Com ja sabeu tots venim d’uns quants dies de confinament, tancats sense poder sortir de casa. Fem memòria de com ens hem sentit els de viles o ciutats si intentàven anar pel carrer fora de la franja horària permesa: caminant de pressa, amb l’angoixa que es feia quelcom mal fet i comprovant per tots costats si algun policia local ens veia……. Potser per a una persona de ciutat que viu en un gratacels , la contemplació dels estels des de la terrassa li ha donat un bri d’aire.
Per tot això us vull presentar una poesia del poeta xilè PABLO NERUDA (1904-1973) considerat un dels grans poetes del segle XX.
Va rebre el premi Nobel de Literatura. Dues de les seves obres més conegudes són Confieso que he vivido y Veinte poemas de amor y una canción desesperada.
Però avui volem compartir una obra especial: ODA A UNA ESTRELLA
