Benvolgudes famílies, amics i amigues de l’Annexa:
Us oferim aquest mur de missatges per si voleu compartir unes paraules, un desig o un pensament en record de la Clara. Per escriure només cal fer clic al botonet rosa que té el signe + , posar el vostre nom, si voleu, i seguidament ja podreu escriure el vostre missatge.
Quedarà sempre ben present en mi la teva passió pels llibres i com gaudies parlant-ne
Clara,
Sóc una mare més d’aquesta escola tant especial com és l’Annexa.
Et podria agraïr moltíssimes coses amb tants anys com hi hem estat.
Recordo amb molt carinyo, el dia que em vas comentar que el meu fill LLuc tenia un do especial per tocar la guitarra.
Ho havies notat, els ulls li brillaven i et seguia els teus dits quan la tocaves tú.
Ens vas ajudar a trobar una escola de música i durant uns quants anys el LLuc va poder fer classes.
Ara ja té 16 anys i la segueix tocant.
Moltes Gràcies!
Envio una forta abraçada al teu marit i els teus quatre fills i per a tú un petó ple d’amor.
Bon viatge bonica
Sempre estaràs als nostres cors
Mis condulencias a la familia
Que descansa en paz.
Fuerza ?❤
Clara guapa et trobarem tots a faltar. Tenim la sort d’haver- te conegut i la sort que ens hagis ensenyat moltes coses als adults i als infants que t’han tingut d’alumnes. Has deixat un llegat que perdurarà en el temps, molts alumnes teus que ja deuen ser adults i d’altres que ho seran han après de tu molt més que només coneixaments.
Has deixat el món molt millor de com el vas trobar i has plantat milers de llavors que floriran i seguiran el teu exemple.
Desitjo que hagis tingut una vida molt feliç i plena, ja que tu si que has fet feliç a molta gent que t’ha conegut i estimat.
Recordo els anys que vam treballar junts a la Font de la Pólvora. El teu optimisme, la teva naturalitat en tot el que feies, el treball, les relacions amb companyes i companys de l’escola… et feien una persona especial, amable, propera. Transmeties optimisme a tot el teu entorn. Et recordarem com una bona amiga i una bona mestra. Descansa en pau.
Sempre en el meu record,
Clara,
Trobarem a faltar el teu somriure
La teva manera de fer amb els alumnes i els pares, dins i fora de l’escola
Com vívies la vida.
Isabel Boadas.
Hi ha poques vegades que ens creuem amb perdones ‘disruptives’ que posen el talent i l’energia per canviar el fons de les coses per millorar-les. Tambe és poc freqüent trobar gent que encomanen la seva passió als infants i els fan avids de lectura i curiositat.
Tots sabem que hem perdut una persona preciosa i que deixa moltes bones coses a fer.
Ens queda la inspiració i la tenacitat amb que lluitava pels seus ideals i també les maneres exquisites i contagioses.
Moltes gràcies Clara. Família, que la força us acompanyi!
Clara, pensava que un cop més te’n sortiries. Vas desafiar una malaltia molt greu durant tant de temps, has estat molt valenta i positiva fins al final. Fins i tot el confinament, tan feixuc per a totes, el vas abraçar com un regal per disfrutar intensament de la teva família. Gràcies per aportar a aquest món el teu somriure, per no deixar escapar el micro mai i dir coses ben encertades, pel teu ímpetu, iniciativa i talent, per esforçar-te en treure el millor de les nostres filles i fills, per fer les coses amb sinceritat i mirant als ulls, no anem sobrats de persones com tu. Et trobarem a faltar, molt, perquè omplies molt. Però no pateixis que a l’Annexa queda la teva petjada, la continuarem. Una abraçada a tot l’equip de mestres que malgrat aquest gran buit que deixes han continuat i continuaran lluitant per aquest projecte. I una abraçada a tota la teva família que ha tingut el privilegi de compartir la vida amb tu, molta força i ànims, segur que fareu créixer aquesta preciosa llavor plena de llum que ha deixat la Clara en aquest món. Gràcies per tot Clara.
Clara, tant de bo el temps s,hagues aturat durant alguna reunio de directors i directores de Girona per no oblidar mai la teva passio per l,educacio, la brillantor dels teus ulls quan feies propostes o parlaves dels alumnes. Alla tambe eres feliç.
Una abraçada per sempre.
La Clara era tot força, convenciment, creació, alegria i passió per tot el que feia.
La vaig conèixer cantant, ballant a la Font de la Pólvora. Entre projectes, una visió positiva de la infància i la força de l’educació per a tots els nens i nenes de l’escola. Em va impressionar la mirada clara, el somriure amic i la veu serena i segura. Des de l’Annexa i els moviment de renovació i formació, va mostrar compromís per l’escola i la fascinació per les arts, per la literatura i la lectura, que van impactar a tot l’entorn proper.
Tinv la veu glaçada i els ulls muts d’imatges. L’absència que et fa present, Clara. La memòria serà la teva paraula, el teu conte, la teva refexió sobre l’educació, la infància, la vida i visió de la professió responsable, mestra, mestra, l’empenta i la lluita per l’educació i per les persones.
“Quan s’escampa la nit.
els ulls evoquen
al teixit inacabat dels astres;
hi cerquem,
rere l’ombra fràgil d’una llàgrima,
engrunes d’un refugi pn el dolor s’encalla.
el punt on el batec del somni s’atenua.
L’horitzó ens rotona la mirada,
cremem tendreses.” (Carles Duarte,2004)
Una abraçada a la ffamília i a l’escola
Clara Sales:un exemple de Saviesa ,de Vitalitat i de Lluita.
Jo sempre dic que la gent tant estimada i tant admirada,No marxa Mai.
Molta força a la familia