Ja fa dies que, després de dos anys, els nens i nenes de l’escola podem barrejar-nos i jugar plegats, a l’exterior sense mascareta i veient-nos per fi les cares, a l’interior encara tapats però tot sembla indicar que aviat ens les podrem treure. Feia temps que teníem ganes de rebentar les nostres bombolles i obrir-nos a conèixer i trobar els altres.
La situació de la guerra entre Rússia i Ucraïna ens preocupa des del primer dia i el tema ha sortit a les rotllanes de la gran majoria de classes. Tenim clar que volem cuidar-nos, que conèixer els altres, gaudir-nos i compartir temps i experiències plegats és una de les millors maneres de treballar per la pau. Per això la proposta ha estat la de reprendre una activitat que fèiem abans de la pandèmia: els anomenats padrins de lectura i fer-ho per a tot l’alumnat, no només per als de P5 i Primer, com era originalment. Grans i petits compartint lectures
Així que, malgrat la pluja, la tarda del dimarts, 8M, vàrem trobar-nos per cicles al pis de dalt i al pis de baix. A l’entrada de l’escola la canalla de Cicle Mitjà i Infantil. A l’aula polivalent Cicle Inicial i Cicle Superior.
Vàrem començar llegint un text meravellós de Bernard Benson sobre el poder que tenim cada un de nosaltres per construir un món de pau, més just per a tothom. Si teniu el temps de tornar a llegir-lo i compartir-lo també a casa, us agradarà.
Tot seguit, es van anar formant els trios o les parelles, un de gran amb un o dos de petits. Al principi amb una barreja de timidesa i il·lusió, de por i expectació, es van anar distribuint per les aules i els passadissos, a terra, a les taules, als bancs. Els i les grans, assumint la seva responsabilitat i el seu paper lector, llegint el conte que havia triat el seu fillol o fillola, els petits escoltant i mirant, passant les pàgines conjuntament, costat per costat… “Aquest conte no m’agrada…”, “Anem a buscar-ne un altre?”, “Jo vull que llegim el Plim-plim”…
En aquestes activitats és on destaquen els valors més preuats de la nostra canalla: el respecte, la prudència, l’escolta, la humilitat, el compromís, el bon humor…
La tarda es tancava amb una cançó d’en Pau Riba a l’altaveu del passadís i les cares de sorpresa o fins i tot un punt de desacord per les ganes de continuar, i que no s’acabés encara… Quedar-se amb ganes de més és un èxit! En fi, una tarda preciosa plena de paraules i bona companyia que no trigarem a repetir;)
Per si el voleu tornar a llegir aquí us deixem el text de Bernard Benson:
És important d’entendre que si cadascun de nosaltres és perfecte, el món serà perfecte.
Si som cruels, falsos o egoistes, el món també ho serà.
Si cada gra de sorra d’una platja és negre, la platja serà negra. Si els grans són daurats, la platja serà daurada.
Si cada bri d’herba d’un prat és verd, tot el prat serà verd. I si els brins d’herba s’assequen, tot el prat s’assecarà.
No podem ocupar-nos de tot el món, però si que podem ocupar-nos de nosaltres mateixos. És per aquí per on hem de començar. Si cadascú s’ocupa d’ell mateix, el món també s’ocuparà d’ell mateix.
Però, ¿què hem de fer per ser sempre bons i generosos?
Són necessàries dues coses. Primer de tot, cal que ho vulguem, perquè, si no en tenim el desig, no hi haurà manera d’aconseguir-ho. En segon lloc, hem d’anar en compte amb tot el que pensem, el que diem i el que fem. Hem de considerar-nos com un món dintre del món i, amb un desig positiu, cal que ens examinem constantment per estar segurs que els nostres pensaments són positius, el que diem és positiu i també el que fem.
Hi ha un conte sobre un home que va adonar-se que havia adquirit uns hàbits molt dolents. Era rondinaire i sempre estava de mal humor. Era com si una bruixa malvada s’hagués apoderat d’ell. ¿Què va fer doncs? Va agafar dos pots de melmelada buits i dos sacs petits, l’un ple de mongetes negres i l’altre ple de mongetes blanques. Quan tenia un mal pensament o deia o feia alguna cosa dolenta, posava una mongeta negra en un dels pots. Cada vegada que actuava d’una manera positiva, en posava una de blanca en un altre pot. Al cap d’un mes, va observar que el pot de les mongetes negres era gairebé ple, mentre que a l’altre pot a penes hi havia mongetes blanques.
De mica en mica, pel simple fet d’anar posant mongetes en els pots, va habituar-se a analitzar els seus actes i a decidir si havia obrat bé o malament. Amb el temps, el seu mètode va arribar a funcionar com per art d’encantament, fins que, al cap d’uns quants mesos, va adonar-se que el pot de les mongetes blanques era ple del tot, mentre que gairebé no hi havia cap mongeta a l’altre pot, el de les mongetes negres.
Com que havia volgut ser bo i havia anat en compte amb tot el que feia, havia guanyat la batalla i s’havia convertit en una persona totalment diferent.
Va adonar-se que, si tothom tenia el desig de ser bo i s’hi esforçava, el món es convertiria en un paradís i no hi hauria més guerres, més terrorisme, més violència.
Si voleu que el món sigui perfecte, comenceu primer de tot per la persona amb qui teniu més relació: vosaltres mateixos. I el vostre exemple, si sou constants, serà seguit per altres.
Desitjo que el vostre viatge per la vida sigui feliç i positiu i que cada dia se us uneixi més gent mentre feu camí.
