NOFZ (Normes d’Organització i Funcionament de ZER)

 NOFZ

 Normes d’Organització i Funcionament de ZER

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LA ZER ALT SEGRIÀ

TÍTOL I.           INTRODUCCIÓ.

TÍTOL II.          CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU.

Capítol 1.        Per orientar l’organització pedagògica.

Capítol 2.        Per orientar el rendiment de comptes al consell escolar de la gestió del PE.

Capítol 3.        Per orientar l’aplicació dels acords de corresponsabilitat.

Capítol 4.        Aprovació, revisió i actualització del PE.

TÍTOL III.         ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DE LA ZER.

Capítol 1.        Òrgans unipersonals de direcció.

Secció 1.         Director/a.

Secció 2.         Cap d’estudis.

Secció 3.         Secretari/secretària.

Capítol 2.        Òrgans col·legiats de  participació en el govern i la gestió de la ZER/ centre.

Secció 1.         Consell Escolar.

Secció 2.         Claustre del professorat.

Capítol 3.        Equip directiu.

Capítol 4.        El Consell de direcció.

Capítol 5.        Òrgans unipersonals de coordinació.

Secció 1.         Coordinador/a de EI i Primària.

Secció 2.         Coordinador/a de  riscos laborals.

Secció 3.         Coordinador/a d’Informàtica.

Secció 4.         Coordinador/a lingüístic, d’interculturalitat i cohesió social.

Secció 5.         Coordinador/a formació en pràctiques.

TÍTOL IV.         ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA.

Capítol 1.        Organització del professorat.

Secció 1.         Equips docents.

Secció 2.         Comissions d’avaluació.

Secció 3.         Comissions.

Comissions del Consell Escolar de centre/ZER.

Comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

Capítol 2.        Organització de l’alumnat.

Secció 1.         En educació infantil.

Secció 2.         En educació primària.

Capítol 3.        Atenció  a la diversitat.

Capítol 4.        Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat.

Capítol 5.        Acció i coordinació tutorial.

Capítol 6.        Orientació acadèmica i professional.

Capítol 7.        Deures o feines per fer a casa.

TÍTOL V.          DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE.

Capítol 1.        Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals.

Mesures de promoció de la convivència. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes.

Capítol 2.        Mediació escolar.

Secció 1.         Principis de la mediació escolar.

Secció 2.         Àmbit d’aplicació.

Secció 3.         Ordenació i inici de la mediació.

Secció 4.         Desenvolupament de la mediació.

Secció 5.         Finalització de la mediació.

Capítol 3.        La convivència en el centre. Règim disciplinari de l’alumnat.

Secció 1.         Principis generals.

Secció 2.         Tipologia i competència sancionadora.

Secció 3.         Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions.

Secció 4.         Faltes i sancions relacionades amb la convivència.

Secció 5.         Responsabilitat per danys.

Secció 6.         Graduació de les mesures correctores i de les sancions.

Secció 7.         Mesures de correcció/ sanció.

Secció 8.         Competència per imposar la sanció.

TÍTOL VI          DE L’ALUMNAT, DEL PROFESSORAT I DE LA RESTA DE LA COMUNITAT EDUCATIVA.

Capítol 1.        De l’alumnat.

Secció 1.         Drets.

Secció 2.         Deures.

Capítol 2.        Del professorat.

Secció 1.         Drets.

Secció 2.         Deures.

Capítol 3.        Del personal PAS.

Capítol 4.        Dels pares/ mares o tutors legals.

Secció 1.         Drets.

Secció 2.         Deures.

Capítol 5.        De les associacions de pares i mares.

Capítol 6.        De les activitats extraescolars.

TÍTOL VII      COL.LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR.

Capítol 1.        Qüestions generals.

Capítol 2.        Informació a les famílies.

Capítol 3.        Associacions de mares i pares d’alumnes (AMPAS).

Capítol 4.        Carta de compromís educatiu.

TÍTOL VIII    FUNCIONAMENT DEL CENTRE.

Capítol 1.        Aspectes generals.

Secció 1.         Entrades i sortides del centre.

Secció 2.         Visites dels pares/ mares, tutors/ tutores.

Secció 3.         Activitats complementàries i extraescolars.

Secció 4.         Vigilància de l’esbarjo.

Secció 5.         De les absències.

Secció 6.         Horaris del centre.

Secció 7.         Utilització dels recursos materials.

Secció 8.          Actuacions en el supòsit de retard en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre.

Secció 9.          Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat.

Secció 10.        Admissió d’alumnes malalts i dels accidents.

Secció 11.        Seguretat, higiene i salut.

Secció 12.        Consideracions sobre el vestit.

Capítol 2.        De les queixes i reclamacions.

Secció 1.          Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal del centre.

Secció 2.          Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs.

Secció 3.          Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre.

Capítol 3.        Serveis escolars.

Secció 1.         Servei de menjador.

Secció 2.         Altres serveis del centre.

Capítol 4.        Gestió econòmica.

Capítol 5.        Gestió acadèmica i administrativa.

Secció 1.         De la documentació acadèmica.

Secció 2.         Programacions.

Secció 3.         De la documentació administrativa.

Capítol 6.        Del personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu del centre.

 

DISPOSICIONS FINALS

 

TÍTOL I.   INTRODUCCIÓ.

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix que un dels principis organitzatius pel qual s’ha de regir el sistema educatiu ha de ser el de l’autonomia de cada centre. Aquest exercici de l’autonomia es desenvolupa entorn del projecte educatiu  i s’articula  a través de les concrecions curriculars del projecte educatiu  i de les normes d’organització i funcionament del centre (NOF).

Les NOF apleguen  el conjunt d’acords i decisions d’organització  i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el projecte educatiu de la ZER  i en la programació anual.

Són una eina per regular la vida interna de la ZER i de les escoles que la integren i establir les relacions entre els diferents sectors de la comunitat educativa. Han de servir per garantir la convivència, considerant els drets i deures de tots els membres integrants i el bon funcionament del centre.

Les NOF són coherents amb els principis,  valors, objectius i criteris educatius que la ZER marca en el seu PE.

Correspon a la direcció impulsar l’elaboració de les NOF amb la participació del Claustre, aprovar-les i/o modificar-les.

 

TITOL II.   CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU.

Capítol 1. Per orientar l’organització pedagògica.

L’estructura d’organització i gestió ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu:

L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica  i la definició dels seus objectius.

L’assoliment dels objectius del currículum i la seva adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.

La participació de la comunitat educativa en el control i gestió de la ZER, a través del Consell Escolar, i l’exercici dels drets i deures dels membres que la componen.

La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’avaluació dels alumnes.

La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.

Capítol 2. Per orientar el rendiment de comptes al consell escolar de la gestió del PE.

El projecte educatiu  és la màxima expressió de l’autonomia del centre educatiu i l’element vertebrador de la seva activitat. El projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre, ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període i, si s’escau, ha de formular propostes en relació  a l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu.

El projecte  de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte.

El Consell Escolar participa en l’aprovació de les concrecions del PE que es fan anualment a la programació general.

Capítol 3. Per orientar l’aplicació dels acords de corresponsabilitat.

Els acords de corresponsabilitat que es puguin dur  a terme amb les administracions seran proposats per la direcció amb la col·laboració del claustre i aprovats pel Consell Escolar.

Es formarà un grup impulsor format per l’Equip Directiu i membres del claustre que gestionarà i farà el seguiment de l’acord establert.

El rendiment de comptes dels acords de corresponsabilitat el farà el grup impulsor davant de l’administració corresponent i n’informarà al claustre i al Consell Escolar.

Capítol 4. Aprovació, revisió i actualització del PE.

El projecte educatiu recull la identitat de la ZER, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques.

El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social.

El conjunt de normes d’organització i funcionament de la ZER són coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius definits en el  projecte educatiu.

El PE serà revisat com a màxim cada 10 anys, sens perjudici que es facin revisions parcials sempre que la comunitat educativa a través del Consell Escolar o la direcció ho considerin oportú.

El director/a ha d’aprovar cada modificació total o parcial que es faci del PE, prèvia consulta preceptiva al Consell Escolar, el qual n’expressa el seu suport per una majoria de 3/5 parts dels seus membres.

TITOL III.   ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DE LA ZER.

Com ja hem dit anteriorment, en les NOF s’hi  apleguen el conjunt d’acords i decisions d’organització i funcionament que s’hi adoptin per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió previst. En el conjunt d’aquestes NOF es determina l’estructura organitzativa de govern i de coordinació que adopta la ZER en el marc del Decret d’Autonomia.

Les decisions sobre l’organització i funcionament de la ZER que es recullen en les NOF s’ajusten als principis d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu, i s’han orientat  a garantir el dret a una educació de qualitat a tot l’alumnat, en aplicació del  PE i dels objectius generals de l’educació.

Les escoles agrupades en la ZER comparteixen el mateix projecte educatiu, les mateixes NOF i la mateixa programació general anual, que ha de respectar la singularitat de cadascuna de les escoles. La direcció de cadascuna de les escoles de la  ZER és l’òrgan unipersonal de govern de l’escola de caràcter preceptiu. El director de cada escola és el responsable de la gestió del seu centre, en el marc dels acords presos en els òrgans de govern de la ZER i, amb aquests efectes, depèn de la direcció de la ZER.

Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció.

Els òrgans unipersonals de direcció de la ZER són el director o la directora, el secretari o la secretària, el cap d’estudis o la cap d’estudis. Cada escola de la ZER té els seus òrgans de direcció segons marca la normativa vigent.

L’equip directiu de la ZER, òrgan executiu de govern de la ZER, està integrat pels tres òrgans de govern unipersonals de la zona. L’equip directiu impulsa i coordina l’aplicació del PE i gestiona el projecte de direcció de la ZER.

Secció 1. Director/a.

El director o la directora és el responsable de l’organització, el funcionament i l’administració de la ZER/escola i n’exerceix la direcció pedagògica i és cap del personal.  A més a més també té qualsevol altra funció que se li assigni.

La direcció de cadascuna de les escoles de la ZER és l’òrgan unipersonal de govern de l’escola de caràcter preceptiu, sense perjudici del que determini el Govern en l’aplicació de l’article 43. El director o directora de cada escola és el responsable de la gestió del seu centre, en el marc dels acords presos en els òrgans de govern de la ZER i, amb aquests efectes, depèn de la direcció de la ZER.

Les funcions i atribucions de la direcció dels centres/ZER són les següents:

–  Correspon a la direcció de cada centre públic l’exercici de les funcions de representació, de direcció i lideratge pedagògics, de lideratge de la comunitat escolar, d’organització, funcionament i gestió del centre i de cap del seu personal.

– Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció.

– La direcció, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. Així mateix, en l’exercici de les seves funcions, la direcció és també autoritat competent per defensar l’ interès superior de l’ infant.

– Les direccions dels centres públics poden requerir la col·laboració necessària a les altres autoritats de les administracions públiques per al compliment de les funcions que els estan encomanades. Així mateix, poden sol·licitar i han de rebre informació dels diferents sectors de la comunitat educativa del seu centre i dels altres òrgans i serveis de l’Administració educativa, amb la finalitat de disposar de la informació suficient del seu centre i de la zona educativa per a l’exercici eficient i eficaç de les seves funcions.

– La direcció d’un centre públic representa ordinàriament l’Administració educativa en el centre i, en aquesta condició, li corresponen específicament les funcions següents:

1. a) Vehicular al centre els objectius i les prioritats de les polítiques educatives adoptades per l’Administració.
2. b) Presidir el claustre de professorat i el consell escolar, presidir el consell de direcció quan n’hi hagi, i presidir els actes acadèmics del centre.

–  Així mateix, la direcció d’un centre públic representa el centre davant totes les instàncies administratives i socials i, en aquesta condició, li correspon traslladar a l’Administració educativa les aspiracions i necessitats del centre i formular-li les propostes que siguin pertinents.

– La direcció dirigeix i lidera el centre des del punt de vista pedagògic. En aquest respecte, li corresponen específicament les funcions següents:

1. a) Formular i presentar al claustre del professorat la proposta inicial de projecte educatiu i, si escau, les posteriors modificacions i adaptacions.
2. b) Vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el projecte educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació.
3. c) Dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular, així com dels plantejaments del projecte educatiu inherents a l’acció tutorial, a l’aplicació de la carta de compromís educatiu, a l’aplicació dels plantejaments coeducatius, dels procediments d’inclusió, i de tots els altres plantejaments educatius que tingui incorporats, d’acord amb la seva concreció en el projecte de direcció.
4. d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre, en els termes que estableix el títol II de la Llei 12/2009, tal i com es concretin en el projecte lingüístic que forma part del projecte educatiu del centre.
5. e) Coordinar l’equip directiu i orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu, i sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre del professorat i al consell escolar.
6. f) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre. Aquesta avaluació abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat.
7. g) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre. Aquesta funció comporta l’atribució a la direcció de la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per deduir-ne les valoracions corresponents, inclosos les referides a la possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció de rols de gènere a l’aula.
8. h) Impulsar la coordinació del projecte educatiu del centre amb els d’altres centres per tal de poder configurar de manera coherent xarxes de centres que facin possible actuacions educatives conjuntes.
9. i) Aprovar la programació general anual del centre/ZER, escoltat el Claustre, en relació amb la planificació i organització docent.
10. j) Aprovar els projectes i les normes als que fa referència el capítol II del títol V de la LOMCE.
11. k) Fixar les directrius per la col·laboració amb finalitats educatives i culturals, amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes.

– La direcció del centre, com a responsable de l’acció educativa que s’hi du a terme, té les funcions següents específicament relacionades amb la comunitat escolar:

1. a) Vetllar per la formulació i el compliment de la carta de compromís educatiu del centre, i garantir el funcionament de les vies i els procediments de relació i cooperació amb les famílies, per facilitar l’ intercanvi d’informació sobre l’evolució escolar i personal dels seus fills.
2. b) Afavorir la convivència en el centre, garantir el compliment de les normes que s’hi refereixen i adoptar les mesures disciplinàries que corresponguin segons les normes d’organització i funcionament del centre i les previsions de l’ordenament. En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa.
3. c) Garantir l’exercici dels drets i deures de tots els membres de la comunitat escolar, i orientar-lo a l’assoliment dels objectius del projecte educatiu.
4. d) Assegurar la participació efectiva del consell escolar en l’adopció de les decisions que li corresponen i en la tasca de control de la gestió del centre.
5. e) Assegurar la participació efectiva del claustre en l’adopció de les decisions de caràcter tècnic- pedagògic que li corresponen.
6. f) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, quan escaigui, amb les associacions d’alumnes.
7. g) Promoure la implicació activa del centre en l’entorn social i el compromís de cooperació i d’integració plena en la prestació del servei d’educació de Catalunya, en el marc de la zona educativa corresponent.

– Corresponen a la direcció les següents funcions relatives a l’organització i funcionament del centre:

1. a) Aprovar les normes d’organització i funcionament del centre, i les seves successives adequacions a les necessitats del projecte educatiu del centre.
2. b) Aprovar la programació general anual del centre, que també ha d’incloure les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual.
3. c) Proposar, en els termes establerts reglamentàriament i d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, les plantilles de llocs de treball docent de manera concordant amb el projecte educatiu del centre i d’acord amb criteris d’estabilitat per a cursos escolars successius i amb els canvis en l’oferta educativa. La resolució sobre la plantilla del centre en un sentit diferent al proposat haurà de ser expressament motivada.
4. d) Proposar al Departament d’Educació, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents a proveir per concurs general per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent i llocs docents singulars a proveir per concursos específics.
5. e) Proposar al Departament d’Educació els llocs de treball de la plantilla del centre que s’han de proveir pel sistema extraordinari de provisió especial.
6. f) Decidir sobre l’admissió de l’alumnat segons la normativa vigent.

– A més del vessant de gestió incorporat a la resta de funcions assignades a la direcció del centre, li corresponen les funcions gestores següents:

1. a) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic que estableix la normativa vigent i, quan escaigui, formular la proposta d’expedició dels títols acadèmics de l’alumnat.
2. b) Visar les certificacions acadèmiques, i totes les altres que escaiguin, per acreditar continguts documentals arxivats en el centre.
3. c) Assegurar la custòdia de la documentació econòmica, acadèmica i administrativa mitjançant la secretaria del centre i aplicar les mesures per garantir la seguretat i confidencialitat de les dades d’acord amb la legislació específica en matèria de protecció de dades.
4. d) Dirigir la gestió econòmica del centre i l’aplicació del pressupost, autoritzar-ne les despeses i ordenar-ne els pagaments.
5. e) Aprovar l’obtenció de recursos complementaris,en el marc de la legislació vigent. Aprovar la rendibilització de l’ús de les instal·lacions del centre, sense interferències amb l’activitat escolar i l’ús social que li són propis i d’acord amb l’ajuntament, quan la propietat que demani al centre correspongui a l’ ens local.
6. f) Contractar béns i serveis dins dels límits que estableix l’ordenament i, d’acord amb els procediments de contractació públics, actuar com a òrgan de contractació.
7. g) Dirigir i gestionar el personal del centre de manera orientada a garantir el compliment de les seves funcions. L’exercici d’aquesta funció comporta a la direcció del centre la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.
8. h) Gestionar el manteniment del centre i instar l’administració o institució que se n’encarregui perquè hi faci les accions oportunes en els altres casos.
9. i) Gestionar la millora de les instal·lacions del centre i instar el Departament d’Educació perquè hi faci les accions de millora oportunes.
10. j) Exercir en el centre aquelles funcions que en matèria de prevenció de riscos laborals li assigni el Pla de prevenció de riscos laborals del Departament d’Educació.

–  A més de les altres funcions inherents a la condició de cap de personal que l’ordenament atribueix a la direcció del centre, li corresponen les funcions específiques següents:

1. a) Nomenar i destituir, amb la comunicació prèvia al claustre i al consell escolar, d’acord amb el marc reglamentari i les normes d’organització i funcionament del centre, els altres òrgans unipersonals de direcció i els òrgans unipersonals de coordinació; assignar-los responsabilitats específiques i proposar l’assignació dels complements retributius corresponents, tenint en compte els criteris que estableix el Govern i els recursos assignats al centre.
2. b) Assignar al professorat del centre altres responsabilitats de gestió i de coordinació docent i les funcions de tutoria i de docència que siguin requerides per a l’aplicació del projecte educatiu i siguin adequades a la seva preparació i experiència.
3. c) Proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència.
4. d) Proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta ha de basar-se en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència.
5. e) Seleccionar el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent, d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern, i nomenar-lo d’acord amb el procediment que estableix el Departament d’Educació.
6. f) Intervenir, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas.
7. g) Fomentar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d’actualització de les seves capacitats professionals en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu.
8. h) Facilitar al professorat l’acreditació corresponent d’accés gratuït a les biblioteques i els museus dependents dels poders públics.

– Per a l’exercici de les funcions de gestió del personal, les direccions dels centres públics tenen accés telemàtic a la informació de la borsa de treball del personal interí docent i a la informació pertinent del personal docent i d’administració destinat al centre que contenen els fitxers informàtics del Departament d’Educació, segons procediments ajustats a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.

–  Correspon a la direcció del centre l’assignació de la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el Govern.

– Correspon a la direcció del centre, en el marc del control de la jornada i l’horari del professorat, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre. A aquests efectes, i sense perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, la direcció del centre ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials del Departament d’Educació o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador.

– Així mateix, correspon a la direcció del centre comunicar les jornades no treballades quan personal del centre exerceix el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció.

– Com a cap immediat del personal del centre, correspon a la direcció la potestat disciplinària en relació amb les faltes lleus que es detallen a l’article 117 del Text únic de la Llei de funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, comeses pel personal que presti serveis al centre, així com les que s’hi corresponen d’acord amb la regulació laboral.

– Les faltes a què fa referència l’apartat anterior se sancionen d’acord amb la normativa disciplinària vigent, seguint el procediment sumari que regula el Reglament disciplinari de l’Administració de la Generalitat aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, que el Departament ha d’adaptar a les característiques específiques dels centres educatius, en el qual caldrà en tot cas l’audiència de la persona interessada. Les resolucions sancionadores que s’emetin s’han de comunicar als serveis territorials corresponents o al Consorci d’Educació de Barcelona. Contra les resolucions de la direcció del centre es pot interposar recurs d’alçada davant la direcció dels serveis territorials del Departament d’Educació o de l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona o, quan correspongui, reclamació prèvia a la via judicial laboral davant la Secretaria General del Departament d’Educació.

– Correspon a la direcció del centre formular la proposta d’incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions, així com la proposta d’incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris a què fa referència l’article 10.1, incisos c) i d). Sense perjudici que, si escau, l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden suposar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li hauran d’assignar tasques complementàries concordants amb el seu cos i titulació, en la part de l’horari afectat per les mesures organitzatives provisionals.

Secció 2. Cap d’estudis.

Correspon al cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats de la ZER, i la seva organització i coordinació, sota el comandament del/la director/a.

El cap d’estudis o  la cap d’estudis és nomenat per la  direcció de la ZER, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat de la ZER i substitueix el director o la directora en cas d’absència, malaltia.

El cap d’estudis o la cap d’estudis serà considerat autoritat pública.

Són funcions del cap d’estudis delegades per la direcció:

– Vetllar perquè s’aprovi un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el PE i garantir-ne el compliment.

– Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments educatius del PE recollits en el projecte de direcció.

– Coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments.

– Coordinació i seguiment de l’atenció  a la diversitat.

– Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el consell escolar i l’ AMPA.

– Coordinació i seguiment de l’acció tutorial.

– Elaboració de l’horari escolar.

Aquelles altres que li siguin encomanades pel/la director/a o   atribuïdes pel  Departament  d’Ensenyament.

Secció 3. Secretari/secretària.

Correspon al secretari o a la secretària dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de la ZER/escola, sota el comandament del/la director/a, i exercir, per delegació seva, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit quan el director/a ho determini.

El secretari o la secretària és nomenat per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat de la ZER/centre.

El secretari o la secretària serà considerat autoritat pública.

Funcions del secretari/secretària:

– Exercir les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar i aixecar les actes de les reunions que se celebrin.

– Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa.

– Dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de la ZER/escola.

– Vetllar per la documentació acadèmica i administrativa de la ZER/centre.

– Vetllar per la conservació i manteniment de les instal·lacions.

– Exercir la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit al centre.

– Estendre les certificacions i els documents oficials de la ZER/escola amb el vist i plau del /la director/a.

– Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel/la director/a o atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

Els membres dels equips directius faran 35 hores setmanals de dedicació al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. Aquesta dedicació especial no cal que s’especifiqui en l’horari fix, sinó que es fa constar de manera global en la dedicació   horària individual.

Els òrgans unipersonals de direcció dedicaran una part del seu horari lectiu a les tasques pròpies  del seu càrrec: director/a 10 h, cap d’estudis 8h, Secretari/ secretària 7h. Aquesta dedicació horària pot variar en funció de les responsabilitats assignades i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla assignada.

El director/a del centre/ZER pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació  i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori i sempre que no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans unipersonals de direcció o coordinació. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada.

Capítol 2. Òrgans  col·legiats de participació en el govern i la gestió de la ZER/centre.

El Consell escolar de la ZER i el claustre de professors són els òrgans de participació en el control i la gestió de la ZER.

En cadascuna de les escoles que integren la ZER es constitueix un consell escolar i un claustre de professorat.

Secció 1. Consell Escolar.

El consell escolar de la ZER és un òrgan col·legiat de participació de la comunitat educativa.

Composició del consell escolar:

Consell Escolar de la ZER:

– El director o directora de la ZER, que el presideix.

– El o la cap d’estudis de la ZER.

– Els directors o directores de cadascun dels centres de la ZER

– Un o una representant de cadascun  dels ajuntaments dels municipis on s’ubiquen els centres que integren la ZER.

– Un o una representant del sector mares i pares de cadascun dels centres que integren la ZER.

– Tres representants del claustre de professorat de la ZER. Al ser un nombre senar en una convocatòria es renovarà un representant i en la següent dos representants.

– Un o una representant del personal d’administració i serveis.

El secretari o secretària de la ZER no és membre del consell escolar, però hi assisteix amb veu i sense vot i exerceix la secretaria del consell escolar.

Cadascuna de les escoles que integren la ZER té consell escolar. La composició de cada escola és la següent:

Consell escolar escola Vilanova de Segrià:

– El director o directora de l’escola, que el presideix.

– Un o una representant del ajuntament del municipi.

– Tres representants del sector mares i pares, un és el president de l’AMPA.

– Quatre representants del claustre de professorat de l’escola.

– El/la secretari/ secretària

Consell escolar escola Blanca de Villalonga:

– El director o directora de l’escola, que el presideix.

– Un o una representant del ajuntament del municipi.

– Tres representants del sector mares i pares, un és el president de l’AMPA.

– Quatre representants del claustre de professorat de l’escola.

– El/la secretari/ secretària

Consell escolar escola El Roser:

– El director o directora de l’escola, que el presideix.

– Un o una representant del ajuntament del municipi.

– Dos representants del sector mares i pares, un és el president de l’AMPA.

– Dos representants del claustre de professorat de l’escola.

– El/la secretari/ secretària

Renovació de les persones membres:

Les persones membres del consell escolar ho són per un període de quatre anys. El consell renovarà la meitat de les persones representants electes de cada sector cada dos anys.

Si es produeix una vacant aquesta  serà ocupada  per la persona més votada en les darreres eleccions. Si hi ha empat  es farà per sorteig.

Si no hi ha més persones en el llistat de les persones votades en el sector mestres s’escollirà en una sessió de claustre entre els seus membres.

Si no hi més persones en el llistat de les persones votades en el sector pares i mares es farà un sorteig públic entre els pares i mares de l’alumnat de l’escola (menys P3 i 6è curs).

La nova persona  membre es nomenarà pel temps que restava del mandat de la persona que ha causat la vacant.

En el procés electoral per renovar els membres dels consells escolars si el nombre de persones a renovar és el mateix que les candidatures presentades es proclamaran aquestes persones sense haver de fer tot el procés. S’informarà d’aquest punt en la convocatòria d’eleccions que s’enviarà a tots els sectors.

Les funcions del consell escolar són:

– Participar en l’aprovació del projecte educatiu i les seves modificacions. El consell escolar ha de ser consultat pel director de manera preceptiva per valorar la proposta del projecte educatiu i manifestar el seu suport amb una majoria de les tres cinquenes parts dels membres.

– Participar en l’aprovació de la programació general anual, de les normes de funcionament i de la gestió econòmica del centre. El consell escolar ha de ser consultat de manera preceptiva per valorar cada una de les propostes i manifestar el seu suport per majoria simple dels membres.

– Avaluar l’aplicació del projecte educatiu i de les seves modificacions així com de la resta de documents de gestió del centre.

1. Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats i institucions.
2. Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.
3. Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o directora.
4. Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.
5. Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
6. Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.
7. Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.
8. Qualsevol altre que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

Comissions en el si del consell

– Comissió econòmica

Composició: Director/a, secretari/a, un mestre/a, un pare/mare

Funcions:

1. Supervisar la gestió econòmica del centre/ZER.
2. Formular, d’ofici o a requeriment del consell, les propostes que siguin escaients en aquesta matèria.
3. Les que expressament li delegui el consell escolar.

– Comissió de convivència

Composició: un mestre/a, un pare/mare i el director/a.

Funcions:

1. Col·laborar en la planificació de mesures preventives de convivència i en la mediació escolar.
2. Promoure un bon clima de convivència entre tots els membres de la comunitat educativa.
3. Elaborar propostes sobre temes per presentar al consell escolar.

Secció 2. Claustre del professorat.

El claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

El director/a pot convocar  a les sessions del claustre professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l’exercici de les funcions establertes (a, c, d, e, g, h).

Els membres del claustre del professorat seran considerats autoritat pública.

El claustre de la ZER està integrat per tot el professorat de la ZER.

En cadascuna de les escoles que integren la ZER es constitueix un claustre de professorat, integrat per tot el professorat que presta serveis en l’escola.

Els mestres especialistes itinerants seran adscrits trimestralment a una escola diferent.  Al Pla anual es farà la concreció.

Les condicions de centre únic per a les zones escolars rurals està recollit al D 102/2010 DA quinzena. La consideració d’una ZER com a centre educatiu únic té les característiques i els efectes que es determinen en aquesta disposició, sense perjudici de respectar la identitat jurídica de cadascuna de les escoles que la integren.

Totes les escoles que agrupades en la ZER comparteixen el mateix PE, les mateixes NOF i la mateixa programació anual, que ha de respectar la singularitat de cadascuna de les escoles.

El claustre de professorat de la ZER és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’acció educativa. El director presideix el claustre que està integrat per tot el professorat.

– Funcions claustre de  ZER:

1. Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu.
2. Designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de selecció del director o directora.
3. Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.

d . Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes.

1. Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
2. Elegir els representants del professorat en el consell escolar.
3. Donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre.
4. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

– Funcions claustre escola:

1. Designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de selecció del director o directora.
2. Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. (Seguint les directrius marcades al claustre de la ZER).
3. Elegir els representants del professorat en el consell escolar.
4. Donar suport a l’equip directiu en el compliment de la programació general del centre.
5. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

Funcionament:

1. Correspon al director/a presidir el claustre del professorat.
2. Correspon al secretari/a l’exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre.
3. El claustre es reuneix mensualment amb caràcter ordinari i sempre que el convoqui el director/a o ho sol·liciti un terç dels seus membres. A la ZER es reuneix l’últim divendres lectiu de cada mes de 15 a 17h. Cada escola determina al Pla anual de la ZER el dia del claustre i l’hora.
4. La convocatòria del claustre correspondrà al Director/a i haurà de ser acordada i notificada amb una antelació mínima de 48 hores, excepte en cas d’urgència. A la convocatòria s’adjuntarà l’ordre del dia i ha d’anar acompanyada de la documentació necessària.
5. Per a la constitució vàlida de l’òrgan en primera convocatòria, cal la presència dels titulars de la presidència i de la secretaria ( o dels qui els substitueixen) i la de la meitat, com a mínim, dels seus membres. En segona convocatòria el quòrum s’assoleix amb l’assistència d’una tercera part dels membres, amb un mínim de tres.
6. En el claustre seran tractats els assumptes que formen en l’ordre del dia, llevat que hi siguin tots els membres presents i es declari la urgència de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria absoluta.
7. Els acords s’adoptaran per consens. En cas de no arribar-hi es resoldrà per majoria de vots. Dirimirà en cas d’empat el vot del president/presidenta.
8. Tots els membres poden fer ús de la paraula en el punt de l’ordre del dia que es debat, i també tenen dret a exposar precs, preguntes i presentar propostes.
9. Es podrà consultar els acords adoptats en format electrònic.

Capítol 3. Equip directiu.

L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern del centre públic i les persones membres han de treballar coordinadament en l’exercici de les seves funcions. Correspon a les persones membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció.

L’equip directiu de  la ZER està format pel director o directora, el/la cap d’estudis i el secretari/ la secretària.

L’equip directiu de cada escola, segons la normativa vigent, estarà format pel director o directora i el secretari o la secretària ( si s’escau).

–  Són funcions de l’equip directiu :

1. Assessorar el/la director/a en matèries de la seva competència.
2. Gestionar el projecte de direcció del centre.
3. Formular propostes per a la millora del funcionament general del centre.
4. Elaborar la programació general anual i la memòria anual.

L’equip directiu impulsarà el treball col·laboratiu dels seus membres com a model de treball que pretén que es desenvolupi també en els treball de tots els equips del centres.

Capítol 4.  El consell de direcció.

El consell de direcció de la ZER estarà format pel director o directora de ZER, que el presideix, el o la cap d’estudis de ZER, el secretari o la secretària de ZER i els directors o les directores de cada centre. A la programació anual es determinarà el calendari de reunions. Les seves funcions són els apartats a. b. c. de les funcions de l’equip directiu de la ZER.

Capítol 5. Òrgans unipersonals de coordinació .

Són òrgans unipersonals de coordinació de la ZER: coordinador/a d’educació infantil, coordinador/a de primària, coordinador/a de prevenció de riscos laborals, coordinador/a d’informàtica, coordinador/a lingüístic, coordinador/a formació en pràctiques.

Es podran definir d’altres coordinadors en el pla anual segons les necessitats: coordinadors de formació en centre…

Secció 1. Coordinador/a  EI i  Primària.

– Coordinar l’acció educativa duta a terme per l’equip docent.

– Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l’etapa d’acord amb el/la cap d’estudis.

– Fer les diligències necessàries per gestionar les activitats que s’organitzen.

Secció 2. Coordinador/a de prevenció de riscos laborals.

– Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com la promoció del foment de l’ interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció preventiva.

– Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència i també en la implantació, la planificació i la realització de simulacres.

– Aquelles que el/la director/a li encomani o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

Secció 3. Coordinador/a  d’informàtica.

– Impulsar l’ús de les TIC en el currículum escolar i assessorar els mestres per a la seva implantació, així com orientar-los sobre la formació en TAC, d’acord amb el suport dels serveis educatius de la zona.

– Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics  en coordinació amb els serveis de manteniment preventiu i assistència tècnica i amb les direccions de les escoles.

– Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i optimització dels recursos TIC.

– Aquelles que el/la director/a li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

Secció 4. Coordinador/a lingüístic, d’interculturalitat i cohesió social.

– Assessorar l’equip directiu en l’elaboració del projecte lingüístic.

– Assessorar el claustre en el tractament de les llengües en l’elaboració del projecte curricular del centre, d’acord amb els criteris establerts en el projecte lingüístic.

– Assessorar l’equip directiu en la programació de les activitats relacionades amb la concreció del projecte lingüístic inclòs en la programació general del centre i col·laborar en la seva realització.

– Aquelles que el/la director/a del centre li encomani en relació amb el  projecte lingüístic o que li pugui atribuir el Departament d’Educació.

Secció  5. Coordinador/a formació en pràctiques.

– El/la coordinador/a de la ZER/escola s’encarregarà de rebre als estudiants en pràctiques ensenyar-los el funcionament del Centre (horaris, rutines i organització), explicar-los les actituds, compromisos i responsabilitats que s’esperen d’ells, i posar-los en contacte amb el seu tutor de centre. Aquestes funcions poden ser assumides per la direcció per motius organitzatius.

Se seguirà el protocol establert d’ acollida dels alumnes en pràctiques.

– Coordinar -se amb els tutors/tutores.

– Participar en el seguiment del pla de pràctiques dels alumnes.

– Mantenir contactar amb el professorat  de la Facultat i del Departament.

Els coordinadors  són nomenats pel/la director/a , escoltat el claustre.

El nomenament dels coordinadors abasta, com a màxim, fins la data de la fi del mandat del/la director/a.

TÍTOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE.

 Capítol 1. Organització del professorat.

Secció 1. Equips docents.

L’organització dels equips docents s’ha d’orientar a facilitar el desenvolupament del projecte educatiu de la ZER, l’assoliment de les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu de tot l’alumnat.

Aquesta organització ha de permetre potenciar l’atenció a la diversitat i l’acció tutorial, així com aprofundir en els aspectes que el centre/ZER, a partir dels resultats educatius i de les avaluacions diagnòstiques, hagi prioritzat.

El director/a del centre/ZER vetllarà per una gestió adequada dels recursos de personal i materials.

Els equips docents, que constitueixen la unitat bàsica d’organització pedagògica en matèria de programació, avaluació i recuperació de l’alumnat, es concretaran cada curs al Pla Anual de la ZER.

Actualment la concreció del grups és la següent:

Itinerants

Educació Infantil: P3, P4 i P5

Cicle Inicial: 1r i 2n

Cicle Mitjà: 3r i 4t

Cicle Superior: 5è i 6è

Funcions :

– Com a criteri prioritari, coordinar l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments de cada cicle a la ZER.

– Formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular de la ZER i a la programació general.

– Dur a terme les sessions d’avaluació dels seus alumnes, constituïts en comissions d’avaluació presidides pel/la cap d’estudis o per un membre de l’equip directiu de ZER, per a l’avaluació i promoció dels alumnes que finalitzen un cicle.

– Aportar a l’equip directiu propostes per a l’elaboració del pla d’avaluació interna del centre.

– Revisar de forma periòdica els diferents continguts del Projecte Curricular.

– Compartir la metodologia i l’avaluació que s’utilitza en el cicle, d’acord amb els criteris fixats en el projecte curricular i revisar-ne els resultats.

– Fer el seguiment del procés d’ensenyament- aprenentatge dels diferents grups d’alumnes , especialment dels aspectes relacionats amb l’atenció a la diversitat de  necessitats dels alumnes, i en concret dels alumnes amb necessitats educatives especials i/o dificultats d’aprenentatge.

– Harmonitzar el pla d’acció tutorial i l’orientació dels alumnes i el traspàs d’informació a les famílies d’acord amb els criteris fixats en el projecte curricular i revisar-ne els resultats.

– Fer operatius en el cicle tots aquells aspectes relacionats amb l’organització i funcionament dels ensenyaments en el cicle : sortides, celebracions, activitats complementàries, etc.

– Coordinar- e amb  els professionals de suport que intervenen en el procés educatiu dels alumnes del cicle.

– Afavorir l’ intercanvi d’experiències i valoracions entre els membres de l’equip i també amb membres d’altres equips del centre o d’altres centres.

– Plantejar al claustre les propostes de formació permanent del professorat vinculades als interessos i necessitats del cicle i amb implicació a nivell de centre.

– Totes aquelles relacionades amb els processos organitzatius del cicle, així com les que d’acord amb la funció general, l’equip directiu li vulgui encomanar.

Funcionament:

Els grups de coordinació es reuneixen quinzenalment i, després de cada reunió, es fa un resum escrit en una acta de cicle, fent-hi constar les persones que hi han intervingut, els punts de l’ordre del dia i el contingut dels acords presos.

Aquestes actes passaran a formar part de la documentació general de la ZER.

Criteris per a la formació dels equips docents:

A l’hora d’organitzar els grups i els horaris de cada escola vetllarem per a que el nombre de professors per a cada grup sigui el mínim, especialment en els primers cursos, per evitar la dispersió i afavorir la coherència didàctica i l’avaluació integrada.

Els equips docents s’organitzaran en funció de les necessitats concretes de cada curs i tenint en compte les especialitats i les  aptituds dels mestres.

Criteris:

• Nombre d’alumnes per aula
• Especialitats del professorat
• Atenció a la diversitat
• Estratègies organitzatives: desdoblaments, reforços, …

 

Secció 2. Comissions d’avaluació

Les comissions d’avaluació són formades per tots els i les mestres que exerceixen en el cicle i el/la cap d’estudis o algun membre de l’equip directiu de la ZER. També hi podran participar altres professionals que hagin intervingut en el procés d’educació de l’alumnat

 Funcions:

– Analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a.

– Establir, si escau, mesures de suport i reforç.

– Proposar la modificació d’estratègies i els ajustaments de programació que convinguin per a les activitats educatives del cicle.

-Realitzar una valoració final per àrees i global, del progrés de l’alumnat en finalitzar el curs i el cicle.

– Decidir si els/les alumnes promocionen de cicle o hi resten un any més, en el cas que no hagin assolit completament els objectius del cicle.

-Explicitar les activitats que convenen en el cicle següent per assolir els objectius del cicle anterior, per a aquells alumnes que hagin passat als següents havent assolit de forma incompleta els objectius del cicle anterior.

Funcionament:

– Les sessions d’avaluació  de cada curs seran presidides pel cap d’estudis o algun altre membre de l’equip directiu de la ZER.

– Les comissions es reuniran com a mínim un cop al trimestre en els cicles de l’educació infantil i primària.

– S’aixecarà acta de cada sessió, que passarà a formar part de la documentació del centre/ZER.

– En les actes de les sessions trimestrals s’haurà d’explicitar, almenys, la relació d’alumnes que presenten dificultats i les mesures de reforç i adequació preses, així com les modificacions en la programació i estratègies d’intervenció proposades pels mestres. En la sessió següent s’haurà de fer el seguiment del grau de compliment dels acords presos.

– En les sessions d’avaluació cada tutor omplirà el document establert on s’hi recolliran de cada alumne les observacions i les propostes d’actuació.

– En l’acta de la darrera sessió d’avaluació de cada cicle es farà constar la valoració final de les àrees, la valoració global del progrés de cada alumne i la proposta de promoció o retenció de l’alumne en el cicle. Igualment, i per als alumnes que passen de cicle sense haver-ne assolit tots els objectius, s’hauran de fer explícites les actuacions a realitzar en el cicle següent per assolir els objectius del cicle anterior.

Secció 3. Comissions.

-Comissions del Consell Escolar  de centre/ZER.

Són comissions del Consell Escolar la comissió econòmica i la comissió de convivència.

 La comissió econòmica.

La comissió econòmica és formada pel director/a, el secretari/a, un mestre/a, un pare/mare i un representant de l’Ajuntament.

Té les competències que expressament li delega el Consell Escolar.

– Funcions:

1. Aportar al secretari/a criteris per a l’elaboració del projecte de
2. pressupost del centre/ZER.
3. Efectuar el seguiment de l’estat de comptes del centre/ZER.
4. Les que expressament li delegui el consell escolar

La comissió de convivència.

La comissió de convivència és formada pel director/a, dos mestres i dos pares/mares. El secretari/a assistirà a les sessions amb veu i sense vot.

– Funcions:

1. Garantir l’aplicació correcta dels drets i deures de l’alumnat.
2. Imposar les mesures correctores previstes a les conductes contràries a les normes de convivència del centre/ZER.
3. Vetllar pel compliment efectiu de les mesures correctores.
4. Assessorar el director/a en determinats casos sobre l’aplicació de
5. mesures correctores i sancions.

-Comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

La comissió d’atenció a la diversitat estarà formada per L’Equip Directiu de la ZER i els directors de les escoles que la formen, el mestre d’educació especial (si n’hi ha), el coordinador lingüístic i de cohesió social, el professional de l’EAP i els altres professionals que es puguin requerir.

– Funcions:

1. Fer el seguiment dels casos de necessitats educatives especials de la ZER.
2. Garantir l’atenció a la diversitat a la ZER.
3. Fer traspassos d’informació d’alumnes amb alguna necessitat específica que vinguin d’un altre centre.
4. Mantenir la coordinació entre el/la professional de l’ EAP i el centres de la ZER.
5. Mantenir relacions i coordinar- se amb els Serveis Socials quan s’hagi d’actuar amb alumnat del centre.
6. -Gestionar les mesures d’atenció a la diversitat com els suports personalitzats, plans individualitzats, reforços, educació especial i servei de logopèdia.

Capítol 2. Organització de l’alumnat.

L’activitat docent de cadascun dels centres s’ha d’organitzar en funció del projecte educatiu de ZER i dels diversos Projectes de direcció (de ZER i de les escoles).

La confecció d’horaris es fa d’acord amb les prescripcions curriculars establertes en la normativa vigent, amb els criteris que estableixen les normes d’organització i funcionament  de la ZER i en funció de l’especialitat i la preparació específica del professorat.

L’organització dels alumnes en grups s’estableix tenint en compte els/les mestres assignats a cada centre i el nombre d’alumnes de cada curs.

Secció1. Educació infantil.

 

En el marc que estableix l’article 77 de la LEC en el seu Títol VI, els elements organitzatius que seguirem en aquesta etapa  contribuiran a:

• Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu de llurs fills/es.
• Garantir per a cada infant que les situacions d’aprenentatge estimulin la seva curiositat envers el que l’envolta.
• Garantir als infants l’estabilitat i la regularitat necessàries per facilitar-los l’aprenentatge i potenciar la seva autoestima.
• Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i documentar els processos individuals i de grup per compartir-los amb els infants i les famílies.
• Desenvolupar en els infants l’autonomia responsable escoltant-los i atenent al que diuen i al que fan.

 

Secció 2. Educació primària.

També en el marc que estableix l’article 77, els criteris d’organització pedagògica que adoptarem contribuiran a:

• Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu.
• Educar en el deure de l’estudi, de manera que esdevingui un hàbit.
• Adequar la funció del professorat a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que l’integren.
• Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar de l’alumnat.
• Educar els i les alumnes com a ciutadans i ciutadanes actius promovent la seva participació en els afers de la comunitat.

Els grups- classe poden estar formats per un o més d’un nivell. La coordinació dels integrants de l’equip docent que intervé en un mateix grup- classe es farà a les reunions de claustre d’escola.

S’assignarà a cada grup un tutor/a d’ entre els membres del Claustre.

La comunicació entre el centre educatiu (tutors/es – mestres) i les famílies es farà a través de les reunions de tutoria. Aquestes es registraran en el model de document de la ZER i s’arxivaran.

Capítol 3. Atenció a la diversitat.

L’atenció educativa de tot l’alumnat es regeix pel principi d’escola inclusiva, així consta en el Projecte Educatiu de ZER.

S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

• Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
• Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

Actuacions per a atendre la diversitat:

– Sempre que la disponibilitat de personal ho permeti, es faran desdoblaments i/o atenció en petits grups.

La distribució de les hores de reforç es farà atenent els següents criteris:

1. Quantitat d’alumnes que presenten dificultats als diversos cicles (NEE, nouvinguts,…).
2. Priorització als nivells educatius inferiors.

– Adaptacions d’activitats, continguts i/o objectius.

– Modificacions del currículum quan l’endarreriment superi dos cursos acadèmics. Els alumnes de primària que presentin greus dificultats d’aprenentatge i especialment aquells que siguin considerats per l’ EAP de la ZER com de necessitats educatives especials greus i permanents, tindran un pla individualitzat (PI) almenys en les àrees instrumentals.

L’elaboració dels PI és responsabilitat del tutor/a de l’alumne, el qual s’encarregarà de fer-lo amb la col·laboració del mestre d’educació especial (si n’hi ha) i la participació de l’ EAP o, si és el cas, d’altres serveis especialitzats, com per exemple el/la logopeda.

Per a l’elaboració dels PI i la seva aplicació i seguiment es prendran com a referència les orientacions del Departament d’Ensenyament.

Per a l’atenció de les necessitats educatives específiques, el tractament de l’alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i l’atenció als alumnes amb altes capacitats, la ZER disposa de l’especialista de l’ EAP per pautar /orientar la tasca tutorial.

L’alumnat amb programacions adaptades, podrà ampliar la seva permanència en l’etapa de l’educació primària un curs més, sempre que això afavoreixi la seva integració socioeducativa.

– L’alumnat que presenti un desfasament de més d’un cicle en el seu nivell de competència curricular podrà ser escolaritzat en un curs inferior al que li correspondria per edat.

-L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals podrà comportar tant l’adaptació curricular com la flexibilitat de la permanència en un curs, cicle o etapa. El Departament d’Ensenyament  establirà els requisits de diagnòstic i informe per als diferents casos.

Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat.

El professorat de l’escola/ZER  té la responsabilitat de dur a terme els acords presos en claustre davant de tot l’alumnat del centre/ZER.

Tot el professorat que imparteix docència en un grup- classe ha d’adaptar-se als acords del cicle pel que fa a actuacions, prioritats i maneres de fer per tal de donar coherència al procés educatiu, tenint en compte les particularitats del grup.

Els tutors/es, juntament amb els mestres que intervenen al grup, són els responsables de definir les estratègies que s’utilitzaran amb l’alumnat, seguint les directrius marcades per la ZER.

Capítol 5. Acció i coordinació tutorial.

La tutoria i l’orientació de l’alumnat forma part de la funció docent.

Tots els mestres integrants del claustre poden exercir les funcions de mestre/a tutor/a quan correspongui.

Cada unitat o grup d’alumnes té un mestre tutor, amb les següents funcions:

– Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal de  l’alumnat.

-Coordinar la coherència de les activitats d’ensenyament- aprenentatge i les activitats d’avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d’educació del seu grup d’alumnes.

-Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions d’avaluació.

-Tenir cura, juntament amb el secretari/la secretària, quan correspongui, de vetllar per l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació d’aquests als pares/mares o representants legals dels alumnes.

-Dur a terme la informació i l’orientació acadèmica de l’alumnat.

-Mantenir una relació suficient i periòdica amb les famílies del alumnes o representants legals per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seva participació en les activitats de l’escola.

-Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre/ZER.

-Participar en l’avaluació interna del centre.

-Elaborar i fer el seguiment dels plans individualitzats.

-Aquelles altres que li encomani el director/a o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.

Nomenament i cessament dels tutors/es:

– El nomenament i cessament correspon al director/a, escoltat el claustre de professors.

– El nomenament s’efectua per un curs acadèmic.

– El director/a del centre/ZER pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a sol·licitud motivada de l’interessat o per pròpia decisió, una vegada escoltat el claustre de professors i amb audiència de l’interessat, abans que finalitzi el termini per al qual havia estat nomenat.

– Del nomenament i cessament , segons correspongui, dels mestres tutors, el director n’informa el Consell Escolar del centre.

– Sempre que l’organització del centre ho permeti i es pugui donar resposta als requeriments del projecte educatiu, el/la director/a procurarà que les promocions d’alumnes tinguin el mateix tutor al llarg de cada cicle.

Mestres especialistes:

Mestre especialista d’una llengua estrangera, funcions:

– Impartir la docència de la primera llengua estrangera a primària, conjuntament amb els mestres amb titulació de coneixements adients per impartir idiomes.

-Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, especialment les corresponents al desplegament del projecte lingüístic, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.

Mestre especialista de Música, funcions:

-Coordinar les activitats curriculars musicals de la ZER/centre, fins i tot en aquells cicles en què no sigui preceptiva la seva intervenció directa com a docent.

-Impartir les classes a l’E. primària, atenent a les dedicacions horàries establertes.

-Impartir classes a E. infantil.

-Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre.

Mestre especialista d’Educació Física, funcions:

-Coordinar les activitats curriculars de l’Educació Física del centre/ZER.

-Impartir les classes a E. infantil i a  E. primària.

-Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.

Mestre especialista d’ Ed. Especial/Tutor d’ acollida, funcions:

-Atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

-Prioritzar l’atenció de l’alumnat que presenten disminucions greus i permanents.

-Prioritzar l’atenció dels alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge i mancances degudes a la situació sociocultural de les famílies.

-Participar en l’elaboració d’adaptacions curriculars, conjuntament amb els mestres tutors i amb la col·laboració de l’ EAP.

-Assessorar el mestre- tutor i mestres especialistes en l’atenció als alumnes amb altes capacitats o susceptibles de tenir-ne.

L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial  es podrà dur a terme de diferents formes, no necessàriament excloents :

-Col·laborar amb els mestres tutors en l’elaboració de materials específics i/o adaptats.

-Intervenir dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor, per oferir una atenció més individualitzada als alumnes que ho requereixin.

-Intervenir en situacions escolars de treball individual o de petit grup fora de l’aula ordinària.

En absència d’aula d’ acollida al centre, la direcció haurà de preveure una franja horària perquè des d’ Educació especial es pugui  fer la funció de tutor d’ acollida per un nouvingut. Evidentment, serà una tasca compartida amb el tutor del grup- classe de l’alumne/a.

L’objectiu es garantir la plena integració de l’alumne/a al centre i s’hauran de tenir en compte les especificacions descrites en el Pla d’ acollida del centre.

Capítol 6. Orientació acadèmica i professional.

L’assoliment de l’èxit educatiu de l’alumne depèn en gran mesura del procés orientador i d’acompanyament continuat al llarg de la seva escolarització en les diferents etapes educatives.

Un acompanyament reeixit de l’alumne i del grup classe té en compte i, alhora, enforteix les estratègies d’aula (de clima, de gestió i de dinàmica) i d’aprenentatge (metodològiques, didàctiques, d’avaluació) que els professors i el centre dissenyen per donar resposta a la singularitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumne.

Els centres educatius planifiquem la coordinació entre primària i secundària d’acord amb un plantejament de continuïtat i de coherència pedagògica entre les etapes. Això significa establir entre els centres sessions de treball entre cicles i nivells per donar coherència a aspectes com ara el disseny i la planificació de la tutoria, el currículum, la metodologia i l’avaluació com a base sòlida per al traspàs entre etapes.

Aquesta dinàmica de treball afavoreix tant el coneixement que els centres tenim del nostre estil docent i educatiu com el coneixement i el sentiment de pertinença al centre de l’alumne i la família.

Amb aquesta finalitat, els equips directius de les escoles de la ZER i l’ institut de referència planifiquem sessions de coordinació per oferir una orientació sòlida en el procés educatiu i l’itinerari formatiu de l’alumne.

El conjunt d’aquestes actuacions forma part de la programació general anual del centre/ZER en el marc del projecte educatiu de ZER.

Els continguts de la coordinació entre l’etapa de primària i la de secundària es distribueixen en tres grans blocs:

– El primer bloc fa referència a:

1. La concreció i el desenvolupament del currículum (objectius, competència, continguts clau, estratègies didàctiques, metodològiques i avaluació formativa).
2. L’organització i el funcionament del centre al servei de l’acció orientadora i del plantejament d’escola inclusiva.

– El segon bloc inclou aspectes més concrets que s’han d’abordar abans del moment de la transició dels alumnes (a punt de finalitzar el sisè curs de primària), com són:

1. Coneixement de l’alumne/a (nivells competencials,desenvolupament personal i social i situació familiar).
2. Treball conjunt d’escola i institut per elaborar les activitats de reforç dels alumnes que les requereixin. Aquesta tasca vindrà facilitada per la coordinació continuada d’orientació que s’ha fet entre els centres.
3. Realització d’entrevistes entre els tutors del darrer cicle de l’educació primària i els tutors del primer curs de l’educació secundària obligatòria del centre per concretar les adequacions metodològiques i didàctiques que l’equip docent haurà d’aplicar per acompanyar el procés d’aprenentatge de l’alumne.

– El tercer bloc amb continguts que han de mobilitzar-se un cop els alumnes promocionen a primer d’ ESO:

1. Seguiment del procés d’adaptació a l’ institut, tant pel que fa a aspectes de desenvolupament personal i social com de les estratègies didàctiques adequades per al seu rendiment educatiu.

Els centres d’educació secundària sol·licitaran als centres de primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne i l’informe individualitzat, amb la informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne a la nova etapa educativa.

Una d’aquestes dades rellevants que cal facilitar als centres de secundària és el resultat de la prova oficial de les competències bàsiques.

En el traspàs, l’escola ha de lliurar la informació al centre de secundària, especialment la d’aquells alumnes amb necessitats educatives especials.

El membre de l’equip directiu que té encomanada la coordinació pedagògica i l’orientador seran les persones responsables de vetllar per aquest traspàs

Capítol 7. Deures o feines per fer a casa.

El treball a proposar fora de l’horari escolar pot consistir en activitats d’observació, d’estudi, recerca  d’informació,… segons el criteri del mestre/a evitant tasques repetitives no contextualitzades o d’una durada excessiva. Aquestes tasques no han d’obstaculitzar la necessària dedicació dels alumnes al lleure.

Es procurarà que aquest treball sigui programat i graduat per a cada un dels nivells del centre, per tal que els/les alumnes vagin adquirint hàbits personals de treball i d’estudi.

 

TITOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE.

Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals.

Mesures de promoció de la convivència. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes.

Les normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l’aprenentatge i la pràctica de la convivència  són elements fonamentals del  procés educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen el dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.

Les normes d’organització i funcionament incorporen les mesures de promoció de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la prevenció de conflictes. Entre aquests mecanismes s’ha de considerar el de la mediació sense perjudici de les altres alternatives de foment de la convivència i de la resolució dels conflictes que adoptin el Departament  d’Ensenyament i les persones  titulars dels centres.

La Comissió d’Atenció de la Diversitat (CAD) és l’encarregada de coordinar les mesures de promoció de la convivència. En la CAD s’analitzen les diverses problemàtiques i es proposen les mesures adients. La CAD està integrada per l’Equip Directiu de la ZER, els directors de les escoles que la formen, el coordinador d’interculturalitat i cohesió social, la psicòloga de l’ EAP i les persones que es considerin necessàries.

Dintre de la CAD s’han elaborat uns protocols d’actuació i resolució de conflictes. El coordinador d’interculturalitat i cohesió social cada curs marca uns objectius per tal d’assolir els objectius marcats.

Capítol 2. Mediació escolar.

Per tal d’afavorir la resolució educativa de conflictes o situacions contràries a l’adequat clima de concòrdia i convivència, el centre aposta per la mediació escolar com a procés educatiu de gestió de conflictes.

Secció 1. Principis de la mediació escolar.

La mediació escolar es basa en els principis següents:

• La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són lliures d’acollir-se o no a la mediació, i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés.
• La imparcialitat de la persona mediadora que ha d’ajudar als participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relació directa amb els fets que hagin originat el conflicte.
• La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no revelar a persones alienes la informació confidencial que obtinguin, llevat dels casos previstos a la normativa vigent,
• El caràcter personalíssim, que suposa que les persones que prenen part en el procés de mediació han d’assistir personalment a les reunions de mediació, sense que es puguin valer de representants o intermediaris.

Secció 2. Àmbit d’aplicació.

El procés de mediació pot utilitzar- se com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin tipificats com a conductes contràries o greument perjudicials per a la convivència del centre.

Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per conductes de l’alumnat contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la convivència del centre.

Secció 3. Ordenació i inici de la mediació.

El  procés de mediació es pot iniciar de qualsevol alumne o alumna per tal d’aclarir la situació i evitar la possible intensificació del conflicte, o per oferiment del centre, un cop detectada una conducta contrària o greument perjudicial per a la convivència.

Si el procés s’inicia durant la tramitació d’un procediment sancionador, el centre ha de disposar de la confirmació expressa de l’alumne o alumna i dels seus pares en un escrit dirigit al director o a la directora del centre on consti l’opció per la mediació i la voluntat de complir l’acord a què s’arribi.

En aquest cas s’atura provisionalment el procediment sancionador, s’interrompen els terminis de prescripció previstos i no poden adoptar les mesures provisionals, o bé se suspèn provisionalment la seva aplicació si ja s’haguessin adoptat.

Secció 4. Desenvolupament de la mediació.

-Si la demanda sorgeix de l’alumnat, el procés de mediació serà gestionat a petició d’aquest, per persones de la comunitat educativa prèviament acreditades com a mediadors o mediadores.

Si el procés s’inicia per l’acceptació de l’oferiment de mediació fet pel centre, el director o la directora ha de proposar, en el termini màxim de dos dies hàbils, una persona mediadora, d’ entre els pares, mares, personal docent i personal d’administració i serveis del centre, que disposin de formació adequada per conduir el procés de mediació.

El director o la directora també pot designar un alumne o alumna perquè col·labori amb la persona  mediadora en les funcions de mediació si ho considera convenient per facilitar l’acord entre els implicats. En tot cas, l’acceptació de l’alumne o de l’alumna és voluntària.

-La persona mediadora, després d’ entrevista- se amb l’alumne/alumna, s’ha de posar en contacte amb la persona perjudicada per exposar-li la manifestació favorable de l’alumne o alumna de resoldre el conflicte per la via de la mediació i per escoltar la seva opinió pel que fa al cas. Quan s’hagin produït danys a les instal·lacions o al material dels centres educatius o s’hagi sostret aquest material, el director o la directora del centre o la persona en qui delegui ha d’actuar en el procés de mediació, en representació del centre.

-Si la persona perjudicada accepta participar en el procés de mediació, la persona mediadora ha de convocar una trobada de les persones implicades en el conflicte per concretar l’acord de mediació amb els pactes de conciliació  i/o reparació a què vulguin arribar.

Secció 5. Finalització de la mediació.

-Els acords presos en un procés de mediació s’han de recollir per escrit.

-Si la solució acordada inclou pactes, s’ha d’especificar a quines accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es compromet l’alumnat i els seus pares i, en quin termini s’han de dur a terme. Només s’entén produïda la reparació quan es duguin a terme, de forma efectiva, les accions reparadores acordades. Aquestes accions poder ser la restitució de la cosa, la reparació econòmica del dany o la realització de prestacions voluntàries, en horari no lectiu,  en benefici de la comunitat del centre.

-Si el procés de mediació  es duu a terme un cop iniciat un procediment  sancionador, produïda la conciliació i, si n’hi haguessin, complerts els pactes de reparació, la persona mediadora ho comunicarà per escrit al director  o a la directora del centre i l’instructor o la instructora de l’expedient formularà la proposta de resolució de tancament de l’expedient disciplinari.

-Si el procés de mediació finalitza sense acord, o si s’incompleixen els pactes de reparació per causes imputables a l’alumne o  a l’alumna o als seus pares, la persona mediadora ho ha de  comunicar al director o a la directora del centre per tal d’iniciar l’aplicació de mesures correctores o el procediment sancionador corresponent. Si el procés de mediació es duu a terme un cop iniciat un procediment sancionador, el director o directora del centre ordenarà la continuació del procediment sancionador corresponent. Des d’aquest moment, es reprèn el còmput dels terminis previstos i es poden adoptar les mesures provisionals previstes.

-Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la persona perjudicada no accepti la mediació, les disculpes de l’alumne o l’alumna o el compromís de reparació ofert, o quan el compromís de reparació acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l’alumne o l’alumna, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstància que pot disminuir la gravetat de la seva actuació.

-La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació amb els principis establerts en aquest títol.

-El procés de mediació s’ha de resoldre en el termini màxim de quinze dies des de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars de Nadal i de Setmana Sant interrompen el còmput del termini.

Capítol 3. La convivència en el centre. Règim disciplinari de l’alumnat.

Secció 1. Principis generals.

D’acord amb les previsions de la legislació vigent, els procediments de resolució de conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris següents:

– Vetllar per la  protecció dels drets dels afectats i assegurar el compliment dels deures dels afectats.

– Garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l’alumnat i el professorat.

–  Emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.

Les mesures correctores  i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu, i han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu.

Correspon al director o a la directora del centre l’adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en el centre i la resolució pacífica dels conflictes.

Secció 2. Tipologia i competència sancionadora.

– Les irregularitats en què incorrin els alumnes si no perjudiquen greument la convivència, comportaran l’adopció de les mesures que estableixen les presents normes d’organització i funcionament del centre.

– Les conductes i els actes de l’alumnat que perjudiquin la convivència es consideren faltes i comportaran, conforme a la normativa vigent, la  imposició de les sancions que es determinen.

– Les conductes i els actes contraris a la convivència de l’alumnat són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolar de menjador o d’altres organitzats pel centre.

Secció 3. Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions.

– L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar l’alumnat de l’exercici del dret a l’educació ni del dret a l’escolarització, i no es podran imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal de l’alumnat.

– En la imposició de mesures correctores i sancionadores s’ha de tenir en compte:

1. El nivell escolar en què es troba l’alumnat afectat
2. -Les circumstàncies personals, familiars i socials de l’alumnat afectat.
3. -La proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva.

En tot cas, les mesures correctores i sancionadores han de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu de l’alumnat.

Secció 4. Faltes i sancions relacionades amb la convivència.

Es consideren conductes contràries a les normes de convivència del centre les següents:

– Les faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe.

– Els actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat escolar.

– Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre.

– Els actes d’indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat escolar.

– El deteriorament causat intencionadament de les dependències del centre o del material d’aquest o del de la comunitat escolar.

– L’ incompliment de les normes bàsiques de funcionament, així com dels objectius i finalitats fixats pel centre.

– Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar que no constitueixi falta greu conforme a l’ establert a la normativa  vigent.

Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

• Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, o el deteriorament intencionat de llurs pertinences, així com els actes que atemptin greument contra llur intimitat o integritat personal.
• L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o al sostracció de documents, materials i pertinences de la comunitat educativa i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.
• Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, així com la incitació a cometre aquests actes.
• La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre.

Secció 5. Responsabilitat per danys.

L’alumnat que intencionadament o per negligència causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui als mateixos, als pares, mares, tutors, en els termes que determina la legislació vigent.

Secció 6. Graduació de les mesures correctores i de les sancions.

Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre s’han de tenir en compte els criteris següents:

– Les circumstàncies personals, familiars i socials i d’edat de l’alumnat afectat.

– La proporcionalitat de la sanció amb la conducta que la motiva.

– La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

– L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de forma compartida.

– La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que es sanciona.

– La reincidència o reiteració de les actuacions que es sancionen.

Els actes o conductes a què faci referència la legislació vigent s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de forma proporcionada a aquesta especial graveta, quan impliquin  discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat les següents:

– El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.

– No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència en el centre.

– La petició d’excuses en els casos d’injúries, ofenses i alteració del desenvolupament de les activitats del centre.

Es consideren circumstàncies que poden intensificar la gravetat de l’actuació de l’alumnat, a més a més de les que estableix la legislació vigent, la premeditació i la reiteració, així com la publicitat manifesta de la falta comesa.

Secció 7. Mesures de correcció/ sanció.

Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a la normativa vigent es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a la mateixa, en concret:

1. Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos, o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic si són menys de tres mesos o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis en el centre.

Les faltes contràries a les normes de convivència que no tinguin la consideració de greu, es corregeixen mitjançant una sanció d’ entre les següents:

1. Amonestació oral
2. Privació del temps d’esbarjo durant un o varis dies.
3. Amonestació escrita
4. Realització de tasques educadores per a l’alumnat en horari no lectiu, i/o la reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres membres de la comunitat educativa durant un període màxim de dues setmanes.
5. Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries al centre per un període màxim de dos mesos.
6. Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període màxim de cinc dies. En aquest darrer supòsit l’alumne/a efectuarà els treballs acadèmics que li encomanin.

Secció 8. Competència per imposar la sanció.

Correspon a l’equip directiu, al professor tutor i al professor implicat  imposar les sancions per les faltes contràries a la convivència que no tinguin la consideració de greu.

Per les faltes greument perjudicials per a la convivència del centre hi ha dos possibles actuacions:

Procediment ordinari: Incoar expedient disciplinari.

1. Coneixement dels fets (prescripció als 3 mesos de la seva comissió)

El director/a designa un/a docent la instrucció de l’expedient, informa l’alumnat afectat i als seus pares o tutors.  A l’expedient s’estableixen els fets i la responsabilitat de l’alumnat implicat. Es proposa la sanció, així com, si escau les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’ import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona.

En incoar l’expedient el director/a pot aplicar de manera excepcional, mesures provisionals: suspensió provisional  d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període.

1. L’instructor/a practica les actuacions que considera pertinents per l’esclariment dels fets.
2. L’instructor/a elabora proposta de resolució provisional. Escolta l’alumne afectat ( i els pares o tutors legals, si s’escau).

El termini per realitzar el tràmit de vista d’expedient, de la realització del qual n’ha de quedar constància escita, és de 5 dies lectius i el termini per formular al·legacions és de 5 dies lectius més.

1. L’instructor/a formula proposta definitiva de resolució.
2. El director/a dicta resolució imposant la sanció que correspongui. Per garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o turora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre.
3. El director/a notifica a l’alumne/pares la resolució adoptada. La direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió de la seva imposició.
4. Possible presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els ST.

Procediment abreujat.

Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i  aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal.

 

TÍTOL VI. DE L’ALUMNAT, DEL PROFESSORAT I DE LA RESTA DE LA COMUNICAT EDUCATIVA.

 

Capítol 1.  De l’alumnat.

 

Secció 1. Drets.

Els i les alumnes, com a infants que formen part de la nostra societat, tenen uns drets bàsics i fonamentals reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació.

A més a més, la LEC (art. 21) diu que els i les alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen primerament dret a rebre una educació integral i de qualitat i que també han de poder:

• Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats.
• Accedir a la formació permanent.
• Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, tingui en compte el ritme personal d’aprenentatge i incentivi i valori l’esforç i el rendiment.
• Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés escolar.
• Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.
• Ésser educats en la responsabilitat.
• Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i cooperació.
• Ésser educats en el discurs emocional.
• Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives.
• Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que pugui donar lloc a situacions de desemparament.
• Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.
• Reunir-se i, si s’escau, associar-se en el marc de la legislació vigent.
• Rebre orientació, particularment en l’àmbit educatiu.
• Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.
• Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.

                                                                           

Secció 2. Deures.

Tot l’alumnat té uns deures bàsics i fonamentals reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació.

 

La LEC ens defineix els següents deures dels alumnes (art. 22):

Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:

• Assistir a classe.
• Participar en les activitats educatives del centre.
• Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.
• Respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat i a la resta de membres de la comunitat educativa.
• Complir les normes de convivència del centre/ZER.
• Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre/ZER.
• Respectar el Projecte Educatiu de ZER.
• Fer un bon ús de les instal·lacions i del material didàctic i esportiu del centre/ZER.
• Justificar les absències (a través dels tutors/es legals) i el tutor/a durà a terme el seu registre.

En cas d’ absència per malaltia contagiosa, l’alumne/a haurà d’aportar la corresponent justificació mèdica que autoritzi la seva reinserció a la classe. Sense aquesta autorització i en previsió de contagi, hom no permetrà el seu retorn a la classe.

En el cas concret de pediculosi, s’aplicarà el següent protocol:

• Informar a l’equip Directiu del centre corresponent.
• Passar avís a les famílies recomanant tractament preventiu.
• L’alumne/a contagiat podrà incorporar-se a l’escola després de 24 hores d’haver iniciat el tractament.

Venir degudament net i endreçat. El tutor/a, si ho considera necessari, avisarà als pares per a que prengui les mesures adients.

 

Capítol 2. Del professorat.

 

Els i les mestres són els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn. Aquesta responsabilitat inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors.

 

L’administració educativa ha de promoure els instruments i les condicions adients per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat.

 

El professorat ocupa la posició preeminent en l’exercici de les seves funcions docents, en que gaudeix d’autonomia, dins dels límits que determina la legislació i en el marc del Projecte Educatiu de la ZER.

 

Secció 1. Drets.

Els i les mestres tenen els següents drets específics:

Exercir els diversos aspectes de la funció docent en el marc del Projecte Educatiu de ZER:

• Programar i impartir ensenyament en les especialitats i/o matèries que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum.
• Avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
• Exercir la tutoria de l’alumnat i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.
• Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.
• Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.
• Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades.
• Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.
• Col·laborar en la recerca, l’experimentació i la millora dels processos d’ensenyament.
• Promoure i organitzar activitats complementàries i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pel centre/ZER i són incloses en llur jornada laboral.
• Utilitzar les TIC que han de conèixer i dominar com a eina metodològica.
• Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars.
• Participar en els òrgans del centre/ZER, d’acord amb el que estableixen les lleis.
• Exercir la funció docent en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el Projecte Educatiu i de respecte al caràcter propi del centre/ZER.
• Accedir a la promoció professional.
• Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.

 

Secció 2. Deures.

Els i les mestres tenen els següents deures específics:

• Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del Projecte Educatiu.
• Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre/ZER en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre l’alumnat els valors propis d’una societat democràtica.
• Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.
• Quant a permisos i substitucions:

1. El professorat està obligat a complir l’horari amb puntualitat i el calendari d’activitats establert en la programació general del centre/ZER i a assistir als claustres, a les reunions de cicle i altres reunions extraordinàries no previstes en la programació general del centre/ZER i que siguin degudament convocades per la direcció, coordinadors de cicle o responsables de comissions.
2. Totes les absències es comunicaran, amb el màxim d’antelació que sigui possible a la direcció del centre/ZER per tal que les classes puguin ser degudament ateses.
3. També es deixarà un pla de treball a l’aula.
4. Una vegada reincorporat al lloc de treball es presentarà el corresponent justificant.
5. Les faltes d’assistència son justificades quan hi ha llicència o permís. Aquestes llicències i permisos es concediran en funció de la normativa del curs escolar que estigui vigent.
6. En casos de llicencia i permís no cobertes pel Departament les classes quedaran ateses segons la disponibilitat horària del professorat i les necessitats del centre/ZER.

– Quant a sortides Escolars:

1. S’engloben en aquest apartat les sortides i visites escolars, les sortides de fi de curs, trobades, les sortides per la localitat, és a dir, totes aquelles sortides organitzades per l’ ED, grups de coordinació,… dirigides a un cicle/ cicles/ escola/escoles / ZER.
2. El nombre de mestres que participaran en la sortida es farà seguint la normativa establerta en les normes d’inici de curs que fixen la relació professorat- alumnat en cada un dels cicles. Es valorarà cada activitat i s’assignaran els recursos humans necessaris.
3. Els alumnes que no assisteixin a les sortides es quedaran al centre a càrrec del professorat que no se’n va  amb feina per fer. La feina caldrà que la deixi preparada el mestre tutor.

 

Capítol 3.  Del personal P.A.S

Amb caràcter general i si les determina la direcció del centre per raó de les necessitats i característiques d’aquest, les funcions i tasques concretes del personal administratiu, són les següents:

• Gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes.
• Gestió administrativa dels documents acadèmics: llibres d’escolaritat, expedients acadèmics, títols, beques i ajuts, certificats, diligències, etc.
• Gestió administrativa i tramitació dels assumptes propis del centre.
• Aquestes funcions comporten les tasques següents:
• Arxiu i classificació de la documentació del centre.
• Despatx de la correspondència: recepció, registre, classificació, tramesa, compulsa, franqueig, etc.
• Transcripció de documents i elaboració i transcripció de llistats i relacions.
• Gestió informàtica de dades; domini de l’aplicació informàtica corresponent: SAGA o altres.
• Atenció telefònica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria administrativa del centre.
• Recepció i comunicació d’avisos, encàrrecs interns i incidències del personal: baixes, permisos, etc.
• Comandes de material, comprovació d’albarans, etc., d’acord amb l’encàrrec rebut de la direcció o la secretaria del centre.
• Manteniment de l’ inventari.
• Control de documents comptables simples.
• Exposició i distribució de la documentació d’interès general que estigui al seu abast: disposicions, comunicats, etc.

 

Capítol 4. Dels pares/ mares o tutors legals.

Secció 1. Drets.

Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills (informes d’avaluació i tutories). Amb aquesta finalitat, el Departament d’Educació preveu els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.

Per altra banda, les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre:

• El Projecte Educatiu.
• El caràcter propi del centre.
• Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.
• La Carta de Compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies.
• Les normes d’organització i funcionament del centre.
• Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.
• La programació general anual del centre.
• Les beques i els ajuts a l’estudi.

 

Secció 2. Deures.

Tenint en compte que l’ infant necessita una seguretat i una constància en les normes de convivència i que és necessari el recolzament de les famílies per aconseguir els objectius de les diverses etapes educatives:

 

• Els pares i mares, amb el seu exemple, afavoriran l’educació dels seus fills/es.
• Tractaran de crear un clima de convivència que permeti a l ’infant trobar-se bé a casa i comunicar els seus sentiments.
• Mantindran contacte amb els tutors/es i mestres a fi i efecte d’anar d’acord amb la mateixa línia educativa.
• Hauran d’anotar a l’agenda , telefonar o bé presentar-se a l’escola quan falti o hagi de faltar algun dels seus fills/es a classe. Aquesta absència haurà de ser justificada. El centre cridarà l’atenció a aquelles famílies que consideri que autoritzen excessives absències o són poc justificades.
• Hauran d’aportar el material mínim exigit per la bona marxa de l’alumne.
• Procuraran assistir a les reunions generals o a les demandes dels tutors/es sempre que siguin convocats.
• Procuraran posar la màxima cura en complir les NOF i en complir allò que van signar en la Carta de Compromís Educatiu.
• Respectar el Projecte Educatiu i el caràcter propi de la ZER/escola, participar activament en l’educació de llurs fills, contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar, participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar, de les reunions de tutoria i les entrevistes amb els tutors/es, i a través de l’associació de mares i pares del centre (AMPA).

 

Capítol 5. De les associacions de pares i mares.

Els pares i mares dels alumnes tenen garantida la llibertat d’associació en   l’àmbit educatiu.

Les associacions de pares i mares d’alumnes assumiran, entre d’altres, les següents finalitats:

• Assistir els pares, mares o tutors a tot allò que concerneixi a l’educació de llurs fills.
• Col·laborar en les activitats educatives del centre.
• Promoure la participació de les famílies dels alumnes en la gestió del centre.
• Promoure la representació i la participació dels pares i mares dels alumnes en els Consells escolars.
• Promoure activitats de formació per a les famílies.
• Totes aquelles que reglamentàriament li siguin donades per la normativa d’associacions de pares i mares.
• L’AMPA podrà utilitzar les instal·lacions del centre necessàries per al desenvolupament de les activitats extraescolars planificades i aprovades pel Consell Escolar, sempre i quan hi hagi un adult que se’n faci responsable.
• L’AMPA serà responsable de les accions derivades de la realització de les seves activitats, així com de l’abonament de les despeses.
• La utilització dels locals del centre/ZER en activitats no integrades a la vida escolar, requerirà la prèvia autorització de l’Ajuntament corresponent i caldrà informar a la direcció del centre/ZER.

 

Capítol 6. De les activitats extraescolars.

• L’ associació de pares i mares d’alumnes podrà organitzar activitats complementàries a les docents, fora de l’horari escolar, així com realitzar les seves reunions i assemblees.
• Haurà de notificar a la direcció del centre/ZER l’horari d’aquestes activitats, així com informar de quines instal·lacions empraran i les persones responsables de les activitats

  

TÍTOL VII . COL.LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR

Capítol 1. Qüestions generals.

Les famílies tenen el deure i el dret de participar en la vida escolar atenent al desenvolupament integral de l’alumnat ja que és una responsabilitat que s’ha de compartir entre els dos àmbits.

Capítol 2. Informació a les famílies.

Es reconeix als pares, mares  o representants legals el dret a rebre informació sobre l’organització i funcionament del centre, de les activitats tant escolars com extraescolars i complementàries, dels serveis que s’ofereixen  i, específicament, sobre els aspectes educatius i avaluatius del procés d’educació i aprenentatge dels seus fills/es.

Aquesta informació es pot rebre:

-Reunió de principi de curs, on s’informarà del pla anual del curs i s’aclariran dubtes.

-Reunions amb els pares i mares per nivells al llarg del curs escolar (tutories, reunions amb membres de l’ EAP, …).

-Informes d’avaluacions que es donen al llarg del curs  (retornant el full signat amb les observacions que creguin convenients).

-Circulars diverses.

-En els casos de potestat compartida, tant el pare com la mare tenen dret a ser informats sobre el procés d’aprenentatge i sobre l’avaluació dels fills.

En casos de separació, divorci els centres docents trametran sistemàticament al pare o a la mare que tingui judicialment reconeguda la guarda sobre el menor, tant les informacions generals com la informació sobre l’avaluació dels seus fills/filles.

Aquell que no té reconeguda la guarda, però té la potestat compartida, pot sol·licitar que se li faciliti la informació esmentada en les mateixes condicions.

-A l’hora de facilitar la informació sobre el procés d’aprenentatge i sobre l’avaluació dels seus fills als pares i mares dels alumnes, el professorat   respectà sempre un principi de neutralitat, és a dir, el centre ha de facilitar la mateixa informació a ambdós progenitors amb les condicions esmentades a l’apartat anterior.

-En aquells casos en què el pare o la mare sol·licitin del centre qualsevol informació no compresa a l’apartat anterior, i sobretot aquella que pugui fer referència directa a l’altre progenitor, se’ls informarà que si no és mitjançant l’autorització escrita d’ambdós o amb el corresponent requeriment judicial o de la Fiscalia, no se’ls podrà facilitar.

Capítol 3. Associacions de mares i pares d’alumnes (AMPAS).

En els centres educatius podran constituir- se associacions de pares i mares d’alumnes amb la finalitat d’afavorir la participació i la  col·laboració de les famílies amb el centre educatiu d’acord amb la normativa reguladora d’aquestes associacions i de les seves federacions o confederacions.

L’AMPA  podrà utilitzar els locals del centre per les activitats que els són pròpies, s’informarà prèviament a la direcció sobre aquestes activitats. El Director del centre facilitarà la integració d’aquestes activitats a la vida escolar, tenint en compte el normal desenvolupament d’aquesta.

L’AMPA  podrà utilitzar els taulells d’anuncis del centre per a la difusió de la seva informació. El director/ la directora del centre reservarà espais en el taulell o altres sistemes d’anuncis del centre.

L’AMPA  tindrà contactes periòdics amb l’equip directiu del centre. El director establirà un calendari de trobades.

L’AMPA està regulada pels seus propis estatuts d’acord amb la normativa vigent.

L’AMPA pot promoure federacions i confederacions d’acord amb el procediment normatiu establert.

L’AMPA designarà un representat seu dins el Consell Escolar del Centre.

Les associacions de mares i pares d’alumnes  tenen entre d’altres les següents finalitats:

-Assistir els pares/ les mares/ representats legals en les diverses activitats relacionades amb les seves funcions.

-Col·laborar  en les activitats educatives dels centres i de la ZER.

-L’AMPA pot organitzar i/o gestionar el servei de menjador escolar, el servei d’ acollida i les activitats extraescolars.

Capítol 4. Carta de compromís educatiu.

La Carta de compromís educatiu, té com a finalitats incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills/es i fixar l’adquisició de determinats compromisos per part dels centres/ZER per tal d’assolir un entorn de convivència, coherència i respecte envers les activitats educatives.

Els pares, mares,  tutors/tutores , per part de la família, i els responsables dels centres, hauran de signar la carta en el moment que l’alumne es matriculi per primera vegada al centre i en el canvi d’etapa.

Continguts de la carta de compromís.

Els continguts s’actualitzaran  a l’ inici de cada etapa educativa.

 

CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

Les persones sotasignades,

Sr./a …………………………………………………………………………………………………………………………………

Director/a de l’Escola i

Sr./a ……………………………………………………………………………………………………      (nom i cognoms)

(pare, mare, tutor/a)

 

De l’alumne/a  ………………………………………………………………………………………………………………….

Reunits a la localitat de …………………………………………………… amb data …………………………, conscients que l’educació d’infants i joves implica l’acció conjunta de la família i de l’escola,  signem aquesta carta de compromís educatiu, la qual comporta els compromisos detallats al darrera.

 

COMPROMISOS

Per part de la família

• Respectar el caràcter propi del centre i reconèixer l’autoritat del professorat i més específicament, la de l’equip directiu.
• Compartir amb el centre l’educació del fill o filla i desenvolupar i afavorir les actuacions que són necessàries per aplicar el projecte educatiu del centre.
• Instar el fill o filla a respectar les normes específiques de funcionament del centre, en particular, les que afecten la convivència escolar i el desenvolupament normal de les classes i altres serveis oferts pel centre.
• Vetllar perquè el fill o filla compleixi el deure bàsic de l’estudi i d’assistència regular i puntual a les activitats acadèmiques, i també perquè faci les tasques encomanades a casa pel professorat.
• Ajudar el propi fill o filla a organitzar el temps de treball i/o estudi a casa i a preparar el material per a l’activitat escolar.
• Adreçar-se directament al centre per contrastar les discrepàncies, coincidències o suggeriments en relació amb l’aplicació del projecte educatiu en la formació del fill o filla.
• Facilitar al centre les informacions del fill o filla que siguin rellevants  per al procés d’aprenentatge.
• Atendre les peticions d’entrevista o de comunicació que formuli el centre.
• Adoptar criteris i mesures que puguin afavorir el rendiment escolar del fill/a.
• Informar el fill o filla del contingut d’aquests compromisos.
• Revisar conjuntament amb el centre educatiu el compliment dels compromisos de la carta, mitjançant reunions i entrevistes.

 

Per part del centre

• Facilitar una formació que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de l’alumnat.
• Vetllar per fer efectius els drets de l’alumnat en l’àmbit escolar.
• Respectar les conviccions religioses, morals i ideològiques de la família i de l’alumnat.
• Informar la família del projecte educatiu i de les normes d’organització i funcionament del centre.
• Informar la família i l’alumne dels criteris que s’aplicaran per avaluar el rendiment acadèmic, fer-ne una valoració objectiva, i si escau, explicar a la família els resultats de les avaluacions.
• Mantenir comunicació regular amb la família per informar-la de l’evolució acadèmica i personal de l’alumne o alumna.
• Adoptar les mesures educatives alternatives o complementàries adients per atendre les necessitats específiques de l’alumnat, sempre que sigui possible, i mantenir-ne informada la família.
• Comunicar a la família les absències no justificades de l’alumne o alumna al centre, i qualsevol altra circumstància que sigui rellevant per al seu desenvolupament acadèmic i personal.
• Atendre en un. termini raonables les peticions d’entrevista o de comunicació que formuli la família (s’ha de facilitar en la mesura possible la conciliació de l’horari laboral de la família amb l’horari del centre).
• Revisar conjuntament amb la família el compliment d’aquests compromisos al llarg del curs.

 

TÍTOL  VIII. FUNCIONAMENT  DEL  CENTRE.

Capítol 1.  Aspectes generals.

Secció1. Entrades i sortides del centre.

– L’alumnat d’ Ed. Infantil i de Primària accedirà al centre per la porta corresponent.

Els pares/mares romandran fora de l’escola. L’alumnat entrarà al recinte escolar amb la fila del seu curs, llevat de casos justificats/especials.

Quan una família hagi d’informar d’algun aspecte al mestre/a,ho farà mitjançant una nota, un avís a l’agenda, per telèfon o li comunicarà a la persona que estigui a la porta. L’objectiu és no interferir en el correcte desenvolupament de les activitats.

– Puntualitat: Si els alumnes arriben al centre després de l’horari establert i la porta està tancada (es tanca deu minuts després de l’hora d’entrada), se’ls facilitarà l’accés accionant  l’ intèrfon.

El/La tutor/a portarà el registre dels alumnes que arriben tard i en els casos reiteratius, es duran a  terme els protocols pertinents.

– Quan un alumne/a hagi de sortir fora de l’horari escolar, haurà de portar necessàriament una autorització escrita del pare, mare i/o tutor/a legal i serà necessari que el vinguin a buscar.

– L’alumnat serà lliurat a l’adult responsable fins a 2r curs. A segon els pares / mares/ tutors/ tutores podran autoritzar al seu fill/a a marxar sol amb una autorització per escrit que lliurarà al tutor/a.

– Entrades els dies de pluja: Els dies de pluja, s’obrirà la porta principal uns minuts abans, tot i que l’alumnat no podrà entrar a les aules fins que el professorat li ho indiqui. Al pla anual es concretarà a cada escola els espais que seran utilitzats.

Secció 2. Visites dels pares /mares, tutors/tutores.

Els pares/mares tutors/tutores no poden interferir en el normal desenvolupament de les activitats educatives en horari escolar. Les visites  han d’estar concertades amb antelació amb el professorat  Els horaris d’atenció als pares/mares  tutors/tutores es comuniquen a inici de curs i es consensuen amb els mestres al llarg del curs.

Secció 3.  Activitats complementàries i extraescolars.

Aprovades en el Consell Escolar a començament de curs.

L’escola valora positivament les sortides d’ampliació o complementació de la tasca docent.

Són activitats complementàries aquelles que es fan en horari lectiu fora del recinte escolar o dins del centre.

Totes les activitats complementàries seran aprovades pel Consell Escolar. Aquelles que puguin sorgir de forma imprevista, seran aprovades pel director/a del centre, que ho comunicarà en el següent Consell Escolar.

S’informarà  a les famílies de l’organització de les activitats indicant la data, lloc, persona responsable, acompanyants,mitjà de transport…a fi i efecte que es pugui donar el permís corresponent.

Donat que totes les activitats complementàries estan lligades al currículum, la participació de l’alumnat en aquestes activitats serà obligatòria. La participació a les activitats que tinguin cost econòmic estaran supeditades al seu  pagament.

A l’alumnat que participi en activitats fora del centre, li caldrà l’autorització escrita del pare,la mare o representants legals. Sense l’autorització escrita, l’alumne/a no podrà sortir del centre.

En les sortides, les relacions alumnes/professors- acompanyants seran les següents:

• No es faran sortides amb menys de dos acompanyants,un dels quals haurà de ser necessàriament un mestre/a, llevat d’aquelles en què el Consell Escolar pugui determinar altres condicions de manera fonamentad Prioritàriament, tots els acompanyants de les sortides seran membres del claustre. Se seguirà la normativa vigent.
• El mestre/a d’ EF podrà utilitzar els espais/zones esportives properes a les escoles, en cas que l’espai del que es disposa a l’escola sigui insuficient per l’adequat desenvolupament de les sessions.
• Els grups en què hi participin alumnes amb necessitats educatives especials les relacions es conformaran d’acord amb les seves característiques (normativa vigent).
• Si aquestes activitats afecten tot el centre es comunicarà a la Inspecció d’Ensenyamen Si suposen l’alteració del calendari escolar, caldrà l’autorització prèvia del/la Director/a del Departament d’Ensenyament.

Activitats extraescolars són aquelles que organitza l’ AMPA o d’altres institucions u organitzacions (directament o a través d’empreses especialitzades) que es fan fora de l’horari lectiu i han de ser aprovades pel Consell Escolar. És competència de l’entitat organitzadora de cada activitat vetllar per la bona organització de les activitats extraescolars, així com del bon ús i manteniment de les instal·lacions del centre.

La relació alumnes/monitor en cada activitat és la indicada en la normativa vigent.

Secció 4.  Vigilància de l’esbarjo.

Els centres disposen de patis, que constitueixen un espai docent per a l’esbarjo de l’alumnat, i per a altres activitats que requereixin un espai obert i gran (EF, …).

El responsable de la coordinació de l’ús d’aquest espai és directament l’Equip Directiu de cada centre, que vetllarà per tal que no es produeixin interferències.

L’horari d’esbarjo serà:

• Matí Educació infantil i Primària:de10:50h a 11:20h. Hi haurà un horari de  vigilància de patis.
• Tarda E. Infantil opcional. Sota la vigilància de cada mestre/a.

Els dies de pluja els nens i les nenes restaran dins la classe fent jocs relaxats o en els espais indicats en cada centre.

La vigilància correspondrà al/s responsable/s de pati d’aquell dia.

Secció  5.  De les absències.

– Del professorat:  Es considera absència la no assistència a l’escola tant en l’horari lectiu com en el de permanència (exclusives, formació,etc.).

Els /Les mestres hauran de comunicar per escrit i si és possible amb antelació, les seves absències, i s’hauran de recuperar segons la normativa vigent.

Al  Pla Anual  s’especificarà els criteris per cobrir les absències de professorat.  Seran preferentment: reforços, desdoblaments, treballs personals, càrrecs…

– De l’alumnat: L’assistència de l’alumnat al centre és obligatòria. Els pares/mares han de comunicar les absències dels seus fills/filles especificant el motiu i la durada de l’absència.

Secció 6.  Horaris del centre.

Actualment  la ZER té concedida ampliació horària (sisena hora) i l’horari és el següent:

– Horari lectiu: Primària: De8:50 ha 13:00 hi de15:00 ha 17:00 h

Infantil : de 8:50 h a 12:00 h i de 15:00 h a 17:00 h

El darrer divendres lectiu de cada mes per la tarda no hi ha classe per l’alumnat  i els/les mestres fan reunió de claustre/sessions de coordinació.

Els alumnes d’Infantil amb germans a Primària (que no facin ús del servei de menjador) romandran al centre fins a les 13:00 h. En cada centre es determinarà la persona/es responsables.

– Horari de menjador: De13:00 a 15:00 h. Primària i  de 12:00 a 15:00 EI.

– Horari d’activitats extraescolars: es concretarà anualment.

L’ assistència a qualsevol activitat té caràcter obligatori pels alumnes inscrits.

– Les portes del centre s’obriran a les hores  d’inici de les sessions de matí i tarda per tal que els alumnes puguin accedir al recinte escolar i 10 minuts més tard es tancaran.

Secció 7.  Utilització dels recursos  materials.

La ZER i les escoles reben dotació  econòmica bàsicament de:

• Departament d’Ensenyament. Aquesta dotació es destina a despeses de funcionament.
• Aportacions de les famílies i/o AMPA. Les famílies poden aportar una quota a l’escola. Aquests diners es destinaran bàsicament a despeses funcionament, despeses d’aula, biblioteca escolar, material, etc.

Secció 8.  Actuacions en el supòsit de retard en la recollida  de  l’alumnat  a la sortida  del centre.

El centre comunicarà a les famílies l’horari màxim de recollida dels alumnes. Els infants més petits (EI i CI) han de ser lliurats a l’hora de la sortida als pares/mares, tutors/tutores  que tinguin atribuïda la guàrdia i custòdia o a les persones que en tinguin l’encàrrec.

La persona que es farà càrrec de l’alumne/a un cop se superi el temps fixat per a la recollida serà el mestre/a que sigui responsable del grup en aquell moment.

Quan es produeixi un retard de 10 minuts en la recollida de l’alumne/a es contactarà amb la família o els tutors legals de l’alumne/a.

Un cop esgotats sense efecte els intents de comunicació amb la família i transcorreguts 30 minuts, el mestre/a que té a càrrec l’alumne/a comunicarà telefònicament la situació a l’Ajuntament i acordarà amb ells la fórmula per lliurar-lo a la seva custòdia.

La reiteració freqüent d’aquests fets amb una mateixa família, s’haurà de tractar de manera similar als supòsits d’absentisme. En darrer terme, la direcció del centre haurà de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació n’ha de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció d’Ensenyament.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a la reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre n’ha d’informar  a la Direcció dels SSTT d’Ensenyament.

Secció 9. Actuacions en el supòsit  d’absentisme  de    l’alumnat.

L’absentisme pròpiament dit és la no- assistència reiterada i no justificada de l’alumne en edat d’escolarització obligatòria al centre educatiu en què està matriculat.

Quan es detecta un cas d’absentisme escolar, el centre educatiu s’ha de posar en contacte amb el pare, mare o tutor/tutora  legal per tal d’informar-los de la situació i recordar-los l’obligació de vetllar per l’escolarització correcta dels seu fill/ seva filla.

Si d’aquestes actuacions no en resulta la rectificació del comportament absentista, el director del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situació d’absentisme als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació, n’ha de quedar una còpia arxivada al centre, a disposició de la Inspecció d’Ensenyament.

Si aquestes actuacions no resolguessin de manera efectiva la situació d’absentisme, el director del centre educatiu n’haurà d’informar el director dels serveis territorials, per tal que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Benestar Social i Família.

En el cas d’alumnes il·localitzables que consten com a matriculats al centre educatiu però que no es pot contactar amb la família, el director del centre n’informarà el director dels serveis territorials per comprovar un possible canvi de matrícula no notificat i determinar, si s’escau, donar de baixa d’ofici l’alumne. El director del centre n’informarà també als serveis socials perquè facin les actuacions oportunes.

Secció 10. Admissió d’alumnes malalts i dels accidents.

L’ alumne/a que pateixi una malaltia susceptible d’encomanar-se, no pot assistir a l’escola fins a la seva total recuperació.

Si a l’escola es detecta que un/a nen/a no es troba bé o pateix alguna malaltia infecciosa s’avisarà a la família per a que el vinguin a buscar.

És obligació de les famílies informar a l’escola de les malalties (cròniques o no) que tinguin els nens/es.

El personal de l’escola no administrarà cap tipus de medicament, sense que hi hagi la prescripció mèdica i l’autorització de la família conforme el personal del centre li pot donar la medecina.

En cas de petits accidents es farà la cura a l’escola. Si el cas és greu i l’escola considera que l’alumne/a ha de ser visitat per un especialista es procedirà de la següent manera:

– Es farà una atenció primària a l’escola.

Protocol:

Accident greu:

Trucar a emergències 112, trucar als pares/ mares/ tutor/a.

Accident lleu o moderat:

L’alumne/a està: conscient i orientat, sense vòmits, traumatisme lleu sense hemorràgia, febre per sota 37.5ºC.

Es trucarà als pares/mares representants legals que el venen a buscar al centre. Si no se’ls localitza el nen/a pot esperar fins a l’hora de sortida habituals, si no pot esperar cal desplaçar l’alumne/a al CAP, s’avisarà un taxi.

En cas de malaltia si no es localitza a la família i és urgent l’atenció mèdica es posarà en marxa el protocol.

Secció 11. Seguretat, higiene i salut.

Incidents i accidents.

El/la mestre/a o la persona responsable que es trobi dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementària en la qual tingui lloc un accident, haurà d’atendre la situació produïda amb els mitjans de què pugui disposar, actuant en tot moment amb la diligència deguda, conforme al que estableix la normativa vigent. El/La mestre/a avisarà amb la major brevetat possible al centre i aquest, si s’escau, a la família. També es prendran les mesures adients, si s’escau,  per tal que tot  l’alumnat romangui atès.

El/la director/a del centre avisarà, tan aviat com sigui possible, el/la director/a general del Departament d’Ensenyament, a fi que l’òrgan competent pugui prendre les mesures adients de protecció de l’alumne accidentat, si escau, i assabenti el pare, la mare o els tutors, o terceres persones perjudicades, sobre els fets ocorreguts i el procediment establert per reclamar en via administrativa.

Seguretat:

La direcció, juntament amb el/la coordinador/a de riscos laborals,  vetllaran per la seguretat del recinte i les instal·lacions escolars, tenint cura en considerar els elements de seguretat de què ha d’estar proveït el centre.

La direcció tindrà cura que la realització d’obres i tasques de manteniment, reparació i conservació segueixi el protocol establert per la normativa de Riscos Laborals.

Les escoles disposen del pla d’emergència i evacuacions com un reglament específic per a aquests supòsits. Aquestes normes es donaran a conèixer a l’ inici de cada curs, a l’alumnat, al professorat i a la resta de personal.

Es realitzarà, com a mínim, un simulacre d’evacuació al curs al primer trimestre a cada centre. La valoració de la realització dels simulacres s’incorporarà al pla d’emergència i es remetrà a la delegació territorial del Departament d’Ensenyament. Els resultats d’aquestes valoracions seran tinguts en compte per a la millora i actualització del pla d’emergències i evacuacions.

Higiene:

És exigible/imprescindible una bona higiene de les persones que comparteixen el mateix espai, en aquest cas l’escola. Amb aquesta finalitat, les famílies són responsables de la higiene de llurs fills/es, tant personal com de la roba que porten. Els tutors/es vetllaran aquest aspecte en els seus alumnes, actuant de la manera més convenient per facilitar la integració de tot l’alumnat i la cohesió del grup.

Els/Les alumnes que tinguin polls han de romandre a casa fins l’ eliminació de polls i llémenes. Aquesta circumstància l’ha de comprovar el personal del centre (tutor/a, direcció) davant de la família, quan el nen/a es vulgui reincorporar a l’activitat normal de l’aula.

Secció 12. Consideracions sobre el vestit.

La roba que vesteixin els i les alumnes ha de ser adient a l’activitat que s’ha de realitzar a l’escola.

No es permetran indumentàries inadequades o que impossibilitin la realització de totes les activitats curriculars, la comunicació interpersonal, la identificació personal, la seguretat personal o la dels altres.

No es permetran ni toleraran símbols que exaltin la xenofòbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violència.

Capítol 2.  De les queixes i reclamacions.

Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal del centre.

Quan els pares i /o mares estiguin en desacord amb l’actuació del personal del centre, cal que en primer lloc parlin amb el/la mestre/a amb qui tinguin la discrepància. En cas de no trobar punts d’acord, caldrà parlar amb el tutor/a, si s’escau, i en darrer terme si és necessari, amb la direcció del centre.

Si tot i així no s’està d’acord i es vol presentar una queixa formal, cal fer un escrit de queixa adreçat a la direcció que ha de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència.

Obtinguda la informació i escoltat l’interessat, el director ha de prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han presentat la queixa la solució adoptada o, si escau, la desestimació motivada, fent constar en l’escrit l’òrgan al qual poden recórrer si no queden satisfets per la resolució adoptada. La documentació generada ha de quedar arxivada a la direcció o a la secretaria del centre.

La resposta a les queixes s’ha de donar amb la màxima celeritat possible evitant sobrepassar el termini d’una setmana.

Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs.

Els pares i mares poden discrepar amb el/la mestre/a corresponent respecte a les qualificacions obtingudes pels seus fills/filles.

En aquests casos, podran sol·licitar una entrevista amb el mestre/tutor per tal de tractar el tema i resoldre dubtes. En cas de continuar en desacord, els pares/mares podran adreçar-se a la direcció del centre amb les al·legacions corresponents.

Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre.

Els escrits d’impugnació de les decisions preses pel personal del centre, s’hauran de dirigir a la direcció amb les dades descrites a la secció 1.

Els escrits d’impugnació de les decisions preses per la direcció, es dirigiran al director dels SSTT o a Inspecció d’Ensenyament.

Capítol 3. Serveis escolars.

Secció 1. Servei de menjador.

Els centres de la ZER que  disposen de menjador escolar,  s’organitzen d’acord al que disposa el Decret 160/1996, de 14 de maig, i seguint el preceptiu pla de menjador escolar. Aquest pla  segueix criteris alimentaris i educatius, i inclou tant l’organització dels àpats com el desenvolupament d’activitats educatives de lleure per part de l’alumnat.

El funcionament i gestió del menjador escolar és responsabilitat de:

–    L’empresa de càtering contractada, de l’AMPA  i de la direcció del centre.

–    Consell Comarcal i direcció del centre.

El funcionament del menjador escolar segueix les directrius del Consell Escolar dels centres. El document “Pla de funcionament del menjador” recull l’organització concreta de grups, horaris, espais disponibles, … dels centres.

L’horari de menjador ocupa la franja interlectiva de migdia, temps en què   l’alumnat està sota la responsabilitat de l’equip de monitors/es de menjador.

És responsabilitat de l’empresa adjudicatària/ AMPA vetllar pel manteniment, conservació i reparació si s’escau, dels materials del centre que es puguin malmetre pel seu ús en horari de menjador.

Secció 2. Altres serveis del centre.

-Acollida matinal: La prestació d’aquest servei té caràcter opcional i la utilització per part de les famílies és voluntària.

Aquest servei és gestionat per l’AMPA prèvia aprovació pel Consell Escolar de cada centre i inclòs al Pla Anual del centre on es determinarà l’horari.

Els espais destinats a aquest servei són determinats per la direcció de cada centre.

Capítol 4. Gestió econòmica.

El pressupost és el document bàsic on queda recollida la gestió econòmica del centre, però també es posa de manifest que la comptabilitat del centre és l’eina que permet registrar els moviments que aquesta gestió comporta.

Els ingressos provinents de la gestió econòmica dels centres s’han de destinar a les despeses de llur funcionament i equipament.

La gestió econòmica dels nostres centres i de la ZER s’ajusta al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius,l’Ordre de 16 de gener de 1990, la Instrucció1/2013 de la secretària general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d’Ensenyament i les altres instruccions que s’hagin donat en la seva aplicació.

Correspon al Consell Escolar la distribució dels recursos econòmics als diversos àmbits de funcionament del centre. En cap cas no s’han de destinar aquests recursos a suplir obligacions que, quant a ampliacions, reformes, conservació, manteniment, serveis o subministraments, estiguin atribuïdes a l’Administració local o a l’autonòmica i altres entitats o persones físiques o jurídiques.

El/La director/a del centre/ZER ha d’executar els acords del Consell Escolar i autoritzar les despeses, ordenar els pagaments i fer les contractacions necessàries per al manteniment, els serveis i els subministraments, d’acord amb les quantitats assignades al centre.

Els/les secretaris/secretàries de les escoles i de la ZER , són els que s’encarreguen de la gestió econòmica del centre, amb el vist-i-plau dels directors/es (elaboració pressupost, seguiment del mateix, pagaments, liquidació…), amb el programa de gestió proporcionat pel Departament.

Són documents acreditatius de la gestió econòmica dels centres/ZER:

– L’acta del Consell Escolar en la qual consta l’aprovació del pressupost amb el seu detall.

– Els que reflecteixen la comptabilitat derivada de la gestió econòmica dels centres.

– Les factures, els albarans i altres instruments acreditatius de l’aplicació del pressupost del centre, que han de constar convenientment arxivats.

– Les actes del Consell Escolar on figuren els acords d’aquest òrgan respecte a la gestió econòmica del centre.

L’adquisició del material escolar i dels llibres a començament de curs es fa amb la col·laboració de l’ AMPA de cada escola.

Les escoles poden rebre una aportació anual de les famílies en concepte de material escolar.

Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa.

Secció 1. De la documentació acadèmica.

Cada centre organitza i gestiona els arxius, registres i documents  de l’alumnat: documentació acadèmica i  de gestió, arxius individuals i dels grups d’alumnes.

A secretaria es guarda la següent documentació dels alumnes:

Primària.

–           Fitxa dades bàsiques.

–           Documentació matrícula.

–           Informe final de curs.

–           Informe final de cicle.

–           Mesures d’adaptació curricular  i informes EAP si és el cas.

–           Opció religió.

–           Documents judicials si és el cas.

–           Informes mèdics si és el cas.

–           En el cas d’alumnes vinguts d’un altre centre també hi ha  la documentació enviada per l’altre centre (informe personal de trasllat i historial acadèmic).

–           Carta de Compromís.

–           Còpia dels informes d’avaluació.

–           I altres documents que es considerin oportuns.

Els informes d’avaluació de cada trimestre es guarden en format PDF per si es necessiten les dades en algun moment.

Infantil.

–           Fitxa dades bàsiques.

–           Documentació matrícula.

–           Mesures d’adaptació i informes EAP, si és el cas.

–           Còpia dels informes d’avaluació.

–           Informe global individual de final d’etapa.

–           Documents judicials si és el cas.

–           Informes mèdics si és el cas.

–           En el cas d’alumnes vinguts d’un altre centre també hi ha  la documentació enviada per l’altre centre (informe personal de trasllat i historial acadèmic).

–           Carta de Compromís

–           I altres documents que es considerin oportuns.

Els/Les mestres poden consultar la documentació del seu alumnat, sense treure-la de les dependències d’administració.

Secció 2.  Programacions.

Els centres/ZER disposen de les programacions de les diverses àrees i, a començament de curs, cada cicle/grup de mestres en fa l’actualització/revisió pertinent.

A més, cada mestre/a ha de tenir:

–           Temporització de cada àrea/activitat: Han de constar-hi les unitats didàctiques que es treballaran, distribuïdes per mesos i setmanes, per tal de tenir una visió global de la matèria.

S’ha de presentar al cap d’estudis de la ZER- Equip Directiu de cada escola a principi de curs.

–           Programació setmanal o quinzenal: Aquesta programació, més concreta i específica, situarà les activitats que es fan dia a dia a classe.

Amb aquesta programació s’assegura que si una persona falta, qualsevol altra pugui desenvolupar la classe sense trencar el ritme del grup.

–           Cada aula disposa de la “carpeta d’aula” on hi ha un recull de la documentació/informació necessària de l’aula (llistats d’alumnes, llistats de material, proves ACL, pla lector, planificació anual de les àrees, …). A l’inici de curs es revisarà i s’actualitzarà.

Secció 3. De la documentació administrativa.

L’activitat administrativa es formalitza en arxius, registres i documents tècnics. El centre/ZER disposarà de tots els llibres de registre  preceptius  degudament  habilitats  i  diligenciats.

Capítol 6. Del personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu del centre.

El personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu (professionals que degudament contractats per les institucions, entitats, associacions o empreses corresponents prestin servei en el centre i/o professionals externs que en el desenvolupament de les seves funcions duguin a terme tasques en el si del centre) té el deure de respectar les normes del centre contingudes en aquest document, així com altres normes de rang superior que resultin d’aplicació en cada cas concret.

Tanmateix, aquest personal té el deure de reserva respecte de la informació a què tingui accés per raó del seu càrrec.

 

 

 

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Interpretació del reglament.

Es faculta el/la director/a per a la interpretació de les NOF.

Segona. Modificacions.

1. Aquestes NOF són susceptibles de ser modificades per les causes següents:

• Perquè no s’ajusta a la normativa de rang superior.
• Perquè concorren noves circumstàncies a considerar o nous àmbits que s’hagin de regular.

2. El Consell Escolar avalua  les modificacions de les NOF.
3. Les modificacions poden proposar-se a través dels òrgans de govern, els òrgans de coordinació i les associacions de pares i mares.

Tercera. Publicitat.

1. Les NOF es difondran a tots els membres de la comunitat educativa a través dels seus representants en el consell escolar i a través de la web de la ZER.
2. S’explicaran els punts més rellevants d’aquestes NOF a l’alumnat, en el decurs de l’activitat acadèmica segons les respectives edats.
3. Totes les modificacions que s’introdueixin tindran el mateix procés de difusió que s’ha descrit anteriorment.

Les presents NOF han estat avaluades pel consell escolar i aprovades per la direcció de la ZER Alt Segrià.

Vist i plau

La directora: Amàlia Sirés Borràs                                              La secretària: Sílvia López Romero