A l’hora de medi hem començat amb els experiments!
Ahir, la nostra aprenent Maria, ens va preparar un experiment d’allò més curiós: si barregem aigua amb “maizena” (farina fina de blat de moro) observem propietats sorprenents!
Primerament, vam començar parlant sobre els estats habituals de la matèria, sobretot el líquid i el sòlid. Però mitjançant aquest experiment va quedar qüestionat de quin estat de la matèria es tractava aquesta barreja.
L’aigua amb maizena dissolta és, aparentment, un líquid perquè flueix i adopta la forma del seu recipient, com fan els líquids. Però si piquem i l’aixafem amb força, aleshores es comporta com un sòlid. Si el massegem, el podem agafar i donar forma, convertir en una pilota… i si el deixem estar, flueix de nou com un líquid: increïble!
Aquí podeu veure unes quantes fotos de la sessió:
Els líquids, com ja sabem, no tenen forma pròpia, sinó que adopten la forma del recipient on són. Per aquesta propietat, els líquids també s’anomenen fluids newtonians.
En canvi, hi ha una mena de fluids anomenats fluids no newtonians que tenen una característica peculiar: la seva viscositat varia segons la força que se li aplica. Això vol dir que si hi apliquem poca tensió, es comportarà com un líquid o fluid newtonià. Ara bé, si hi apliquem una força prou intensa el fluid augmenta la seva viscositat de manera que es comporta com un sòlid.
I això és el que li passa a la barreja d’aigua i maizena: és un fluid no newtonià que augmenta la seva viscositat en aplicar-li una força, és per això que en colpejar-lo o modelar-lo respon com si es tractés d’un sòlid. En canvi, en condicions normals es comporta com un líquid.
Quina passada!
