La psicomotricitat a educació infantil

Diversos estudis sobre el treball psicomotor han trobat una estreta relació pel que fa al que engloba el que és emotiu i el que és cognitiu i proposen que la pràctica psicomotriu es realitzi en un ambient plaent, en què el nen experimenti el plaer de ser un mateix i sentir-se bé, construir-se d’una manera autònoma, descobrir-se i conèixer el món que l’envolta.

No hem d’oblidar que en parlar de psicomotricitat no ens referim només al cos ja que a través del gest, el cos, el moviment, el joc i l’acció, el nen revela els seus desitjos, la seva història, la seva expressivitat, etc.

Per tant, entre els beneficis de la pràctica psicomotriu destaquen els següents:

El nen s’integra socialment amb els seus companys.
Se sent més segur emocionalment, ja que coneix els seus propis límits i capacitats.
Reforça el control postural, l’equilibri, la lateralitat, la coordinació, etc.
Descarrega la seva impulsivitat, determinant per al seu equilibri afectiu.
Permet el domini i la consciència del seu propi cos.
El nen pot vivenciar i conèixer el propi cos i pot anar elaborant la seva totalitat corporal com una síntesi entre la imatge i l’esquema corporal.
La percepció i discriminació de les qualitats dels objectes i les diferents utilitzacions.
Es preparen capacitats necessàries per als aprenentatges escolars bàsics.

A través de la pràctica psicomotriu l’alumne aconsegueix estimular els 3 nivells del desenvolupament humà, és a dir:

A nivell motor, dominar els moviments corporals el que afecta la seva flexibilitat i el fa gaudir del joc en grup.
A nivell cognitiu, examinar i superar els moments problemàtics que es puguin presentar i progressar a la concentració, la creativitat, la memòria, etc.
A nivell social i afectiu, poder expressar-se lliurement sense pors tant els seus desitjos com els seus sentiments.

A Educació Infantil, s’aconsegueix que els nens juguin i es diverteixin, així com que explorin les seves pròpies possibilitats motrius, es relacionin amb els altres, que acceptin normes de convivència, demostrin les seves capacitats lingüístiques i en definitiva aprenguin coneixements, destreses i habilitats amb i través del medi que els envolta. A més gràcies a l’edat dels nens de 3 a 6 anys el joc és innat en què els alumnes s’exploren, veuen el que poden fer i el que poden arribar a fer.