Durant el primer trimestre els infants d’I5A: Els Músics de Bremen, van realitzar una tertúlia artística dialògica que tenia com a referencia l’obra pictòrica de Joan Miró “El carnaval del arlequín” de 1924-25. Però abans d’explicar-vos quin va ser el resultat caldria fer-nos una pregunta: Què és una tertúlia artística dialògica?
En primer lloc, les tertúlies dialògiques es basen en la construcció col·lectiva de significat i coneixement mitjançant el diàleg amb tot l’alumnat que participa de la tertúlia. D’aquesta manera es potencia l’apropament directe de tot l’alumnat sense fer distincions d’edat, gènere, cultura o capacitat a la cultura clàssica universal i al coneixement científic acumulat per la humanitat al llarg del temps.
Tot basant-nos en aquestes premisses hem de començar pel temps necessari per tal d’observar i reflexionar sobre l’obra, en aquest cas artística, que estem observant. Els infants no coneixen el títol ni l’artista, no els volem condicionar. Busquem l’observació i la reflexió esmenada sense condicionants, partint de l’aprenentatge dialògic, és a dir, en el moment en que ens comuniquem i establim un diàleg amb d’altres persones li donem significat a la nostra realitat.
Aquest temps de reflexió i diàleg ens permet descriure l’obra, què és allò que observem i quin sentit o interpretació en donem. Aquí podeu llegir algunes de les reflexions dels infants de la classe dels músics de Bremen:
- Hi ha un gat que està sol i té un color diferent dels gats normals.
- Hi ha un gos al costat perquè van junts sempre.
- Però separats perquè no es barallin.
- Hi ha la mà d’una persona, d’algú, però no és veu on està.
- La persona està al costat de la taula i al costat del gat hi ha una cova i una punxa petita.
- Hi ha una papallona que surt d’una caixa.
- Hi ha una finestra, es veu la lluna i un foc al bosc de color vermell.
- Es veu un ull a l’arc i a la fletxa.
- També hi ha un ull a la forma blanca.
- I una guitarra amb molts colors.
- Hi ha moltes coses de color blanc i negre.
- I també alguna de color verd.
- Hi ha un ull més dins el triangle.
- A sobre de la taula hi ha coses.
- Podrien ser una manta i un peix.
I amb totes aquestes observacions: Quin títol creuran els infants que és el de l’obra?
- El gat que corre.
- Serps i mans.
- La mà negre i blanca.
- La castanya sota la taula.
- L’estrella que va a la lluna.
Podem veure que en tenim per tots els gustos. I encara ens queda una cosa més de la que parlar: Quin creiem que és l’artista que va pintar l’obra? No ho tenim gens clar així que cal buscar a Joan Miró i parlar una mica de la seva vida i obra. Per què la va pintar? Podem intentar buscar algunes explicacions:
- Perquè els homes i les dones poden pintar i a ell li agrada.
- Perquè li agrada pintar coses diferents i rares.
I com ens fa sentir aquesta obra? Què ens transmet? Doncs els nostres nens i nenes de la classe dels músics de Bremen no tenen cap problema en parlar-ho obertament:
- M’agrada perquè té moltes coses dins.
- M’agrada perquè té molts colors, com l’arc de sant Martí.
- Em fa sentir bé.
- Em fa sentir content perquè té molts dibuixos que m’agraden.
- És alegre perquè té molts colors que m’agraden.
- Em fa sentir feliç perquè té personatges que m’agraden i que tinc a casa, com el gat.
Així doncs, el diàleg que establim està basat en una relació d’igualtat, on tots i totes tenim coneixement a aportar, reconeixent així la intel·ligència cultural en totes les persones.
A continuació podeu veure a la galeria d’imatges la nostra pròpia reproducció de l’obra fent servir una tècnica diferent. Esperem que us agradi i que en gaudiu com ho vam fer nosaltres!!!
https://drive.google.com/drive/folders/1V1lGva47tI0h08PHY-9tBP9JdsqB5Ymx?usp=sharing
