JOC DE L’OCELL AMAGAT

JA DE NEN GAUDIA OBSERVANT ELS COSTUMS DELS OCELLS…
EN LA MEVA INGENUÏTAT EM SORPRENIA QUE NO TOTHOM FOS ORNITÒLEG
Charles Darwin

L’objectiu del joc de l’ocell amagat és trobar el nom de l’ocell que apareix a la fotografia.

És una activitat que forma part del Projecte Ocells que duen a terme els alumnes del cicle superior de l’escola Lola Anglada  d’Esplugues de Llobregat.

La identificació dels trets diagnòstics de l’ocell de la fotografia, ha d’anar acompanyat de la cerca de l’ocell a la guia de camp. És imprescindible adquirir l’hàbit de cercar l’ocell a la guia (Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Ed. Lynx)  La identificació dels ocells es fa bàsicament per memòria visual, i per tant la cerca a la guia reforça aquesta habilitat. L’entrenament visual, tant pel que fa a la identificació dels trets diagnòstics com la seva posterior cerca en els dibuixos de la guia de camp (memòria visual) ens ha de permetre poder identificar els ocells quan estiguem fent observacions de camp.

Les fotografies seleccionades, majoritàriament, faran referència a ocells que podem trobar al pati de l’escola i parc de la Fontsanta, així com a la sortida al Delta del Llobregat i colònies… si el COVID-19 ens ho permet!

Aquest joc està pensat per a l’alumnat del cicle superior de l’escola Lola Anglada, però està obert a totes les persones que ho desitgin i tinguin ganes d’aprendre a identificar ocells, tot jugant. Hi pot participar alumnat d’altres cursos, familiars, amics, antic alumnat i famílies de l’escola, fins i tot altres escoles que en el seu currículum treballin els ocells o els interessi el món de l’ornitologia…).

Cada setmana es publicarà al lloc web de l’escola, apartat ”Els nostres grans projectes”, “Projecte ocells”, dues fotografies noves i es donarà la solució dels noms dels dos ocells de la setmana anterior. Es complementarà amb informació general de l’espècie i/o curiositats referides a cadascun dels “ocells amagats”.Per participar només heu d’enviar un correu electrònic a aquesta adreça de correu: ocell.amagat@escolalolaanglada.cat on hi hagi escrit clarament el vostre nom, el nº de l’ocell amagat i el seu nom escrit correctament. És molt important que els cerqueu a la guia d’identificació i que us fixeu bé a l’hora d’escriure el nom correcte. També caldrà que a l’apartat “assumpte” del correu, poseu “OCELL AMAGAT” i el número d’ordre dels ocells.

El correu ha de tenir: salutació, cos del missatge on hi constarà una breu explicació el nº d’ordre i el nom dels ocells amagats, acomiadament i signatura. En cas de no ser alumnat de cicle superior caldrà escriure una breu identificació.

Només es donaran com a vàlides les respostes on el nom de l’ocell sigui complet i estigui correctament escrit.

EXEMPLE DE CORREU:

Cada encert atorga un punt. Al costat dels punts hi haurà un número que indicarà les setmanes de participació. Hi haurà una classificació per l’alumnat de cada classe de cicle superior de l’escola i una altra per a la resta de participants. Els participants d’aquest joc poden i han de col·laborar entre ells, perquè l’objectiu final del joc és la identificació dels trets diagnòstics i la seva cerca a la guia de camp.

Bon joc i bona cerca “d’ocells amagats”!

Equip de mestres del Cicle Superior (Escola Pública Lola Anglada)

Nota 1: Totes les fotografies d’ocells amagats han estat fetes per en Domènec Anguera Vidal (ex-mestre de l’escola Lola Anglada i dinamitzador del projecte)
Nota 2: Nota 2: A totes les informacions que trobareu a sota de les fotografies s’indicarà clarament d’on s’han extret.

OCELL AMAGAT 2020-2021
TERMINI PRESENTACIÓ RESPOSTES: DIUMENGE 24 HORES

“BONUS POINTS” nº 4:
Període per respondre: de dilluns 7  a diumenge 20 de juny
Cada ocell  correctament identificat, 1 punt afegit!

OCELL AMAGAT nº 50:
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny

OCELL AMAGAT nº 49:
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny

 

OCELL AMAGAT nº 48:    RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 31 de maig a diumenge 6 de juny

El raspinell, de 13 cm i proveït d’un discret plomatge castany ratllat, és, com va escriure J. M. de Sagarra a Els ocells amics, “un dels millors amics dels arbres, amb un bec llarg, esmolat i corbat com una agulla saquera”. Neteja d’insectes les soques, però no pot foradar-les, i s’enfila amunt fent-hi voltes en espiral.

El raspinell es troba a l’Europa temperada fins al límit amb Àsia. A Catalunya té una distribució molt àmplia, i al Pirineu arriba als 2200 metres d’alçada, i la seva població és de 114.000 a 200.000 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 47:    MALLERENGA BLAVA
Període per respondre: de dilluns 31 de maig a diumenge 6 de juny

La mallerenga blava, coneguda també amb els nom de “primavera blava” i “ferreret”, es pot descriure dient que és una mallerenga carbonera més menuda (11,5 cm) i acolorida de blau damunt del cap i a les ales; li manca, però, la ratlla fosca que travessa l’abdomen del seu congènere, detall molt útil per a distingir ambdues espècies a la natura. Habita jardins, arbredes i vores de bosc. Nidifica i viu sedentària entre nosaltres.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 46:   MALLERENGA EMPLOMALLADA
Període per respondre: de dilluns 17 al diumenge 30 de maig

La mallerenga emplomallada o de “cresta” ateny 11, 5 cm, i és fàcil de reconèixer per tal com és l’única mallerenga que duu plomall. Té el mantell grisenc, i, el dessota blanquinós; la cara, emmarcada per traços negres, i l’esmentat plomall, format per fines plomes blanques i negres. Es troba molt estesa i sedentària al continent europeu. Al Principat és molt comuna a les pinedes, d’on mai no s’allunya, i igualment al País Valencià; en canvi, manca a les Illes.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 45:   CABUSSÓ COLLNEGRE
Període per respondre: de dilluns 17 al diumenge 30 de maig

El cabussó collnegre ateny els 30 cm. Amb plomatge de noces té el coll negre i els costats del cap ornats de belles plomes d’un color groc daurat. Amb roba d’hivern té un capell negre força estés però poc definit. A casa el podem veure hivernant o de pas i nia al sud de la península ibèrica.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 44:   CORRIOL ANELLAT GROS
Període per respondre: de dilluns 10 al diumenge 16 de maig

El corriol gros, anomenat “passarius” a Mallorca – denominació que reben indistintament el corriol camanegre i el corriol petit – i, corricabut a València, ateny 19 cm. Les parts superiors i el darrere del cap són d’un color castany grisós, i el pi, la gola i el front són blancs. També ho és el collar que separa el castany del cap que acoloreix el dors. Duu una clapa negra al cap que va del bec fins darrera l’ull. Li travessa el blanc pit una ampla banda negra, que neix a l’angle de les ales. El seu curt bec és de color taronja, amb la punta negra; les potes són del mateix color. Nia al Nord, a les Illes Britàniques i a la costa atlàntica fins a França. Ací és sobretot migratori i hivernal, però també cria al nord-est del Principat i a Còrsega. Freqüenta les platges.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 43:   ÀNEC CUALLARG
Període per respondre: de dilluns 10 al diumenge 16 de maig

L’ànec cuallarg, “cua de jonc” a València i “coer” a les Illes, ateny uns 56 cm i és inconfusible per la seva cua, la més llarga i més prima que podem trobar entre els ànecs. El cap i una part de l’esvelt coll són de color castany fosc. Per darrere el coll mostra una ratlla blanca que li puja del pit, també blanc. La femella no té la típica cua del mascle, i tan sols la duu una mica més llarga que la dels altres ànecs; el seu color és bru, igual que el de les femelles de les altres espècies d’ànecs nedadors. El mirall és fosc, sense reflexos, i vorejat de blanc i negre. A casa nostra és un ocell hivernal.

                                                                                                Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 42:   FALCIOT PÀL·LID
Període per respondre: de dilluns 3 al diumenge 9 de maig

El falciot és un dels ocells més visibles a les grans ciutats, que a la primavera i a l’estiu animen amb els seus xiscles i passades. La població s’estima a l’entorn de 250.000 parelles.

El falciot és fet per volar, i és l’ocell més aeri de la nostra avifauna. Tant és així que el seu medi natural és l’espai obert – on s’alimenta, copula i potser reposa -, i si toca terra li costa molt o li resulta impossible reprendre el vol. Fa 16 cm, té les ales corbades i el cos curt en proporció, i les potes molt petites, aptes per arrapar-se als murs, però no per caminar. El plomatge fosc, amb una taqueta blanca a la gola. Nia a les escletxes i als forats dels edificis. La gran rapidesa del seu vol li permet caçar els insectes a considerables distàncies del niu. No cal dir que és estival i que migra a la tardor.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 41:   FLAMENC ROSAT
Període per respondre: de dilluns 3 al diumenge 9 de maig

El nom grec del flamenc significa “ales de foc”. Un gran encert dels antics. Quan encara no ho sabia, amb un excessiu entusiasme entre ornitològic i literari, vaig escriure a Els ocells de les terres catalanes: “Un estol de flamencs alçant el vol ofereix l’espectacle magnífic que podrien suggerir les flamarades  d’un incendi sobtat que esclatés als tranquils i grisencs aiguamolls”.

L’ésser humà sempre ha estat fascinat pels flamencs, barreja d’extravagància i de bellesa. A l’antic Egipte, simbolitzava el déu solar Ra, relacionat segons sembla, amb el mític ocell Fènix. I en la seva escriptura jeroglífica, el flamenc esquematitzat significa el color vermell.

El flamenc és, doncs, un esveltíssim camallarg rosat, d’entre 120 a 145 cm i d’un pes de 2 a 4 kg, molt lleuger atesa la seva mida, amb unes potes i un coll d’una longitud desmesurada i les ales que combinen el negre i el roig. El seu bec és únic, tant per la forma com per les funcions: gruixut, curt, bruscament corbat cap avall, rosat amb l’extrem negre, adaptat per filtrar l’aliment gràcies a una lamel·les internes que només deixen passar els menuts invertebrats i les algues, que són el seu nodriment.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 40:   ÀNEC CULLEROT
Període per respondre: de dilluns 19 d’abril al diumenge 2 de maig

L’ànec cullerot, que es troba en els medis aquàtics de l’hemisferi nord, es caracteritza pel seu gran bec, al qual al·ludeix el nom popular. El mascle, de plomatge blanc i negre, amb el cap i el coll verd lluent, l’ull groc contrastat, i els costats castany fosc, és un bell ocell; la femella, en canvi, és de color castany clapejat.

Nidificat escàs, amb 10 o 15 parelles parelles niant per tot el país. En canvi, a l’hivern n’arriben als nostres estanys de 10.000 a 18.000 exemplars.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 39:   BEC D’ALENA
Període per respondre: de dilluns 19 d’abril al diumenge 2 de maig

El bec d’alena, anomenat “primavera” a València, és un bonic ocell de 43 cm, molt ben caracteritzat pel llarg bec tot corbat cap amunt, per les potes llargues i pel plomatge blanc, el capell i el clatell negres, i el dors blanc i negre. El bec d’alena sovinteja als estanys salats, i cal dir que és una de les espècies més atraients de les nostres aus d’aiguamoll.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 38:   AGRÓ ROIG
Període per respondre: de dilluns 12 al diumenge 18 d’abril

L’agró roig, adragó o dragó al Delta, és un bell i esvelt camallarg que fa 79 cm. Similar però un poc menor que el bernat pescaire, substitueix els blancs i grisos d’aquest per un plomatge on el castany rogenc caracteritza l’ocell, inclòs el llarg coll resseguit per ratlles negres. Per contrast, les ales són grises. D’àmplia distribució euroasiàtica i africana, arriba al març i marxa a hivernar a l’Àfrica subsahariana a l’agost-setembre.

Per fortuna l’agró roig s’ha recuperat força de la quasi extinció, però sense arribar encara a l’esplendor d’antany. (Actualment hi ha a Catalunya entre 697 i 724 parelles).

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 37:  CORRIOL ANELLAT PETIT
Període per respondre: de dilluns 12 al diumenge 18 d’abril

El corriol petit, de només 15 cm, té el bec i les potes curtes, el dors castany i el dessota blanc, amb una franja negra al pit i una altra al front. Aquest menut limícola està força estès pel territori, i és freqüent als regadius de la plana occidental (Plana de Lleida) a finals d’estiu.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

“BONUS POINTS” nº 3:
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril
Cada dos ocells identificats, 1 punt afegit!

 

OCELL AMAGAT nº 36:   CABUSSET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril

El cabusset rep, entre altres noms populars, el de suterí a Mallorca i periquet al Delta de l’Ebre.

Amida 26 cm. I és el més menut, i també el més corrent, de tots els cabussons. En el plomatge nupcial té la gola i les galtes brunes, amb el dors fosc i el dessota blanquinós. A l’hivern, la gola esdevé blanca i els altres colors s’esvaeixen. Nia i es sedentari a les terres peninsulars, i ales nostres Illes i a tot Europa, llevat del nord. És el cabuusó que més sovint hom veu als estanys i als tolls dels rius, on es capbussa tan bon punt s’adona que l’observem.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 35:   ESCORXADOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril

L’escorxador, el podriem definir com “moixons de rapinya” (capturen petits ocells i petits mamífers i els claven a les punxes dels esbarzers per menjar-los posteriorment). Es tracta d’una espècie eurosiberiana, que hiverna a l’Àfrica subsahariana i nia al terç nord de Catalunya, sobretot a les comarques pirinenques i prepirinenques. El seu hàbitat natural són les pastures de muntanya i terrenys oberts. La població és de 18000 a 43000 parelles. Fa uns 17 cm, amb el dors castany rogenc, el cap gris i una ratlla negra del bec a darrera l’ull, típica del seu gènere.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 34:   ÀNEC GRISET
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de març

L’ànec griset, anomenat “roncador” al Delta de l’Ebre i “ascle” a València, és més petit que el coll-verd, puix que no ultrapassa els 51 cm, i amb el plomatge menys acolorit. En aquest domina la tonalitat grisa; l’abdomen és blanc, i la regió de la cua negra; les plomes de les ales són de color castany; el bec és gris; les potes de color taronja. La femella és bruna; ambdós sexes tenen el mirall blanc* (* El mirall en els ànecs és una petita distinció de color que tenen a l’ala). Nia en una àmplia zona de l’est del Continent i a les Illes Britàniques. Als nostres estanys és sobretot immigrant a l’hivern.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

(Al llibre “Conèixer i estimar els ocells. Joaquim Maluquer”, amplia la informació dient: Segons l’Atles 1999-2002, al Delta, hi nien unes 350 parelles, de deu a vint ho fan als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta del Llobregat)

 

OCELL AMAGAT nº 33:   CAMALLARGA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de març

El camallarga, també conegut a Menorca com a cames de jonc, fa 38 cm i és l’ocell més esvelt del nostre elenc ornitològic. De plomatge blanquíssim, que contrasta amb les ales negres, i de bec llarg i fi, quan vola, amb el coll i les potes estirades, la seva imatge em suggerí fa molts anys un dardell (dard) solcant l’espai.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 32:  CORRIOL CAMANEGRE
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de març

El corriol camanegre amida 16 cm. Té el dors, les ales i la part superior del cap castanys; l’abdomen, el pit, la gola i el front blancs. Al cap també duu la clapa negra des del bec fins darrera l’ull. Damunt el pit, a l’indret de l’angle de les ales, mostra dues taques negres característiques, que són l’inici de la banda negra pròpia dels altres corriols. També el distingeixen el bec i les potes fosques. Fa el niu al litoral. Nia i hiverna a tot el nostre litoral, les illes compreses.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 31:  ÀNEC COLLVERD
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de març

L’ànec més abundant a Catalunya. Un típic ànec de superfície o nedador.

Aquest ànec experimenta un creixement molt important. Es distribueix per tot Europa. De bona mida, 58 cm, s’identifica pel cap i el coll verd amb reflexos metàl·lics , un collar blanc i el pit castany. La femella és bruna, però, com el mascle, llueix un “mirall” (marca distintiva a les ales pròpies dels ànecs) morat emmarcat per franges blanques.

D’acord amb l’Atles dels ocells nidificants a Catalunya, la població del Delta de l’Ebre era de 8000 a 11000 parelles i a tot el país entre 16000 i 20000 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 30:  ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de març

L’oreneta comuna, pel fet de bastir els seus nius de boletes de fang a les construccions humanes, és un dels ocells més familiars i coneguts, alhora que el més protegit per creences i tradicions. Quant a l’ocupació del territori, el trobem en el 96,4%, és capdavantera, però els seus efectius són notablement inferiors als de les espècies fins ara incloses entre les més comunes: segons l’Atles 1999-2002, podríem xifrar-los entre 200.000 i 250.000 parelles.

L’oreneta comuna ateny 19 cm, comptant les llargues i primes plomes de la cua. El dors és negre blavós; el front i la gola, castany rogenc i el dessota, blanquinós. Les orenetes arriben pels volts de Sant Josep i se’n tornen a hivernar a l’Àfrica, com a insectívores que són.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 29:  BLAUET
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de març

El blauet mesura 16 cm, però sembla més gros per les mides del cap i del bec, fort i dret de pescador. D’acord amb el seu nom català, té el plomatge del dors i les ales d’un blau verdós irisat, i el dessota castany. Se’l pot veure posat en una branca d’amunt de l’aigua, atent al pas d’un peixet o d’un insecte aquàtic, sobre el qual s’afona. El niu és al final d’una galeria que l’ocell excava en els marges de les ribes. Com destaca l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, la presència de blauets és un magnífic indicador de la qualitat de l’aigua. La població se situa entre 1000 i 1400 parelles, reforçada pels hivernants nòrdics, amb tendència decreixent, però, a causa de la degradació ambiental.

L’espècie té una àmplia distribució mundial: europea, asiàtica compresa la Xina, Indonèsia i nord-africana. A Catalunya trobem el blauet a les conques del Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter i la Muga, d’una banda, i de l’altra, a les del Segre i l’Ebre, a part de múltiples localitzacions en rierols i punts d’aigua.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

“BONUS POINTS” nº 2:
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer
Cada dos ocells identificats, 1 punt afegit!

 

OCELL AMAGAT nº 28:  MALLERENGA PETITA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer

La mallerenga petita només amida 11,5 cm, i entre els ocells de la seva tribu (les mallerengues) és el que té els colors més apagats – damunt grisenca i dessota clara -, amb el capell negre i una taca blanca a la nuca, que serveixen per identificar-la. Molt estesa per Europa, aquesta espècie és sobretot sedentària a les nostres terres, però manca a les Illes. De les nostres mallerengues, aquesta és la que considerem més pròpia dels grans boscos de muntanya.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 27:  COTXA FUMADA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer

La cotxa fumada és un petit túrdid, parenta molt pròxima de la cotxa cua-roja. Amida 14 cm i presenta la cua i el carpó d’un color vermell taronja, però, com assenyala la denominació de “fumada”, tota ella és d’un color més fosc. Els mascles palesen molt millor que les femelles aquesta diferenciació, puix que mostren el dors i el pit obscurs, amb l’extrem de les remeres secundàries blanques en els exemplars adults. La femella i els joves tenen el plomatge bru. És sedentària a les nostres terres peninsulars, on també en passen en migració, així com a les Balears.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 26:   GAVINA RIALLERA (o vulgar) “PLOMATGE D’HIVERN”
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de febrer

La gavina riallera és força més petita que el gavià de potes grogues.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 25:  GAVINA RIALLERA (o vulgar) “PLOMATGE NUPCIAL”
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de febrer

La gavina riallera amida 38 cm., duu el mantell de color gris clar, i amb el plomatge d’hivern mostra unes taques negres prop de l’ull; amb el d’estiu presenta un tret força singular ja que el cap se li acoloreix d’un castany intens. Nia a Islàndia, a les Illes Britàniques i al centre d’Europa. És característica de terra endins. A les penínsules i illes mediterrànies  només és hivernant. En el curs dels anys 60 començà a niar al Delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, cosa que demostra la fase expansiva d’aquesta espècie tan vinculada a l’home. A les terres catalanes és l’espècie més comuna del seu gènere, i l’hem observada molt a l’interior seguint el curs dels rius. Al port de Barcelona és molt abundant a l’hivern, i, en nombre, té un predomini total sobre els seus congèneres.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 24:  ALIGOT COMÚ
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de febrer

L’aligot és una petita àguila de silueta arrodonida, de 50 a 57 cm, d’uns 113 a 118 cm d’envergadura i un pes màxim de les femelles d’1,3 kg. Viu sedentària en mosaics de paisatges on alternen boscos, conreus i pastures, capturant petits mamífers, com ara conills i rosegadors. Allò que fa interessant aquest rapinyaire mitjà és la seva abundància relativa, amb una població estimada de 1300 a 1470 parelles. Una xifra incomparablement superior a la d’altres espècies de rapinyaires. 

El seu plomatge bru és variable, i no presenta cap tret prou destacat que el singularitzi. Ara bé, si veiem una rapinyaire de mida mitjana, d’ales i cua amples, que vola a vela, hi haurà grans probabilitats que es tracti d’un aligot

L’aligot és sedentari a Catalunya i la seva distribució, força àmplia, amb els màxims a les comarques centrals i les gironines.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 23:  MARTINET BLANC
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de febrer

En Jordi ens descobrí l’estany de Vilaüt, que, com vaig anotar a la llibreta de camp, “és un indret silenciós, d’una gran bellesa, el més bonic de l’Empordà, adornat amb lliris d’aigua”. Allí hi havia mitja dotzena d’immaculats martinets blancs, plomatge que contrasta amb el bec negre així com les potes, però amb els dits grocs.

Aquest agró tan elegant ateny 56 cm, nia a l’Empordà i sobretot al Delta de l’Ebre, amb un total aproximat de 1700 parelles censades a principis del segle XXI.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 22: BEC DE CORALL SENEGALÈS
Període per respondre: de dilluns 25 a diumenge 31 de gener

El bec de corall senegalès, de 10 cm, amb una ratlla vermella que li travessa l’ull, i la cua negra. Té nuclis reproductors al litoral, del Maresme al Montsià, i una població de 100 a 300 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 21: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 25 a diumenge 31 de gener

El gavià de potes grogues amida 56 cm, i és gairebé idèntic de llargària al gavià fosc,però se’n diferencia pel mantell gris pàl·lid. Hom distingeix diverses subespècies d’aquest gavià, les quals s’apleguen en dos grups fonamentals: les de potes rosades i les de potes grogues. (Nota: ara, la taxonomia moderna les ha separat en espècies diferents) L’espècie mediterrània “michahellis” les té grogues, igual que el gavià fosc. Té l’extrem de les ales blanc i negre, i el bec groc amb una taca vermella a la punta. Altrament, és molt comú al nostre litoral i també apareix molt sovint a l’interior.

El gavià de potes grogues és una espècie expansiva, ja que pel seu tipus d’alimentació molt variada – des de deixalles fins a fruits -, s’ha vist afavorida per l’acció de l’home; i tant és així que el seu continuat augment l’ha transformada en una au nociva, sobretot per les depredacions que exerceix a les colònies d’altres ocells marins.
                                                                                                      Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 20: ÀGUILA CUABARRADA
Període per respondre: de dilluns 18 a diumenge 24 de gener

L’àguila cuabarrada ateny de 65 a 72 cm, una envergadura de 150 a 180 cm i pot arribar a pesar 2,4 kg. En el seu plomatge destaca el dors fosc i el dessota blanc ratllat. De vol àgil, si passa damunt de la nostra vertical, la identificarem pel contrast entre el cos gairebé blanc, les ales molt fosques i una ampla franja obscura a l’extrem de la cua.
A Catalunya, la cuabarrada més sedentària, és de distribució mediterrània, ja que la major part de parelles crien a les serres litorals i prelitorals de la meitat sud del territori, com també a les muntanyes de la vall de l’Ebre. Així mateix la trobem a l’Empordà i a les comarques prepirinenques occidentals. Fa el niu als penya-segats i les seves preses predilectes són els conills i les perdius.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 19:  BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dilluns 18 a diumenge 24 de gener

El bernat pescaire ateny fins a 91 cm. Combina en el seu plomatge el gris, el blanc i el negre. En vol com fan tots els agrons, repleguen el coll i així mai no els confondrem amb les cigonyes o les grues, que el duen estirat. D’àmplia distribució mundial, a Catalunya el bernat pescaire va passar d’hivernant a reproductor vers el 1975, i a fer-ho en una colònia – subratllem silvestre – que tothom encara pot contemplar en una arbreda, precisament enmig del parc zoològic de Barcelona. La tendència expansiva de l’espècie fa que el cens de 2002 doni la xifra de 375 a 407 parelles a Catalunya, on les principals colònies se situen al Segrià i al Delta de l’Ebre, a part de l’esmentada de Barcelona.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

“BONUS POINTS” nº 1:
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener
Cada 3 ocells encertats = 1 punt
Àguila marcenca  /  Picot verd ibèric  /  Cadernera europea
Tórtora eurasiàtica  /  Pît-roig  /  Xoriguer comú

OCELL AMAGAT nº 18:  GRALLA OCCIDENTAL
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener

La gralla, és sedentària gairebé a tot Europa; molt abundant, sobretot a les planes de Catalunya occidental, on forma estols de centenars d’individus que s’abaten damunt els camps. Manca a les illes. Amida 33 cm. Té el plomatge negre, menys a la zona de darrera del cap, que és grisa. Nia en colònies als forats dels penyals i a les runes, i hem observat que durant l’estiu les gralles es mantenen prop dels llocs de nidificació; a l’hivern s’estenen pel país, en esbarts. De lluny es reconeix per llur crit breu, nasal i sonor. Al capvespre s’ajoquen plegades, sempre al mateix lloc, generalment en alguna arbreda, que no solen abandonar fàcilment.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 17:  CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener

És un bonic moixó de 18 cm proveït d’un mantell gris i amb les parts inferiors blanques. Constitueix el seu tret més característic la llarguíssima i graciosa cua vorejada de blanc, que dona, en el vol, una silueta inconfusible, talment com si desequilibrés l’ocell en l’aire. Nia i és sedentària al País Valencià i al Principat; a les illes només hiverna.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 16: ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de desembre

Molt corrent i visible és l’oreneta cuablanca, de 13 cm, i caracteritzada pel carpó blanc. La població s’estima en un màxim de 200.000 parelles. Nia en nuclis urbans, propers a l’aigua i a les zones on percaça insectes. Situa el niu en indrets protegits i els situa a l’exterior o a les façanes dels edificis. Fa una tassa de fang sempre protegida a sota d’un balcó o sortint de teulada i està tancada per la seva part superior a excepció d’un foradet per on entren i surten.

 Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 15: COTORRA DE KRAMER
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de desembre

Un altre membre de la família de les cotorres que també s’ha establert al nostre territori, tot i que en molta menor escala que la cotorreta pitgrisa. La cotorra de Kramer, té una mida de 37 a 43 cm, plomatge verd, llarga cua i un mig collar rosat que la identifica. Presenta la distribució geogràfica següent: una població asiàtica a l’Índia, Pakistan i Myanmar; i una altra d’africana, en una àmnplia franja subsahariana de Mauritània a Etiòpia. En les seves zones d’origen ocupa des dels semideserts a les viles, essent present, per exemple, als parcs de Bombai.

A Barcelona, la cotorra de Kramer fou citada per primera vegada el 1970. Des de llavors s’ha estès pel litoral, i al començament del segle XXI s’estimava un nombre de 80 a 100 exemplars, en contrast amb la considerable penetració aconseguida a Anglaterra.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 14: MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de desembre

La mallerenga carbonera, ateny just el milió de parelles. Sedentària. Només falta a l’alt Pirineu i al Delta de l’Ebre, i escasseja a la deforestada Plana de Lleida.

Aquesta mallerenga és prou representativa de la seva família, una de les més atractives i millor caracteritzades dels moixons: menudes i arrodonides, de plomatge suau i, en algunes espècies, ben pintades, àgils i arborícoles. La carbonera fa 14 cm, i té el bec curt, el cap negre i la galta blanca. El pit és també negre, color que s’allarga en una ratlla gruixuda a través de l’abdomen groc, i el mantell és gris. És una espècie molt ostensible i la veurem als arbres del centre de les ciutats.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 13: CADERNERA europea
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de desembre

La cadernera, tan preuada com a ocell de gàbia és una de les espècies més comunes. S’estima l’existència de 400.000 a 500.000 parelles.
De 12 cm. És el moixó més ben pintat del nostre país i el més freqüent d’entre els hostes forçats que alegren els habitatges dels humans, amb la seva bellesa i refilades. Té el dors castany clar i el carpó blanc, el cap es combina el vermell del front i de l’entorn del bec, amb el capell i clatell negres i blanc l’entremig, i les ales negres i grogues i la cua negra. Els esbarts de caderneres ressegueixen conreus i garrics tot cercant grans i llavors, sobretot les dels cards a què fa referència el nom científic. Estesos per tot el continent, menys l’extrem nord, al nostre territori són més abundants a la meitat sud i al litoral. El nombre de parelles reproductores pot ésser de mig milió.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 12: PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 30 de novembre a diumenge 6 de desembre

El pardal xarrec, gairebé idèntic al pardal domèstic, també podríem anomenar-lo pardal silvestre ja que el trobem pels camps i no pas per pobles i viles. El seu tret definidor és que té el pili, o part alta del cap, castany intens, mentre que el pardal comú el té gris. És abundant a la Plana de Lleida, al Delta de l’Ebre, a les planes interiors i a l’Empordà, però defuig la zona pirinenca. D’acord amb les estimacions actuals, la seva població podria ésser de l’ordre de les 300.000 parelles.

                                                                                                        Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 11: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 30 de novembre a diumenge 6 de desembre

La merla mesura 25 cm. És sedentària, abundant i ben repartida per tot el territori. El nombre màxim de parelles que s’ha estimat pot ésser de l’ordre de les 900.000. Pertany a la important família ornitològica dels tords i les grives. El mascle no el confondrem pas gràcies al plomatge negre intens i el bec groc, mentre que la femella és bruna.

Al bosc, la merla és malfiada i fugissera, però s’avesa a la presència humana, i, a Barcelona, la veiem saltironar davant dels vianants. El seu cant flueix com un doll sonor que omple els crepuscles primaverals.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

                

OCELL AMAGAT nº 10: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de novembre

Aquest nouvingut ha arribat pel descontrol dels humans. De ben segur no hem pogut ignorar uns ocells verds, de bona mida, molt sorollosos i de vol ràpid, que irrompen enmig del trànsit i que basteixen els seus grans nius comunitaris a les enforcadures dels arbres.

La cotorreta pitgrisa és pròpia de l’Amèrica del Sud i força comuna en una extensa àrea que cobreix el nord de l’Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia i penetra al Brasil. En algunes zones esdevé una plaga agrícola, i no és estrany que es vengui com a ocell de gàbia.

Les primeres observacions a Catalunya d’aquesta cotorreta en llibertat daten del 1975. El 1991 ja s’havia detectat en deu comarques, i a començament del segle XXI ho ha estat en vint-i-tres. La major part de la població es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona i el Baix Llobregat.

La cotorreta de pit gris fa de 28 a 29 cm i presenta la cara gris pàl·lid, el pit grisenc, com proclama el seu nom, i la resta del plomatge verd. La població assentada a Catalunya és d’unes 610-650 parelles, de les quals 400 s’estan a Barcelona.

                                                                                                     Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 9: PARDAL COMÚ (mascle)
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de novembre

El pardal encapçala amb gran avantatge la llista d’ocells més comuns. No ens ha de sorprendre, ja que essent l’ocell més abundant i estretament associat a l’ésser humà, tothom el coneix. L’estimació de parelles que ens dóna l’Atles 1999.2002, en xifres rodones, és de 2.600.000 a 3.800.000, nombre que multiplica els contingents de les espècies que el segueixen. (És pràcticament a tot el territori).

De 14,5 cm de mida, el pardal té el plomatge discret: grisenc les femelles i els joves; i els mascles, amb el dors castany amb ratlles fosques, casquet gris, gola negra i dessota blanc tenyit de gris. Té el bec cònic com tots els granívors. És sedentari, ja que a l’hivern també troba aliment. Originari d’Euràsia, ha estat introduït als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.

                                                                                                     Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 8: TUDÓ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de novembre

El tudó, el més gros i potent d’aquesta família ornitològica (coloms i tórtores) a Europa. Ateny de 41 a 45 centímetres i pot arribar a pesar 650 grams. És, doncs, una peça de caça molt cobejada, però no pas fàcil d’obtenir, ja que és malfiat i resistent. En terreny descobert, es lleven a 100 passes de qui s’hi acosta, i en zona arbrada aixequen el vol amb un fort i sorollós batec d’ales, precisament pel cantó oposat a aquell pel qual venim. En canvi, on no és perseguit, esdevé refiat, fins a peonar enmig dels vianants als parcs anglesos i francesos. La seva veu és un fort parrupeig que ressona entre els arbres.

El plomatge del tudó és un gris blavós, més clar al dessota amb reflexos verds rogencs al coll, i presenta una banda ampla – molt visible en vol – al llarg de cada ala.

Espècie pròpia d’Euràsia i el nord d’Àfrica. S’estima una població de 198.000 a 275.000 parelles reproductores.

                                                                                                       Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 7: ESTORNELL negre / comú
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de novembre

L’estornell és una espècie molt adaptable, que ha esdevingut cosmopolita. Originària de l’Europa central i del nord, així com de gran part d’Àsia, en el curs de la segona meitat del segle XIX va estendre’s per l’Europa mediterrània, i l’home l’ha introduït a les zones temperades d’Amèrica, Sud-Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda.

L’estornell mesura 21,5 cm i té el plomatge molt fosc, puntejat de blanc, amb reflexos metàl·lics verds i morats. Històricament només hivernava a Catalunya, fins que cap al final del segle XIX començà a niar-hi, i s’hi establí una població sedentària que no ha cessat de créixer. Ara l’estornell es reprodueix a tot el territori, excepte al Pirineu i l’extrem sud del país, i és molt abundant a les terres de Ponent.

La població, a començaments del segle XXI, s’estima entre 345.000 i 597.000 parelles reproductores. El conjunt europeu podria atènyer la xifra de 120 milions de parelles.

                                                                                                       Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 6: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 3 a diumenge 15 de novembre

El gafarró és el quart de la llista dels ocells més abundants i estesos pel país, i, també, un del més menuts amb només 11 cm. És sedentari (hi és tot l’any) i la seva població pot atènyer el milió de parelles, a les quals s’afegeixen a l’hivern el migradors del nord, població que encara no ha estat avaluada.

És granívor, de la família dels fringíl·lids, com la cadernera i el pinsà, de plomatge verd groguenc ratllat. Deixa sentir el seu cant amagat entre el fullatge, sovint dels arbres dels jardins.

                                                                                                        Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 5: TÓRTORA TURCA
Període per respondre: de dilluns 3 a diumenge 15 de novembre

La tórtora turca és un cas realment insòlit d’expansió mundial d’una espècie. Té la particularitat de ser molt visible, fàcilment perceptible fins i tot pels que estan lluny de la natura. Això es deu al fet de conviure amb l’èsser humà per aprofitar-ne les deixalles, talment com els coloms urbans. Així la trobarem als parcs i jardins de les ciutats, als afores i ales explotacions agrícoles.

La tórtora turca fa 32 cm, té el dors uniforme d’un ocre molt esvaït i un prim mig collar.

Originària de l’Àsia del sud – Índia, Sri Lanka i Myanmar- on ocupa zones semidesèrtiques, però tendeix  a establir-se a les viles. Al final del segle XIX, el seu límit cap a l’oest era Turquia. L’any 1928, però, ja havia colonitzat Hongria i a començament del segle XXI, la tenim present en gairebé tot Europa. La primera observació a Catalunya es produeix a Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), l’any 1969.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 4:  PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de novembre

El pit-roig és un ocell molt nombrós, ja que pot arribar al milió de parelles. Ara bé, a causa dels seus requeriments forestals, no el trobarem a la plana de Lleida ni a la zona litoral de la meitat sud de Catalunya.
El sedentari pit-roig, de 14 cm, és de plomatge grisenc, animat, però, amb un bonic vermell taronja al front, la gola i el pit que el fan inconfusible. De natural refiat, es fa estimar per la confiança amb què se’ns acosta gairebé fins els peus.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 3:  POLLA D’AIGUA comuna
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de novembre

La polla d’aigua, ateny 33 cm, té plomatge fosc i el bec i la placa frontal vermells. Té força capacitat d’adaptar-se al medi, com ho demostra la seva àmplia distribució mundial. A l’escala del nostre territori la trobem arreu – per poc refugi palustre que hi hagi -, llevat del Pirineu i del Prepirineu, i, encara amb algunes excepcions de l’alt Segre. No és fàcil fer-ne el cens, ja que la polla d’aigua és molt espantadissa i acostuma a viure amagada entre la vegetació aquàtica, essent més fàcil sentir-ne el crit que no pas veure-la. Segons estimació més recent, la seva població oscil·laria entre 12000 i 30000 parelles.
                                                                                                      Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 2  COLOM ROQUER
Període per respondre: de dilluns 19 d’octubre a diumenge 1 de novembre
(Per ser inici del joc el termini és de dues setmanes)

El colom roquer és el tan familiar colom domèstic o assilvestrat, que trobem en nombre molt excessiu als pobles i ciutats.

És difícil distingir a Catalunya les poblacions naturals de les d’origen domèstic que s’ha assilvestrat i mostren els trets característics de l’espècie: 31 a 34 cm, color gris blavós, carpó blanc i dues barres fosques molt visibles a través de les ales plegades.

Avui dia, el colom roquer ha esdevingut cosmopolita (habita a molts països), però el seu origen és euroasiàtic i africà. A Catalunya s’estima que podrien superar les 200.000 parelles, i ocupen tot el territori, llevat de zones de muntanya despoblades.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 1  GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 19 d’octubre a diumenge 1 de novembre
(Per ser inici del joc el termini és de dues setmanes)

La garsa eurasiàtica és un ocell molt notable per diversos conceptes: és bonic, vistent (visible, fàcil de veure), “intel·ligent” i nociu. Ateny 46 cm, amb el cos negre, menys el dessota, que és blanc pur, les ales, blanques i negres, i la llarguíssima cua negra amb reflexos virolats. És present a Euràsia i a l’Amèrica del Nord. A Catalunya la veurem, sobretot en zones baixes i molt humanitzades, ja que és el còrvid més vinculat a les nostres activitats, fins al punt de ser present a parcs i jardins.

La població de garses oscil·laria entre 100.000 i 140.000 parelles reproductores. La seva màxima densitat es concentra a les comarques litorals i a la Plana de Lleida. No hi és als boscos i zones de muntanya.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”