Els alumnes de Cicle Mitjà després de treballar l’evolució del telèfon a les Jornades culturals, vam veure la importància del número de telèfon 112 per poder demanar ajuda.
Durant 4 sessions vam treballar la cadena de supervivència del suport vital bàsic. I en 
què consisteix? Doncs aprendre a reaccionar davant d’una persona que es troba estirada a terra.
El primer que s’ha de fer es veure si hi ha perill a l’hora d’apropar-nos.Seguidament has de moure’l per les espatlles i cridar a la persona a les dues orelles per saber si està conscient o inconscient i demanar ajuda.
Un cop has demanat ajuda cridant o sortint de l’espai has de mirar si respira la persona. Per fer-ho primer has de fer la maniobra front-mentó que consisteix en posar una ma al front i dos dits a sota la barbeta (mentó), li inclines el cap endarrere i així obres la via aèria. A continuació durant 10 segons apropes l’orella al nas mirant la panxa, per poder sentir, escoltar i mirar si respira.
El següent pas és trucar al 112, si no tenim telèfon podem utilitzar el de la víctima o demanar-ne un. Ves a “trucades d’emergències” i marques 112 i posar el mans lliures. Un cop et resp
onen has de presentar-te, dir la ubicació i explicar la situació (persona inconscient i que no respira).
A partir d’aquí un adult que en sàpiga hauria de fer el massatge toràcic i anar a buscar el desfibril·lador (DEA) més proper.
En cas que la persona estigui inconscient i respiri hauríem de posar-la amb la posició lateral de seguretat (PLS)
Aquesta activitat ens va agradar molt i si tot va bé a final de curs provarem de fer el massatge cardíac amb uns ninos especials i així poder-ho practicar.
