Sovint, potser fins i tot massa sovint, la societat en què ens veiem immersos a viure-hi ens encasella en grups homogenis segons l’edat. L’edat pròpia marca alguns dels paràmetres sota els quals haurem de viure i aprendre cadascú de nosaltres, a l’escola i al carrer. Només si provem de trencar aquesta dinàmica dictada no sabem des d’on, segurament descobrirem una sorpresa ben gratificant. I per a tothom. De mica en mica ens hi hem anat atrevint, i fins aquí hem arribat, més savis que abans. Calia provar-ho, i ho hem fet. Apropar el garbuix, l’energia, el posat rebel, el desconcert i el potencial adolescents a la calma, la paciència, la resignació i la memòria pròpies de la vellesa per mostrar o demostrar que tenen molt a dir-se uns als altres.
Fins ara, aquest curs amb l’alumnat de 4t d’ESO, hem organitzat les dues primeres trobades amb l’objectiu de reprendre el contacte que vam deixar a finals del curs passat i alhora retrobar un gest de presentació que ens porti cap a les sessions futures. I ho hem fet, primer, amb un intercanvi de paraules escrites, cartes manuscrites amb què els adolescents s’han dirigit als avis i a les àvies del geriàtric. Unes cartes que s’han convertit en un tresor ben preuat per a les persones receptores il·lusionades de rebre paraules noves. I pel que fa a la segona sessió, una prèvia a la celebració dels bons desitjos nadalencs: poemes en honor a la vellesa i postals per a uns i altres per engalanar l’ambient.
Per a les següents sessions tocarà a l’alumnat continuar el projecte, decidir què poden aportar a les persones del geriàtric, quines necessitats poden tenir, i pensar i decidir com porten a terme el seus projectes. En definitiva, crear i obrir un espai d’intercanvi que generi un servei mutu i sobretot que l’alumnat adquireixi consciència de la importància de ser en el món i d’actuar-hi, d’aportar els seus aprenentatges i els seus bagatges a la societat. Sortir a l’exterior, entrar en context, observar, analitzar, pensar i actuar. I potser per a nosaltres, escola en general, entendre que pot ser una bona aportació aplicar-nos el concepte d’aprendre fent.
Som-hi!
