Aquesta setmana hem explicat el conte de “Menja-t’ho” tot a 1er i 2n i el conte de “L’Eriçó” a P3, P4 i P5 acompanyats de l’àudio The XX.
Els dos contes versen sobre el tema del MENJAR des de perspectives molt diferents.
A Menja-t’ho tot, on qualsevol de nosaltres podria ser el protagonista, hem pogut descobrir el poder de la imaginació dels infants enfront dels adults.
La fantasia ens permet volar a territoris inexplorats, per evadir-nos quan els adults ens donen ordres impossibles…
I al conte de L’Eriçó hem patit de valent amb el nostre protagonista, un petit eriçó que no troba res per menjar per poder passar l’hivern.
Es morirà de gana?
Buscant i cercant, enmig d’un paisatge ple de neu, per fi troba un arbre ple de pomes però no pot abastar-les de cap manera. És massa xic per arribar tan amunt i els eriçons no poden enfilar-se als arbres…
Intenta demanar ajuda a l’ocell i a la girafa, però aquests no volen col·laborar.
Pobre eriçó! Cada vegada té més i més fam…
Finalment, torna a quedar palès, una vegada més, que l’enginy pot sempre per sobre de la força. I quan ets pacient i actues amb intel·ligència reculls els fruits de la feina ben feta.
Mar Benegas, Mariona Cabassa
Takatuka, 2014
«Menja-t’ho tot!» ha d’escoltar per enèsima vegada davant del plat curull de llenties que té a taula. «No m’agrada! No tinc gana! No puc més!». Les seves protestes no serveixen per a res. Aquest cop, però, decideix fer cas i, literalment, menjar-s’ho TOT. A la mainada els agrada prendre’s al peu de la lletra les ordres dels adults per portar-los la contrària o per deixar-los en evidència. Deixar volar la imaginació davant la inequívoca ordre del «Menja-t’ho tot!» és una manera de tractar amb humor i ironia aquesta font de freqüents i repetits conflictes.
Les acolorides il.lustracions ens acompanyen per un viatge imaginari en què el personatge es va menjant tot allò que troba, des dels coberts i la nevera fins a les cases i els planetes.
Un conte sobre l’eterna batalla del menjar, i sobre la necessitat de mesurar bé les nostres paraules i, sobretot, les nostres ordres.
Gustavo Roldán
Thule, 2007
L’eriçó té gana. A la part de dalt d’una pomera ha vist unes pomes vermelles però estan massa altes. No es pot enfilar i el seu estómac rugeix. Aconseguirà ser més llest que la fam? L’eriçó demana ajuda a l’ocell, però l’ocell és molt egoista, i es menja les pomes ell sol. Després demana ajuda a la girafa, però aquesta les prova i se’n va. Quan arriba l’elefant, la fam ja li ha desfermat l’enginy a l’eriçó, i aconsegueix que l’elefant l’ajudi sense ni adonar-se’n.
Com ja hem dit, acompanyats de l’àudio The XX:
i, en el cas del conte de L’Eriçó, també d’aquesta cançó: https://www.youtube.com/watch?v=dB84XpEtHZ0
