Autonomia com la capacitat que tenim de fer-nos valer i utilitzar les nostres pròpies eines per aconseguir el que volem. Aquesta independència no implica solitud ni falta de recolzament. Amb l’ajuda dels pares, especialment quan són petits, van buscant diferenciar-se de la resta i reclamar el seu propi lloc.

Alguns nens busquen ser autònoms mentre que a d’altres els costa més i necessiten que siguin els altres els que els facin les coses. Això depèn de les característiques i de la personalitat de cada nen. No obstant, tot i que respectem les seves pròpies necessitats, hem de tenir en compte que sempre hi ha uns mínims saludables d’autonomia a desenvolupar. Sense això, amb el pas dels anys, no deixaran anar la seva dependència i sempre necessitaran ser rescatats.

Beneficis de l’autonomia infantil:

• Més seguretat. Els infants, com els adults, saben del cert que poden dur a terme una activitat en el moment en què l’aborden; prèviament se senten insegurs de les seves capacitats. Per aquesta raó és important que, a poc a poc i en la mesura de les seves possibilitats, vagin assumint nous reptes. En fer-ho, no només perden la por sinó que també guanyen seguretat i confiança en si mateixos.
• Més autoestima. En la mesura en què els nens i nenes se n’adonen que poden fer coses per si mateixos, se senten més capaços i més segurs. I aquesta capacitat i seguretat es tradueix, també, en major autoestima. Saben que, si s’esforcen, poden aconseguir les seves metes.
• Més independència. Encara que autonomia no és sinònim d’independència, aquests termes estan molt relacionats. Els infants autònoms no necessiten l’ajuda d’un adult per a menjar, canviar-se de roba o anar al lavabo. A la llarga, aquesta autonomia es tradueix en una major independència i major facilitat per a prendre decisions per si mateixos.
• Més empatia. L’empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Una de les moltes maneres d’educar en aquest valor és compartir les feines domèstiques amb els més petits. Els nens i nenes que paren i desparen taula, que es fan el llit o que ajuden a netejar i a cuinar aprenen tasques bàsiques per al seu futur i, també, s’acostumen a valorar el treball diari de les seves famílies.
• Més responsabilitat. Els infants autònoms són, també, més responsables. Saben que les coses no es fan per si soles, que depenen d’un mateix per tal que succeeixin. Així, des de la infància i a mesura que van creixent, aprenen a fer-se responsables de les seves decisions i accions.

ACTIVITATS  QUE  PODEN  FER  DE  MANERA  AUTÒNOMA ELS  INFANTS  DE  3 a 6  ANYS:

⁃ Cura personal: Rentar-se la cara, les mans i les dents, ensabonar-se, pentinar-se,  calçar-se les sabates. Tenir cura de mocar-se. Anar net. Posar-se la mà a la boca quan tossim. Començar amb ajuda a vestir-se i despullar-se i a finals de P5 ja s’haurien de vestir sols. Començar a cordar botons i cremalleres. Anar al vàter sol. Començar a netejar-se després d´anar al wc. Controlar totalment els esfínters de dia.
⁃ Ordre: Ajudar a endreçar la seva habitació i la seva roba. Tirar els papers a la paperera. Deixar l´abric i la motxilla ben penjada.
⁃ Alimentació: Ajudar a parar i desparar la taula, menjar de manera autònoma.(el temps per menjar ha d´oscil·lar entre 20´ i mitja hora). Utilitzar correctament els diferents coberts, gots, etc. No tocar el menjar amb les mans. Aprofitar l´estona dels àpats per interaccionar i parlar amb nosaltres. Restar assegut fins que acaba de menjar.
⁃ Descans: Deixar els nens que s´adormin per sí sols al seu llit. No dormir-lo ni esperar a què s´adormi. Dormir les hores necessàries. Establir horaris per anar a dormir, tenint en compte: la necessitat d´hores de son del nen i l´hora a la que ha de llevar-se.
⁃ Àmbit escolar: Preparar la roba o el material per anar a l’escola, encarregar-se de portar el material que li demanen, etc.

Cal treballar els hàbits conjuntament família i escola, per tal de donar unes pautes coherents, alhora que li facilitem l´aprenentatge dels comportaments, pel fet d´actuar tots en una mateixa direcció.

Ajudar-los a ser més AUTÒNOMS I RESPONSABLES, els ajudem a ser més feliços!