* Història de l’escola “Àngel Guimerà”
L’escola Àngel Guimerà va néixer l’any 1959, com a “Colegio Nacional”. Anteriorment era un col.legi de monges (Escolàpies), les quals van recuperar el convent així que es va acabar la guerra civil l’any 1939. En aquesta època tornaren a obrir el centre a l’ensenyament, però fou per poc temps. De seguida decidiren de tancar-lo i vendre’n l’edifici.
El comprà l’Ajuntament del Vendrell per destinar-lo a escoles públiques, les quals fins llavors no tenien edifici propi: una aula ací, una aula allà, s’allotjaven en els edificis més insòlits que hom pugui imaginar-se. En aquells moments, per una escola pública sense mitjans de cap mena i sense que es besllumés encara el “boom” turístic que afectà El Vendrell més tard, seguit, consegüentment, de la imprevisible i potent immigració, el convent solucionava l’escolarització immediata.
Tanmateix, vist des d’una perspectiva pretèrita de tants anys, ens sembla impossible que comptant amb la, llavors, recent experiència de les Escoles Populars de la Generalitat i d’institucions catalanes que ja havien assumit l’ escola activa com a ideal de pedagogia a seguir en unes aules espaioses, plenes de llum, per a dur a terme les diverses activitats, l’Ajuntament de torn s’hagués fixat en aquell vell local per instal.lar-hi definitivament l’Escola Pública del Vendrell.
Començà a funcionar amb vuit aules, però en el decurs del temps s’hi van córrer envans, més cap ací o més enllà, segons la inspiració i les conveniències del moment – de dues classes se’n van fer tres, s’hi van emporlanar els patis perquè permetia aprofitar més l’espai quan es qüestió d’encabir-hi més nens. Un col.legi que va començar amb vuit aules, va acabar funcionant amb vint-i-cinc.
Arriba el moment de pensar en una altra escola i l’any 1976 s’estrena el Col.legi Públic Pau Casals. Tanmateix, el Col.legi Públic Angel Guimerà continuava tenint dificultats per albergar els alumnes que li corresponien perquè la demografia anava en ràpid augment. També el C.E.I.P. Pau Casals es va fer insuficient i, el curs 85-86, s’estrena la primera fase del C.E.I.P. Angels Garriga, ple només amb les deu aules habilitades que hi tornava a haver disseminades per la vila – set depenents de l’Angel Guimerà i tres de Pau Casals.
Diguem que el C.E.I.P. Angel Guimerà ve a ser la casa pairal dels altres col.legis amb que es va anar dotant El Vendrell. Aquell convent ja antic l’any 1939 ha deixat de prestar els serveis d’escola.
El desembre de 1989 es va haver d’abandonar l’antic edifici degut a que amenaçava ruïna i la resta del curs 1989-1990 ens vàrem trobar en una situació de màxima provisionalitat, instal.lats en tres sectors diferents – aules prefabricades, vuit aules a l’Àngels Garriga i sis aules a l’escola Garbí -, a l’espera de la construcció de la nova escola, el projecte de la qual es va començar a tirar endavant l’any 1987, donades les mancances d’infraestructura.
El curs 1990-91 vàrem estar instal.lats tots en aules prefabricades, les famoses “caragoles”, patint fred, calor, inundacions,… i mil i una tribulacions de tota mena. Amb tot, es va intentar que l’escola funcionés amb plena normalitat. En cap moment es va suprimir el servei de biblioteca, ni el taller, ni les experiències de laboratori,…
Per fi, el curs 1991-92 es començà a l’edifici nou, dissenyat pels arquitectes Josep Mercadé, Jordi Sangenís i Frederic Porta.
A partir de gener del 1992 va entrar en funcionament el servei de menjador. El 8 de maig de 1993 es va inaugurar el nou edifici, i, conjuntament amb ell, el “jardí botànic”, dissenyat i realitzat pels alumnes del Taller de Santa Teresa, transformat posteriorment en Ventall. L’any 1998 es va construir el pavelló poliesportiu cobrint una de les pistes del centre.
A l’edifici nou, al llarg dels anys, s’han anat fent petites modificacions de millora en els diferents espais de l’edifici, dels patis d’esbarjo, etc; però una de les més impactants ha estat la construcció del mòdul que anomenem les “aules noves” on hi ha una aula de música i una aula per les noves tecnologies, l’any 2016.
