La setmana del 2 de febrer tots els alumnes de Francès de l’Institut Can Record van celebrar la Chandeleur o Candelera en català, és a dir, la festa dels crêpes. Van ser unes estones molt divertides on els alumnes cuinaven les seves pròpies crêpes i passaven moments especials compartint rialles amb els seus companys. I per atreure la bona sort, tampoc vam oblidar posar en pràctica la tradició francesa per a aquest dia: llençar la crêpe que ha de fer una volta i tornar a la paella, mentre que a l’altra mà s’agafa una peça d’or. Atenció! Si la crêpe «aterra» correctament a la paella, es diu que el proper any estarà carregat de bons auguris, en canvi, si cau a terra… tindrem un any de mala estrugança!
Però… què es mengen crêpes a França el 2 de febrer?
El 2 de febrer es commemorava la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem i la purificació de la Verge Maria. Més tard, la gent anava en processó cap a l’església amb ciris que després es beneïen i s’encenien per recordar el «triomf de la llum sobre les tenebres». D’altra banda, els pagesos, al llarg de la història, acostumaven a encendre un ciri el 2 de febrer per allunyar els mals esperits, les tempestes i protegir les collites, sovint el mode de subsistència de l’època.
El 2 de febrer també està relacionat amb el temps. És tradició als Estats Units anar al cau d’una marmota; si l’animal surt i veu la seva ombra, es diu que l’hivern s’allargarà sis setmanes! I a França hi ha un proverbi que diu: «Chandeleur au balcon, Pâques au tison». Si observem la forma de la crêpe ens recorda el sol, un disc daurat i rodó, un preludi de la primavera que arriba i amb ella, un retorn a la vida (els animals acaben l’hivernació, les flors floreixen, la temperatura és més agradable…).
No us perdeu les imatges d’aquest dia!
