L’aprenentatge cooperatiu representa una manera diferent i més motivadora d’organitzar el treball del nostre alumnat a l’aula. L’aplicació de diferents estructures cooperatives de l’activitat ens permet: atendre la diversitat, desenvolupar els valors i el desenvolupament de competències clau.
L’aprenentatge cooperatiu ofereix als mestres un conjunt d’eines per posar en marxa estructures cooperatives d’aprenentatge a l’aula, les quals faciliten la implicació de tots els alumnes, que participen i aprenen en els mateixos escenaris educatius.
L’aprenentatge cooperatiu no és només un recurs per ensenyar, sinó també un contingut que els alumnes han d’aprendre. A través de la cooperació, els alumnes desenvolupen una sèrie d’habilitats socials o destreses cooperatives tals com l’escolta activa, la responsabilitat, la disposició per motivar i animar els companys, la capacitat de dialogar, etc. D’aquesta manera, els alumnes adquireixen les competències necessàries per afrontar les tasques pròpies d’un món complex i dinàmic, afavorint així el seu desenvolupament integral.
QUÈ PRETENEM? Fer possible la interacció entre iguals per tal que alumnes amb diferents capacitats, experiències i interessos es coneguin, s’acceptin i es reconeguin com a equip, aprenguin a cooperar i a ajudar-se mútuament.
COM HO FEM? Organitzant dinàmiques periòdicament a fi que els membres dels equips es coneguin i es generi un sentiment de familiaritat i de confiança mútua entre ells.
QUÈ ACONSEGUIM? Que l’alumnat experimenti sentiments d’acceptació i de pertinença a un equip. Conductes prosocials com compartir experiències quotidianes, sentiments i vivències, valorar el treball dels altres i tenir en compte les seves opinions… Tot això fomentarà el desenvolupament de les habilitats socials necessàries que, de retruc, els ajudaran a descobrir com treballar en equip.
Aprendre a treballar en equip de manera cooperativa és un contingut que el docent ha de tractar de forma estructurada i concreta. No n’hi ha prou situant els alumnes junts en espais de treball en comú. L’objectiu és que els alumnes aprenguin la importància de treballar en equip, que ho entenguin com un contingut més a aprendre. Només així seran capaços de percebre millores en el seu rendiment, tant individual com de grup, derivades de l’optimització de l’organització, la gestió de les tasques i la convivència.
Tanmateix, aprendre a treballar en equip no és un procés natural, sinó l’efecte d’un ensenyament i d’una vivència sistemàtica, estructurada, intencional, ordenada i persistent. El primer pas és aconseguir que els alumnes prenguin consciència de l’objectiu que es persegueix: aprendre i ajudar a aprendre.
Les estratègies que ens permetran aconseguir aquest objectiu començaran per fer que els alumnes coneguin la seva responsabilitat i compromís amb la tasca assignada dins de l’equip. La formació d’equips estables possibilitarà que els membres es coneguin i generin vincles afectius. D’aquesta manera, el compromís personal de cada membre del grup a l’hora d’interactuar dins l’equip es veurà reforçat potenciant espais d’escolta activa, respecte pel torn de paraula, l’ús d’un to de veu suau, el control del temps, la gestió correcta de la petició d’ajuda…
L’aprenentatge cooperatiu constitueix un mitjà perquè cada alumne aprengui els continguts i les competències que el mestre ha de desenvolupar, sense perdre de vista que una d’aquestes competències és, precisament, la d’aprendre a cooperar com a procediment i a valorar la cooperació com a actitud davant de la vida.
L’avaluació de l’aprenentatge cooperatiu ha de tenir un caràcter prioritàriament formatiu, atès que ens ha de servir per saber, d’una banda, fins a quin punt els nostres alumnes han après els continguts que estem treballant dins d’una matèria concreta i, de l’altra, s’estan concretant les condicions per a l’aprenentatge cooperatiu i com s’estan desenvolupant els processos de treball en grup (habilitats socials d’escolta, de resolució de conflictes, l’ajuda entre els alumnes, etc.).
L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia d’ensenyament i aprenentatge que compta amb l’aval d’investigacions empíriques. A nivell internacional, les investigacions més importants que existeixen sobre l’aprenentatge cooperatiu són les de Johnson i Johnson (2008) i Spencer Kagan (2001). A casa nostra, Pere Pujolàs (2008) ha desenvolupat el programa “Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar”.
