La plaça del Diamant, al teatre

La Natàlia és una dona que representa la història de la majoria de les dones d’aquella època. En Quimet, un home egocèntric i masclista, comença la seva relació amb ella canviant-li el seu nom pel de Colometa. Contínuament la fa sentir inferior, no té mai temps per a la seva familia i va a lluitar per la república. Instal·la un colomar al terrat de casa seva, pero és la Natàlia qui s´ha d’encarregar de cuidar-lo. Per això al barri l’acaben coneixent com la senyora dels coloms.

 

En Quimet mor a la guerra i la Natàlia es queda sola amb els seus dos fills. Un bon dia, entra a la botiga del senyor Antoni, que li demana matrimoni. Es casen i l’ajuda a mantenir la família.

 

Tot i que La plaça del Diamant és una novel·la pessimista, el muntatge té un punt en el qual els actors saben com enganxar-te i és molt bonica i entretinguda. La seva pujada a l’escenari m´ha agradat molt i és molt impactant com amb una cortina, un banc i tres personatges fan una obra tan bona.

(Judith Carvajal, 1r C Batxillerat)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>