complexe del que sembla, on es posen en joc coneixements matemàtics i físics per aconseguir mantenir en peu i en equilibri la nostra construcció. Però també capacitats i habilitats socials com la presa de decisions, la tria de materials o la cooperació entre uns i altres per aconseguir un objectiu comú; i, fins i tot, d’altres més físiques com la força, l’agilitat o l’equilibri per moure, col·locar i acostar troncs, pedres i altres elements que tr
obem en el nostre entorn.
Construir una cabana és emocionant, és crear des del no res i amb materials del nostre entorn una construcció única ,que ens faci de casa o de lloc on amagar-se i resguardar-se. Un treball en equip, que ens permetrà compartir moments amb els altres i sentir l’orgull i la satisfacció de poder jugar i gaudir d’allò construït amb les nostres mans.
Sortir al bosc en diferents èpoques de l’any i observar els seus canvis ens permet conèixer el funcionament de la natura i els seus 
cicles. I també, ens ajuda a prendre consciència de les situacions alarmants que vivim cada vegada més sovint. La brossa acumulada als camins, les temperatures càlides d’aquest hivern i la falta d’aigua del Ripoll a l’inici de la primavera ens han fet conscients de la situació actual; donant-nos l’oportunitat de debatre i reflexionar sobre temes d’actualitat, propers a nosaltres i que ens impliquen; desenvolupant així el pensament crític i la consciència social.
EN UN MÓN DIGITAL I TECNOLÒGIC COM EL NOSTRE, AQUESTES EXPERIÈNCIES SÓN ÚNIQUES I NECESSÀRIES; L’ESCOLA HA DE PODER GARANTIR-LES.
