Estimades i estimats amics cercadors d’ocells amagats del curs 2019-2020.
La borrasca “Glòria” ja és història, però com tot en aquest món deixarà forts impactes que a poc a poc s’aniran posant a lloc. Sembla que ha estat la “tempesta perfecta”, perquè s’han ajuntat 4 fenòmens en el mateix moment: pluja, vent, temporal marítim i neu. Les lleres dels rius han tornat a les seves zones inundables, i això ha provocat situacions que han afectat a les persones… però no en tingueu cap dubte que això ha estat així perquè els humans no hem respectat aquestes zones; les hem canalitzat (i això quan hi ha grans avingudes només fa que accelerar l’aigua i augmentar la seva capacitat d’emportar-se tot el que troba per davant!) i també les hem ocupat. La façana litoral l’hem urbanitzat i l’hem convertit en un gran passeig on hi posem restaurants, gelateries i botigues… i no hem respectat la distància de platja amb la seva cadena natural de dunes, i és clar, quan la mar s’enfada entra als passejos i inunda tots aquests establiments. Cal respectar la natura i això ens evitaria moltes situacions com les que es viuen ara. Pels qui estigueu interessats es pot veure com això ha funcionat, o no, a la població de Torredembarra. En aquest poble, a la zona del port i del passeig les onades el van traspassar i van inundar carrers i establiment… però a l’extrem nord de la població hi ha l’espai natural Els Muntanyans on hi ha una platja i un cordó de dunes naturals amb espais on es formen petits aiguamolls, bé per la pluja o quan la mar hi arriba per causa de temporals. Doncs aquesta zona ha aguantat perfectament el temporal; les dunes han temperat les onades, els petits aiguamolls s’han omplert, la cadena de dunes continua al seu lloc i en aquesta línia de costa no hi ha hagut afectacions a les construccions i infraestructures humanes. Quan jo era petit recordo que aquesta línia dunar anava gairebé de Tarragona a Vilanova i la Geltrú! Ara només queden uns petits espais que gràcies a la pressió popular, la feina de grups ecologistes i dels científics s’han aconseguit protegir… però són petites taques al territori.
També sabeu que el Delta de l’Ebre ha patit molt aquesta llevantada. Que això que ha passat, ja se sabia que algun dia passaria… i ara ha passat! Al Delta no hi arriben sediments (pantans, reg, transvasament d’aigua cap a zones poblades… això és la mort del Delta. El Delta sempre s’ha transformat, és una estructura viva que s’alimenta del riu i es transforma per les corrents marines… però fa temps un dels dos ha deixat d’actuar: el riu no aporta nous sediments i la mar segueix fent la seva feina d’erosió… i aquesta llevantada ha estat molt agressiva. A això sinó s’hi posa remei, té impossible solució. Així i tot no cal que patiu per les vostres colònies, que amb la calma el Delta es tornarà a estabilitzar, això sí s’haurà produït un canvi en el seu perímetre i per tant canviarà una mica la seva forma. Aprofiteu molt les colònies per coneixe’l, veure què ha passat i estimar-lo. Quan coneixem i estimem un espai és quan podem fer coses per protegir-lo!
Bé deixem ja el temporal Glòria i anem al nostre joc!
Aquesta setmana l’ocell nº 17 ha portat confusió i per tant errades (cal llegir les cartes que hi ha pistes que ajuden!). L’ocell del joc és l’esplugabous i alguns de vosaltres l’heu confós amb l’agró blanc. A la fotografia no es pot apreciar bé el tamany però l’esplugabous és menut (uns 50 cm) i l’agró blanc és molt gran (uns 90 cm). Ja sé que em direu que a la fotografia això costa de veure. Hi ha una altra aspecte que els diferencia, el comportament: els esplugabous van en grups i l’agró blanc és molt més solitari. Us adjunto dues fotografies perquè els pogueu comparar: malgrat els dos repleguen el coll quan volen (com tots els ardeids) l’esplugabous té el coll molt curt i per tant només el replega una miqueta i l’agró blanc fa tota aquella “S” replegada a sota del cap. Les potes de l’agró blanc sobresurten per darrera el cos (en vol) molt més que l’esplugabous. La silueta de l’esplugabous és molt més compacta i grassoneta que la de l’agró blanc, molt més estilitzada i afuada i on el seu bec és molt més llarg i més en forma de llança. Aquestes dues fotografies us ajudaran a apreciar aquests detalls i facilitar la vostra identificació quan estigueu a la natura.
L’ocell amagat nº 18, no ha suposat cap problema; és el bonic i simpàtic pit-roig. Ja us he comentat moltes vegades que és molt confiat i no defuig la presència humana, al contrari, mostra una forta curiositat cap a les persones i alguns exemplars s’hi acosten força. D’aquí li ve el nom popular de “cagamànecs”. Els pagesos quan són a l’hort o al tros, quan descansen, deixen les aixades i eines del camp clavades al terra i si per allà hi ha algun pit-roig no té gaires manies ni inconvenients a posar-se a sobre del mànec d’aquestes eines… i és clar… com tots els éssers vius de tant en tant fan una “cagaradeta” que provoquen que s’embrutin els mànecs de les eines. (veure fotografia que encapçala aquest article)
En aquest enllaç podeu llegir com són i algunes curiositats dels ocells, d’aquesta setmana: RESPOSTES OCELLS AMAGATS
En aquest altre enllaç podeu veure la vostra puntuació: PUNTUACIÓ
Si detecteu alguna errada en la puntuació, no dubteu a dir-m’ho!
Els dos ocells d’aquesta setmana! L’ocell amagat 19 és el rapinyaire rei dels aiguamolls!
Pel que fa a l’ocell amagat nº 20 és un habitant constant del nostre pati!
Vinga, a trobar els dos ocells amagats d’aquesta setmana.
RECORDEU DE CONSULTAR LES GUIES!
Aquest període, va d’avui dia 27 de gener al dia 2 de febrer!
L’enllaç és: OBSERVACIONS AL PATI I PARC DE LA FONTSANTA
Bona cerca, que els ocells ens acompanyin i volin en llibertat…
