EL passat 17 de desembre ens va acompanyar un amazic per parlar-nos de la seva cultura i la seva llengua. En primer lloc, va explicar-nos que als amazics se’ls coneix també com a berbers, que vol dir “homes salvatges”, però aquest va ser el nom donat pels àrabs que van arribar el segle VII d. de Crist per conquerir i islamitzar el nord d’Àfrica. El nostre visitant va reivindicar el nom amazic, que vol dir “home lliure”. Aquesta llibertat es veu reflectida a la seva senyera amb unes baules trencades.
En un mapa d’Àfrica ens va assenyalar un territori de gran extensió que abarca des de l’est de l’Egipte fins a l’Atlàntic, des de l’època protohistòrica. Els estats africans on trobem més població amaziga actualment són el Marroc i Algèria, encara que també hi ha comunitats amazigòfones importants a les ciutats de Ceuta i Melilla.
El poble amazic té en la llengua pròpia la base de la seva identitat col.lectiva. Vam poder veure projectat a la pissarra l’alfabet amazic, una llengua que, tot i que ha estat constantment silenciada, continua viva. La llengua amazic és la tercera llengua parlada a Catalunya, després de la llengua catalana i la castellana. Per altra banda, vam saber que la seva història ha estat escrita per d’altres cultures i no per ells mateixos, perquè era de tradició oral. Una aspecte important és que els amazics no han pogut arribar a manternir cap estat amazic durador amb una consciència col.lectiva comuna, ni fixar una llengua escrita única. Avui dia hi ha un resorgiment de la llengua i cultura del poble amazic, tot haver estat reprimit.
En vàries fotografies vam poder veure les seves cases d’adob, els vestits d’homes i dones per protegir-se del clima, però també els emprats a festes religioses i d’altres. Algunes imatges ens mostraven les joies que moltes dones, tot i ser pobres, porten. Vam observar com treballen els teixits i la ceràmica.
Vam sentir parlar dels menjars típics a les festes tradicionals, i la música que les acompanyen. Vam gaudir de la interpretació d’ instruments de percusió per alumnes nostres “amazic”, en Fouad i Mounaim. Moltes gràcies al Centre de Cultura Amazic!
Mercè Romero
