El 27 de febrer Cicle Superior vam anar a la vinya a podar. Ens van acompanyar la Mar, el Lluís i la Gemma, que són pagesos, i ens van explicar quan és el millor moment per podar els ceps.
Ens van dir que és millor podar… Llegeix més»
El passat dimecres 28 de febrer, els nens i nenes de Cicle Superior vam anar a Barcelona per visitar el Museu d’Història de Catalunya.
L’autocar ens va deixar al passeig de Gràcia, prop de la Casa Milà. Allí va començar el nostre recorregut fins a arribar… Llegeix més»
AQUEST ANY, COM A NOVETAT, ELS NENS, LES NENES I ELS MESTRES DE CICLE INICIAL HEM ORGANITZAT LA PRIMERA SETMANA DELS IBERS.
HEM DECIDIT PODER-LA DUR A TERME PER PODER AVANÇAR LA FEINA QUE ENS QUEDA PENDENT DE LA CASETA I PODER FER PARTÍCIPS A TOTHOM… Llegeix més»
El dijous 2 de febrer van arribar els carnestoltes, acompanyats de tabals i els seus ajudants. Quan van arribar, van explicar les consignes per cada dia:
Dilluns amb pijama vam anar.
Dimarts tots vestits d’esports.
Dimecres d’oficis vam anar.
Dijous amb la cara pintada i/o pentinat divertit
Divendres la temàtica… Llegeix més»
AVUI DIVENDRES 2 DE FEBRER HEM ANAT A LA VINYA A FER LA VISITA GUIADA QUE FAN ELS NENS I NENES DE CICLE SUPERIOR.
ENS HAN EXPLICAT MOLTES COSES: QUE ELS PAGESOS FA MOLT TEMPS QUE ENS AJUDEN, QUE FEM SERVIR L’AGRICULTURA REGENERATIVA, LES VARIETATS DEL… Llegeix més»
Com cada any hem portat la llum del solstici d’hivern a la vinya de l’escola.
A ple hivern, prop de Nadal, els núvols marquen el camí i il·luminen la foscor de la nit, les espelmes de gel aporten calidesa a la clariana del bosc on habiten les dones d’aigua. Les basses i la cascada és on renten els seus vestits blancs a la llum de la lluna plena.
Les dones d’aigua, éssers màgics de la mitologia tradicional catalana habiten llacs i rius i tenen cura de l’aigua al planeta.
A l’escola, les alzines i les moreres han recreat l’interior d’una llar catalana amb el pessebre, l’arbre de Nadal, la llar de foc i la taula ben parada.
Al matí ha desaparegut el tió de l’entrada i l’hem trobat a punt per fer-lo cagar.
Aquest matí hem donat el tret de sortida al treball de convivència de l’escola d’aquest trimestre.
A dos quarts de deu del matí, sota els porxos, sonava el “Toc de Castells”. Aquesta música ens transportava automàticament a plaça, on tots, grans i petits, fent pinya, ajudant-se i cooperant entre ells, són capaços d’aconseguir fites increïbles. Són un símbol de cohesió de grup que tenim molt present i que ens emociona.
Evocant aquest acte creatiu col·lectiu hem recollit pinyes, tronquets, glans, pedres i fulles i plegats hem creat aquest mandala. Un Land Art que podreu trobar al camí de la dreta que hi ha passant el pont del xuclador.
El Premi Baldiri Reixac que rebem és un reconeixement que es fa a escoles transformadores on la cultura, la llengua i les arts a l’aula són motor de canvi pels reptes d’avui. Som comunitat Baldiri!
La presentació-entrevista que vàrem fer a principis de Maig per defensar el nostre projecte és aquest text. Us el deixem perquè pogueu amarar-vos de la filosofia del Projecte Tresor:
És fàcil adonar-se que el planeta està malalt, i nosaltres com a espècie, com a societat també estem emmalaltint. Durant milers d’anys ens hem sentit protagonistes i hem cregut que totes les criatures i elements havien d’estar al nostre servei i satisfer les nostres necessitats. Ens hem expressat artística i culturalment de manera violenta, agressiva i destructora. La nostra llengua també està malalta perquè hem establert massa tipus de comunicacions violentes.
En aquest context sorgeix ja fa anys el projecte Tresor. Entenem l’art com aquell poder creador que brolla dins cadascun de nosaltres. Allò que ens defineix com a espècie, queens humanitza. Volem ensenyar a crear bellesa, a dotar de bellesa cada acte que realitzem ja que això ens nodreix l’ànima, ens alimenta.
Ens agrada pensar que podem educar als infants i repensar-nos com a xamans connectats amb les forces ancestrals del cel i la terra. El projecte Tresor propugna que tots tornem a ser aquells aborígens que tenen cura d’ells mateixos i de l’entorn que habiten, que tenen moltes paraules per designar estat d’ànim i coneixen el diccionari de les plantes i animals.
Som educadors, de fet tots eduquem i hem de ser educats i si el que hem de fer és crear, construir i modelar una civilització REGENERATIVA, col.laborativa, justa, pacífica, igualitària que utilitzi les arts i la cultura per restablir i restaurar els ecosistemes i el planeta, voleu dir que els projectes engegats poden ser finits?
Voleu dir que no ha de ser imperatiu continuar sense defallir?
Si ens pensem com a integrants d’una xarxa que ens nodreix i s’alimenta, crear sistemes simbiòtics és imprescindible.
L’escola ha de ser una agent generador de canvi social però també ha se poder prou oberta per tal que cadascú hi pugui dir la seva. Cada família, cada entitat , cada infant ha de ser respectada en la seva originalitat per tal de poder enriquir-nos i sostenir-nos com ha comunitat.
A nosaltres ens agrada parlar de pluja fina. Els temps del planeta no es mesuren amb els mateixos rellotges que els nostres. Són temps lents i tranquils.
Veiem l’impacte de la nostra petjada quan mirem molt petit i descobrim que brota una planta en un camp erm, o quan apareix sobtadament una cuca de llum.
Pel que fa a l’impacte que té el nostre projecte…
Si aquesta breu i senzilla narració com promesa amb l’art, la llengua i la cultura us ha trastocat una mica, us han vingut ganes de participar en un dibuix col.lectiu d’un món millor, si això ha passat nosaltres haurem fet un pas més per ser mereixedores del Baldiri Reixac.
Però, mireu que us dic, haurem triomfat plenament com a col.lectiu expandint la llavor que ha de fer front a l’emergència climàtica.
Aquestes accions només són possibles creant xarxa i treballant conjuntament. Us deixem l’enllaç al vídeo sencer i inèdit de la Intervenció Artística de les cuques de llum del Nadal 2022.
Com cada any la celebració de la Diada de Sant Jordi és un dia ben especial. A les 9 del matí les classes eren quasi buides perquè tots els que han anat arribant s’han quedat fent una primera ullada a la paradeta de llibres… Llegeix més»