Avui us presentem les últimes sessions de la capsa de matemàtiques que han fet amb la Mariona. Hem portat a terme diverses propostes per treballar el concepte de la simetria d’una manera manipulativa, vivencial i significativa. L’objectiu principal ha estat iniciar els infants en la descoberta de les formes simètriques, ajudant-los a observar, comparar i crear a partir de l’experiència directa.

Vam començar observant el nostre propi cos davant del mirall i vam comprovar que s’hi reflectia la mateixa imatge. A l’aula, vam continuar amb el joc del mirall, en què, per parelles, un infant feia de mirall de l’altre. A través de la conversa guiada, ens vam adonar que el nostre cos té dues parts que s’assemblen molt i que, si tracem una línia imaginària pel mig, podem veure com un costat correspon a l’altre: tenim un ull a cada banda, una orella, un braç, una cama… Aquesta observació ens va permetre introduir el concepte d’“eix de simetria” d’una manera propera i entenedora. Els infants van experimentar movent braços i cames i observant com el mirall retornava una imatge igual però invertida, generant moments de sorpresa i descoberta.

En la sessió següent vam experimentar la simetria amb peces de construcció, creant composicions a partir d’una línia marcada al terra. El repte era aconseguir que els dos costats fossin iguals. A través de l’assaig i error, els infants van haver d’observar atentament, comparar formes i colors i fer petits ajustaments per aconseguir l’equilibri visual. Finalment, vam proposar petits reptes d’anticipació: abans de completar una composició, havien de pensar quina peça faltava a l’altra banda per mantenir la simetria. Aquest treball d’hipòtesis va afavorir la reflexió i el raonament, tot respectant el ritme i el procés de cada infant.

Per últim, vam traslladar aquesta descoberta al pla gràfic. Amb pintura, vam doblegar fulls per la meitat després d’haver posat taques i línies de colors en un dels costats. En obrir el paper, la màgia va aparèixer: les formes es repetien a l’altra banda! Aquesta activitat va generar molta curiositat i ens va permetre verbalitzar el que havia passat, posant nom al fenomen de la simetria.

Aquestes experiències ens recorden que les matemàtiques a l’etapa d’Educació Infantil es construeixen des de l’acció, la curiositat i el joc. A través de la manipulació, l’observació i la descoberta compartida, els infants desenvolupen el pensament lògic i la capacitat d’anàlisi d’una manera natural i significativa. La simetria esdevé així una oportunitat per mirar el món amb uns altres ulls i establir connexions entre el cos, l’art i l’entorn que ens envolta.