Com cada any, tot comença i sembla lluny, però… de cop i volta, en un tancar i obrir d’ulls, la calor d’estiu ja treu el cap i ens trobem entre trompetes, bombardins, caixes, timbales, xilòfons, metal·lòfons, el bombo, els cantants i els actors…

Ara sí… sens dubte! Un altre curs escolar ha arribat al seu final. Entremig de tot plegat, hi queda molta feina: dedicació, esforç, esperança, il·lusió, paciència…

És un dia d’aquells on també hi ha nervis, corredisses, aquella partitura oblidada o la persona que arriba a l’últim moment! La comunitat escolar es manifesta amb la col·laboració de tots els agents que la formen.

Solen ser dies bonics, amb un punt nostàlgic que els fa emocionants! És important no oblidar que el camí recorregut fins al moment, és el que carrega les nostres espatlles d’experiència i ens ajuda a no deixar de créixer tinguem l’edat que tinguem…