EL MEU PITJOR, PERÒ A LA VEGADA MILLOR, MAL SON
Hola, em dic Mar i avui us vull explicar com ha sigut la meva experiència del confinament i aquest any de pandèmia.
Quan encara érem a l’escola, vaig guanyar el concurs de lectura del col·legi que fan cada any. El dotze de març havia d’anar a Tortosa a llegir i competir contra els nens i nenes de les altres escoles. El divendres onze de març, un dia abans del concurs de lectura, em van donar una notícia que em va posar mola trista: em van dir que ens confinaven quinze dies a casa, és a dir, que no podria anar a llegir, però també em van dir que hi aniria a llegir un altre dia.
Els últims dies d’aquell petit confinament, van dir a TV3 que l’estat havia decidit que ens confinarien dos mesos més. Recordo molt bé el que Pedro Sánchez va dir: “Declaro el estado de alarma, España tiene que permanecer en confinamiento total.”
Nosaltres vam decidir passar el confinament al nostre xalet de Tres Cales perquè allà tenim jardí i es una casa gran. Els primers dies van ser una mica pesats perquè el meu germà i jo creiem que si estàvem confinats no tindríem deures. Què equivocats que estàvem! Els mestres ens els enviaven per email. A la tarda feiem les extraescolars per videotrucada. Com que hi havien extraescolars que no les podiem fer per videotrucada, com els esports, el meu germà la meva mare el meu pare i jo ens posavem videos de la Patri Jordan i feiem exercici.
Dos mesos després,ens van permetre sortir una hora al dia, tot i que només ens podíem moure a una distància d’un km. A mi i al meu germà ja ens anava bé perquè com que teniem la platja a prop podíem anar a jugar a volei.
Quan van arribar les vacances d’estiu ja estàvem mes tranquils perquè no teniem ni extraescolars ni deures. Com que encara estàvem mig confinats, i feia molta calor, els meus pares ens van donar una sorpresa a mi i al meu germà. Ens van comprar una piscina!!! Cada matí, després d’esmorzar ens posavem el banyador i ens banyavem a la piscina.
Mes endavant, van dir a TV3 que estaven investigant la vacuna per a la COVID 19 i jo em vaig posar molt contenta, però a la vegada inquieta perquè volia tornar a veure els meus amics i amigues. Després tot va tornar a ser més o menys com abans, però amb unes quantes restriccions: portar mascareta, mantenir la distància de seguretat entre cada persona i no sortir del poble.
En la meva opinió, el confinament va ser un mal son i crec que no tornarem a la normalitat del tot, però cada vegada anem evolucionant una mica més.
M. D.
5è A
