- L’ESCOLA QUE SOM
Una escola que pensa i actua per formar persones competents, creatives i innovadores que esdevinguin ciutadans i ciutadanes del món respectuosos/es, solidaris/es i responsables
Una escola per a tothom, on totes les veus siguin escoltades, on tothom s’hi senti reconegut i estimat, on siguin paleses la individualitat i la col·lectivitat, i que respecti els diferents ritmes vitals.
Una escola activa, viva i alegre, amb un ambient tranquil i relaxat, que fomenti el benestar personal i relacional.
Una escola que deixi petjada a l’alumnat, a les famílies i al professorat i que formi part dels referents personals de cadascú/na.
Una escola amb uns objectius clars i una línia pedagògica definida però oberta i flexible a canvis i noves reflexions.
Una escola cooperativa, amb un ambient de treball engrescador i d’esforç, amb un clima amable que permeti emergir coneixements, bones idees i contextos creatius per a comunicar-les.
Un ambient que compta amb uns mestres il·lusionats competents, creatius, innovadors, orgullosos de la seva feina i compromesos amb l’escola, el poble i el món.
Una escola amb parets que parlen i expliquen qui hi habita, què s’hi fa i com es fa. Preocupada i atenta en la documentació i avaluació del centre i de les persones que hi ha. Comptem amb un model d’avaluació que està en constant reflexió i recerca de noves fórmules més eficaces i rendibles per l’aprenentatge dels nois i noies i la manera de treballar que tenim nosaltres, perseguint la qualitat i el respecte pel valor i entusiasme que té per si sol aprendre.
Una comunitat educativa que treballa en col·laboració per un projecte comú.
2. LÍNIA PEDAGÒGICA
2.1.Valors
- La cohesió de la comunitat escolar a partir de la participació i la col·laboració de tothom.
- La solidaritat i el respecte en les relacions personals i professionals i amb l’entorn.
- El compromís individual i col·lectiu amb el medi natural i social.
- La cultura de l’esforç, del desig d’aprendre, de la inquietud, la curiositat, la investigació, l’experimentació i la creativitat.
- El sentiment de pertinença al món i la implicació en el progrés cap a un món millor.
- Ser un centre acollidor fomentant la cohesió, la comunicació i impregnant la vida de l’escola del gaudi d’aprendre i progressar.
- La democràcia com a sistema de funcionament en tots els àmbits de la vida escolar.
- Una actitud crítica com a mitjà d’anàlisi de la realitat.
- La llibertat individual dins la col·lectivitat.
- El desenvolupament personal, l’autonomia i la responsabilitat.
2.2. Principis psicopedagògics
Conscients de la realitat canviant de les aules i de les necessitats educatives del nou paradigma educatiu, el professorat d’aquesta escola sent cada vegada més la necessitat d’estar format a tots els nivells per aplicar, a la pràctica diària, els objectius de les competències bàsiques, prioritzant el què i, molt especialment, el com aplicar-les.
Partim, d’una banda, de les condicions del centre i l’alumnat i, de l’altra, l’entorn proper que forma part d’una societat, una cultura i una època concreta
El plantejament pedagògic del centre parteix de diferents bases teòriques i dels últims descobriments innovadors que apliquem de forma pràctica dins les aules i amb els infants. Pensem en un procés educatiu, continu i permanent, que potencia el desenvolupament integral de l’alumnat i on els coneixements són el centre dins una intervenció que pensa i actua per a la formació personal i emocional.
Potenciem la capacitat d’ordenar els pensaments, poder expressar-los i coordinar-los amb les accions. Amb això, creiem amb un procés d’ensenyament-aprenentatge on els professionals afronten els reptes educatius sabent i respectant els diferents talents i realitats individuals dels infant i atenent a les etapes de desenvolupament cognitiu que els caracteritza; no demanarem a tots els infants el mateix rendiment en una mateixa situació, sinó que la nostra planificació, respecta i pensa en la diversitat dels grups, tenint present els ritmes i les capacitats i habilitats individuals.
El talent és la intel·ligència en acte (Josep M. Marina)
Creiem en l’aprenentatge autopoiètic, aquell que va de dins cap a fora, i que, tal i com apunta el neuropsicòleg Antonio Damasio i aplaudeix la Rebeca Wild, parteix de l’energia innata dels infants per obrir-se a noves experiències i idees, per vèncer obstacles i reflexionar sobre els efectes i els significats de les vivències pròpies i d’altres persones, quan el context que habita així li permet. Afirmen que els processos de desenvolupament van madurant dins l’organisme cada vegada que l’infant interactua voluntàriament amb un entorn ric i preparat, fent connexions neurològiques, percebent allò que correspon o no a les seves necessitats autèntiques i corregint els seus propis errors.
Dins l’aula, seguint els principis Vigotskyans, partim que l’aprenentatge i el desenvolupament són una activitat social i col·laborativa i, per tant, com dèiem més amunt, treballem per no fer una intervenció que mostra i ensenya sinó que acompanya, gestiona i facilita eines per a que cada infant pugui anar narrant la seva pròpia història d’aprenentatges. Depèn de l’estudiant construir la seva pròpia comprensió en la seva ment. El docent, per la seva banda, pren en consideració que l’aprenentatge té lloc en contextos significatius, preferiblement el context en què el coneixement serà aplicat i on el mateixos infants són científics i descobridors dels seus propis aprenentatges. L’aprenentatge es produeix quan el docent posa en contacte els infants amb la realitat i on la resolució d’una situació (o d’un problema [no matemàtic]) es pot portar a terme amb l’ajuda i la guia d’un adult (el mestre/a) o la col·laboració d’un company/a més capacitat (Treball cooperatiu). En aquest sentit, i amb aquesta manera de pensar i fer, és important tenir una especial mirada cap a l’organització dels temps, els materials i els espais.
Comprendre és inventar (Jean Piaget)
Partim del principi que els infants, de manera conscient, han d’anar aprenent el seu propi procés d’aprenentatge. Prenem el llenguatge i la comunicació com a eines indispensables; el diàleg i la conversa passen a ser per al mestre un recurs de valor inqüestionable, pel que fa al llenguatge oral, i la presència del llibres, el treball de la comprensió lectora i la pràctica de l’escriptura, pel que fa al llenguatge escrit.
Amb el domini del llenguatge, oral i escrit, el nen pot anar explicant-se i així demostrar i demostrar-se el que aprèn i sap.
La intervenció del mestre parteix de la importància de crear vincles afectius per generar contextos de confiança on el nens es pugui desenvolupar de manera harmònica. Es per això que la nostra escola vetlla per ser un centre acollidor amb ambients amables que convidin a les ganes d’aprendre i al suggeriment de bones preguntes. Un centre que no es tanca a res i partint del que és i sap, busca i s’interroga constantment per millorar l’objectiu que té encomanat: que els nens aprenguin.
La nostra escola, amb autonomia pedagògica, desenvolupa i planifica el currículum competencial de forma lineal i transversal; des de 3 anys i fins a 6è, respectant el nivell de desenvolupament dels infants i les seves necessitats, interessos i habilitats individuals.
Els mestres estrategues creen contextos d’aprenentatge que permeten als infants ser autors i creadors dels seu propi procés d’aprenentatge que desenvolupen la competència de l’aprendre a aprendre. L’infant aprèn de forma conscient i coneixedor del procés que segueix per aprendre.
2.3.Atenció a la diversitat
En aquesta escola partim de la creença que tots els infants aprenen segons les seves capacitats, habilitats i nivell de desenvolupament personal i únic.
En els grups de treball, sigui quina sigui l’agrupació que es pugui fer, trobem infants amb diferents nivells i ritmes naturals d’aprenentatge i això fa que els professionals organitzin i facilitin el treball tenint en compte aquesta diversitat. Per això és molt habitual que en uns mateix temps passin coses diferents, a la vegada. L’acompanyament reeducatiu, en aquesta escola, es porta a terme a través d’estratègies metodològiques, afins a la línia psicopedagògica del centre, i en espais i agrupacions diferents segons els casos: aula ordinària, aula especial, en grups petits, de forma individual, etc i planificant i redactant adaptacions individualitzades.
El mestre de pedagogia terapèutica és el coordinador i responsable d’atendre i/o vetllar per l’alumnat amb necessitats educatives especials i fer possible que el procés d’aprenentatge d’aquests alumnes sigui un éxit a través de la inclusió. Forma part del claustre i pot compartir les seves funcions amb altres professionals del centre amb especialització, o sense, segons els mestres de la plantilla del moment.
2.4. El rol de mestre
Els mestres han de ser persones competents, que s’emocionin i emocionin per motivar, provocar, i crear un clima amable que encén l’espurna de l’estímul, el goig per la conversa i per fer comprendre el món que ens envolta. Que mira el grup i les seves individualitats amb una visió sistèmica per generar contextos estables i de confiança que facilitin els vincles afectius del grup.
“ Els mestres i les mestres són dissenyadors/es i creadors/es de situacions d’aprenentatge”
Destaquem les competències personals que ha de tenir un mestre segons P Perrenoud:
- Organitzar i crear situacions d’aprenentatge.
- Gestionar els processos d’aprenentatge.
- Elaborar i fer evolucionar els dispositius d’atenció a la diversitat.
- Implicar l’alumnat en l’aprenentatge i en la seva feina.
- Treballar en equip.
- Participar en la gestió del centre.
- Implicar i informar a les famílies.
- Utilitzar les noves tecnologies.
- Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió.
- Organitzar la pròpia formació continua.
3. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
3.1. Els projectes de treball
És una metodologia competencial* que ens permet treballar en escenaris globals i reals que afavoreixen els aprenentatges significatius, funcionals i complexos amb tot el que això representa de pensar i treballar amb la idea d’un infant actiu, compromès, creatiu, autònom, crític i implicat en la construcció d’una societat millor.
És coherent amb un mestre que acompanya i recondueix durant tot el procés, que té la motivació com a ingredient imprescindible per possibilitar el plaer d’aprendre i que creu en la necessitat de que la vida i la realitat entrin a l’aula.
Com equip de mestres creiem que no hi ha coneixements immutables, per tant no té sentit fer una escola transmissora de coneixements, sinó que volem posar l’enfoc en els procediments i en les actituds per adaptar-se i intervenir a les noves situacions que es puguin trobar, i per tant, ens permet treballar coneixements per la vida, per poder entendre el món i ser més feliç. Això no es contradiu amb el fet que els projectes tenen com a objectiu la construcció de xarxes de coneixements que arribin a tots els infants.
Normalment, els iniciem amb una pregunta. Aquesta pot sortir d’una conversa, d’una sortida, d’una provocació…. aquestes situacions són l’excusa per arribar al fi. El repte el té la mestra a l’hora de gestionar aquesta provocació per arribar a investigacions i aprenentatges concrets.
Assenyalem la importància de compartir els objectius amb el grup abans, durant i després del procés. És una metodologia que pensem calen complicitats amb els nens i nenes i aquesta és una manera d’anar-les mantenint. Per això parlem que planifiquem els projectes i no tant que els programem.
Les parets de la classe “parlen” i es documenten amb el que s’està fent i amb el que està passant, anem treballant amb eines com el mapa conceptual* i /o les xarxes de relacions.
La mestra durant i al final del procés troba un temps per contrastar el que ha passat amb les dimensió de cada competència que s’ha treballat que ens marca el currículum.
L’avaluació dels projectes de treball pretenem que sigui competencial com la mateixa metodologia. Ens fixem en l’ús d’eines tant per a l’avaluació formadora ( les decisions les pren fonamentalment la persona que après) com per a la formativa
( les decisions les pren fonamentalment el professorat).
No ens mirem l’avaluació com el procés per arribar a una nota que posa el mestre sinó com a camí que té anades i vingudes i que sempre està al servei de millorar els resultats acadèmics de cada nen i nena i la seva consciència sobre el que sap i el que no i com ho pot anar millorant.
La llibreta, la rúbrica, informe personal, activitat d’avaluació, exposicions per a les famílies o per a altres infants de l’escola són algunes de les eines que anem portant a la pràctica i que anem reflexionant per millorar.
3.2. Calaixets
Persegueixen l’autonomia dels infants, la consciència del seu moment d’aprenentatge i afavoreixen una intervenció individualitzada per part del mestre. Tenen com a objectiu l’assoliment de les competències lingüístiques i matemàtiques, així com la pràctica de conceptes en situacions diverses. Hi ha una gran diferència entre el funcionament i organització d’aula fins al grup de segon i de 3è a 6è.
Fins a segon, els espais d’aula afavoreixen l’aprendre a llegir i escriure i el treball de la numeració i el càlcul del llenguatge matemàtic.
A partir de 3r pretenem generar situacions on el fet de ja saber llegir i escriure i tenir els primers raonaments matemàtics siguin la eina per a l’adquisició de nous aprenentatges.
A més ens donen l’oportunitat de treballar amb grups d’edats heterogenis, fet que trobem del tot rendible.
3.3. Itineraris
Són un context preparat perquè els infants puguin continuar desenvolupant, a partir de diferents llenguatges, aprenentatges específics amb procediments similars.
Comptem amb l’espai científic, artístic i literari (la biblioteca)
Cada espai de cicle té uns materials específics. La tria d’aquests és de gran importància per aconseguir els objectius que ens proposem.
L’objectiu és que el nostre alumnat, en els espais, apliqui els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.
Els espais ens permetran treballar amb l’alumnat la consciència del valor del treball individual i col·lectiu; desenvolupar hàbits d’esforç i treball; així com actituds de confiança, iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge. Torna a ser una altra organització que ens permet el treball amb infants de diferents edats.
3.4 Organització del grup de petits.
La nostra organització dels grups és heterogènia en els petits. Tenim tres grups on a cadascun hi habiten nens i nenes de 3, 4 i 5 anys. L’Organització dels temps és vincula al voltant del joc. Així tenim els espais de lliure circulació al matí i els espais del grup de referència a la tarda.
3.5 Lectura
Treballem per un ús funcional de la comunicació lingüística i incloem el català, el castellà i l’anglès en els projectes i en els calaixets. Dins de l’aula, generem situacions per anar treballant i consolidant la competència en la comprensió lectora i l’expressió escrita, amb tot el que això suposa d’activitats, de vegades, més sistemàtiques, i de tot el grup. Donem importància a la biblioteca d’aula, a la lectura de llibres individuals i les lectures que fa el mestre, com a model.
3.6. Connecta’t al món e-twinning
Participem en projectes internacionals perquè el nostre alumnat pugui viure i conviure en un món global. Dóna sentit i significat a l’aprenentatge de llengües estrangeres i permet fer ús dels diferents recursos tecnològics, aprendre a navegar per la xarxa, aprofitar els canals de comunicació que ens proporciona l’entorn virtual per obrir-nos al món…
Són eines que ajuden a l’alumnat a estar connectat al món.
3.7. Itineraris de Natura
Som una escola amb un entorn privilegiat, tenim el bosc i el riu al nostre costat i aprofitem aquesta riquesa per realitzar activitats al llarg de l’any. Una d’aquestes activitats són els itineraris de natura, que es van esdevenint al llarg del curs.
Posem en valor la importància de fer participar experts sempre que sigui possible.
Aquests itineraris de natura poden estar directament relacionats amb els projectes de treball i formen part de la planificació transversal des del grup de petits fins al grup de grans.
3.8. Sortides, colònies i setmanes culturals
Com als itineraris de natura i els e-twinning, són la motivació per arribar al fi: que els infants aprenguin.
3.9. Especialitats
Educació física
Fins a primer es realitza la pràctica Psicomotriu Aucotourier i a partir de 2n s’introdueixen els jocs més reglats i els primers contactes amb els diversos esports. S’incorporen els hàbits d’higiene i al final de les sessions caldrà portar una samarreta de recanvi i un kit d’higiene (tovallola i desodorant, opcional)
Educació Musical
Volem que l’educació musical que fem al centre ajudi l’alumnat a conèixer el llenguatge musical, a gaudir-lo i a utilitzar-lo.. S’incorpora l’expressió corporal als itineraris a partir del Belluga’t i de 1,2,3 Acció. Anualment es celebra el dia de la música per potenciar i donar altaveu als infants i famílies que practiquen un instrument, així com de manera bianual es potencia la participació a una cantata. Segons la planificació anual es concreten unes o altres activitats
3.10. Competència Digital
Entenem que les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació són una eina imprescindible en el moment actual. Per això les incorporem en l’organització i funcionament del centre, seguint la línia pedagògica del centre.
En el cicle dels grans s’impulsa l’ús de plataformes digitals que amplien la xarxa de l’aula per connectar-la al món (blocs, classroom, drive…). El que s’aprèn a l’aula es fa visible i es comparteix utilitzant diferents recursos digitals (edició de vídeos, postcads, programes de ràdio …).
3.11. Avaluació
L’avaluació l’entem com un procés més de l’aprenentatge. Ha d’estar en sintonia amb la línia pedagògica, amb l’organització del centre i té un paper molt important en el procés i evolució dels aprenentatges dels infants.
És una de les eines que ens permet ajustar les estratègies pedagògiques a la realitat dels infants i adaptar els processos didàctics al grau d’assoliment dels objectius.
Creiem que la implicació de l’alumnat, en aquest procés, és necessària i és per aquest motiu que utilitzem diferents estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i, alhora, formar infants capaços d’autoregular el seu propi aprenentatge.
Realitzem activitats d’avaluació funcionals i contextualitzades on s’apliquen coneixements apresos en situacions que no reprodueixin literalment les treballades a classe.
El professorat fa un retorn individualitzat de l’avaluació amb comentaris orals i escrits, pensat, a vegades per a les famílies, i a vegades per als infants.
Alguns dels instruments d’avaluació que fem servir són els mapes conceptuals, llibretes d’aprenentatge, narracions individuals de projectes, qüestionaris específics d’avaluació, maquetes, exposicions a les famílies o altres grups d’infants de l’escola, criteris d’èxit, rúbriques i pautes d’orientació. L’avaluació és sovint un tema de reflexió i conversa amb el grup de mestres.
3.12. Distribució d’espais i persones
La nostra escola s’organitza en tres grups: petits, mitjans i grans. Cada grup té la seva mestra de referència, on intervenen especialistes i mestres de suport.
A petits, hi ha tres grups i a cada grup habiten infants de 3, 4 i 5 anys.
A mitjans hi ha el grups de 1r, 2n i 3r.
A grans hi ha el grups de 4t, 5è i 6è.
El professorat del centre treballa en equip., des de les diferents organitzacions d’exclusives: cicles, equips pedagògics, equip directiu ampliat i claustres. El claustre de mestres és l’òrgan de govern col·legiat al qual pertanyen tots/es els/les mestres de l’escola.
Distribució de l’espai arquitectònic
L’escola té una aula per cada grup classe i diversos espais comuns per al treball amb els infants.
Els espais comuns els distribuïm en: Biblioteca, aula de Ciències, Sala de Psicomotricitat, aula d’Anglès/ Música i passadissos.
El pati és un espai exterior pensat i preparat per aprendre. El nostre lema és: “tot el que puguem fer a fora, no ho farem a dins”. Comptem amb l’hort i el jardí.
El menjador és l’espai on els infants que utilitzen aquest servei dinen i hi tenen una zona de joc tranquil. També s’utilitza en horari lectiu, de manera puntual, per a realitzar-hi activitats relacionades amb l’alimentació.
REFERÈNCIES PSICOPEDAGÒGIQUES
Gregòrio Luri i l’escola contra el món
Dewey: L’aprenentatge significatiu i els contextos globalitzats
Ignacio Morgado: Com aprenem i les connexions neuronals
Vigotsky i la ZDP
Rafael Bisquerra: L’educació emocional i integral
Ausubel i l’aprenentatge significatiu
Bruner i l’aprenentatge pel descobriment
Piaget i la teoria de l’aprenentatge
Rebeca Wild i els processos de vida.
Hector Ruiz i Com aprenem
