Tots hem participat en converses a la porta de l’escola en que hem compartit descontentament o directament queixes sobre el que es podria fer millor aquí o allà (en docència, en manteniment dels espais de l’escola, en el pati, en els serveis que proposa l’escola…). Aquestes queixes són en realitat el símptoma visible de la malaltia: una desinversió crònica en els serveis públics (també ho veiem en les retallades en sanitat). Concretament en aquest cas en educació.
L’escola pública es va desplegat amb uns objectius molt clars: garantir que tots els infants tinguin dret a una educació de qualitat i augmentar les oportunitats, reduint la segregació. Els concerts van ser una solució -en principi temporal i subsidiària- per poder complir aquest objectiu en un context on encara no hi havia oferta pública suficient per cobrir tota la demanda. Avui dia, en molts llocs (com a Mataró) i en un context de davallada de la població, hi ha sobreoferta de places educatives i l’Administració, en comptes de revisar la xarxa subsidiària (la concertada), renova els concerts per 6 anys més i retalla línies de l’escola pública. Aquestes retallades suposen una reducció dels recursos que permeten unes bones condicions d’aprenentatge i una interrupció en projectes educatius que té com a conseqüència un augment de la segregació. És un pas més cap la privatització dels serveis essencials, procés que atenta directament contra el nostre benestar.
Entre els efectes d’aquesta desinversió i en aquesta lògica de devaluar la pública per potenciar la privatització de l’educació trobem els continus canvis d’orientacions polítiques, la inestabilitat de les plantilles de professorat, vetlladores i també administratiu, l’assignació de la gestió de serveis essencials (com el menjador o els serveis d’acollida) a persones voluntàries entre les famílies (si són serveis essencials, haurien d’estar garantits, hi hagi famílies voluntàries o no), les dificultats per garantir una escola inclusiva o el relat de descrèdit continu de l’educació pública respecte a la privada (que es troba en el seu apogeu cada any en el moment de les portes obertes i les preinscripcions, on s’orienta sistemàticament bona part de les famílies cap al sistema privat, des de l’escola bressol -aquí sí per manca de places- fins a primària i instituts -on es deriven per mantenir concerts).
Aquests anys ens hem manifestat i hem anat al ple municipal de la mà de la Coordinadora d’AFAs públiques de Mataró per demanar canvis en aquestes orientacions. La resposta dels governants locals ha estat que no tenen competències i que reclamem a nivell català.
Ara tenim una oportunitat per fer-ho.
Aprofitem la mobilització que ha aconseguit la comunitat educativa, que ha estat sostenint el sistema sense els recursos suficients, i fem visible aquestes reivindicacions:
Demanem una escola pública de qualitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la no-segregació. Demanem una planificació estratègica a escala catalana i a escala municipal, que acabi amb la incertesa que, any rere any, pateixen les direccions, els professionals i les famílies sobre els recursos amb que podran comptar, amb una afectació directa sobre l’aprenentatge dels nostres nens i nenes i sobre la societat que tindrem en un futur no tant llunyà.
Demanem, en definitiva, un gran acord per l’educació pública.
Feu visible aquestes necessitats en la gran manifestació prevista per aquest diumenge 14 de juny a Barcelona.
Farem sentir la nostra veu amb més força que mai. Perquè ara toca.
🗓️ Diumenge 14 de juny
🕦 11:30 h
📍 Davant del Palau Robert (Pg. de Gràcia amb Diagonal)
Des de Mataró s’organitza una sortida en tren a les 10h.
L’aFFaC ha preparat diversos cartells perquè imprimiu el vostre si voleu. Aquí us els podeu descarregar: https://drive.google.com/drive/folders/1BXpTA04JoeFzIG5sP-3HqrNsrDB7QA2m?usp=sharing
Juntes som més fortes. Us hi esperem!
Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola pública Torre Llauder
