Tan de bo arribi el dia que el dia 25 de novembre no haguem de reivindicar res. Tan de bo, algun dia no gaire llunyà, acabi la violència i el tracte abusiu cap a les dones.
Dijous passat va ser 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les Dones. És un treball que considerem fonamental i és necessari treballar-lo des de ben petits.
Des de les diferents aules es va abordar el tema de diferents formats: xerrades, diàlegs, mirant i comentant vídeos, fent murals i pancartes, canviant lletres a les cançons, a través de contes com “La meitat d’en Jan” que van llegir els més menuts d’infantil, o “Jo vaig amb mi” llegit a 3r, o “L’Artur i la Clementina” vist amb els infants de 5 anys. Vam dialogar sobre infinitat de temes entorn de la violència i també sobre tòpics i creences que sovint, dits en format de broma, els acceptem com a bons o com a bromes i no deixen de ser un atac i una humiliació cap a les dones. Sobre bromes i formes de dir, se sustenten les violències masclistes i cal fer veure als nostres infants, que fets com la tria de joguines que comprem, o la roba que ens posem, o les paraules que utilitzem…són coses que cal tractar amb la cura que es mereix.
Comencem a posar fil a l’agulla i treballem per la coeducació, per la igualtat, per la no violència, pel respecte…Per una vida lliure de violències masclistes! Volem les escoles lliures de violències!
Fragment del manifest del 25N :
“Està en mans de totes les persones que formem aquesta societat la dignitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes, perquè de manera individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals, i se n’allunyin. Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat. Necessitem crear nous referents per construir milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores.
Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides. Com diu bell hooks, “considerar l’amor com una acció, més que un sentiment, per acceptar la responsabilitat d’estimar”, estimar des de la llibertat, la igualtat i el respecte. “
Aquí us deixem l’enllaç a la @xtec, apartat per a famílies on trobareu recursos. Piqueu al següent enllaç:
#25n
#lesescoleslliuresdeviolències
#programacoeducat
#desemmascarem
