Fa molt de temps l’escola es va tornar un espai gris. Els nens i les nenes es barallaven constantment i demanaven que els mestres s’ocupessin de resoldre amb autoritat i eficàcia els desgavells.
Desconcertats vam demanar ajuda i la vam trobar en les eines de la mediació. Des d’aleshores, ha plogut molt, ha plogut fi i hi ha hagut molts conflictes, però tots plegats hem descobert que més enllà d’un problema, un conflicte és una oportunitat que ens brinda la vida per créixer i fer-nos grans. Fa anys formem els nens i les nenes com a mediadors, i la pluja fina ha fet feina de formigueta.
Ara petits i grans ens concedim el temps per tranquil·litzar les emocions amb el pal de la paraula a la cadira del diàleg. Quan l’ocasió ho requereix fem mediacions informals al pati o utilitzem el servei de mediació formal en els casos necessaris o que no s’acaben de resoldre.
N’estem molt contents perquè des d’aleshores ençà l’escola torna a tenir color. I sabem que, malgrat que el cel s’enterboleixi, torna a sortir el sol.