“L’Aina i la Diana van arribar a quarts de nou i quan jo vaig arribar, a deu minuts per les nou, ja hi erem,amb tota la resta de participants. Vint taules i una buida. N’hi havia de diversos instituts de Barcelona i d’algunes escoles privades i concertades. La majoria dels treballs eren individuals, però n’hi havia algun de grupal. L’espai era una antiga església o capella de l’escola convertida en un espai ambivalent.
Estaven arribant els membres del jurat i algun professor acompanyant. Poc a poc van anar arribant diversos acompanyants i també un parell de grups de primer de batxillerat. La mostra va durar dues hores i les exposicions es feien de manera natural, tant a persones interessades com a membres del jurat. Hi havia tres especialistes per a cada categoria i establien un diàleg amb les participants a partir de preguntes i afirmacions provocadores. La presència de les mares de cadascuna d’elles els donava l’escalf de les famílies que han estat presents i acompanyant des de la sombra.
L’Aina i la Diana, estaven molt expectants, inquietes i nervioses a l’inici, però a mesura que es va anar desenvolupant la mostra, les vaig veure més confiades i tranquil.les. Vaig veure a l’Aina com “peix a l’aigua”, capaç de rebatre i parlar del seu treball de recerca, amb arguments i dades per a poder contrarrestar afirmacions desafiants. Un dels punts forts del seu treball era que es desenvolpava de manera molt natural des de l’àmbit tecnològic i el social, i amb una capacitat de cooperació, que puc reconèixer com a segell del Viladomat.
Després va haver un descans de mitja hora i quan ens vam incorporar a la sala d’actes, hi va haver una tertulia informal parlant amb les diverses participants que estaven en els diversos participants i acompanyants, en el públic expectants dels resultats que aviat donaria el jurat, que encara estava deliverant. L’Aina i la Diana també van tenir la oportunitat d’explicar breument a tot la resta del públic en què havia consistit la seva recerca i producció.
Quan finalment va aparéixer el jurat, format per especialistes i membres d’entitats relacionades amb les diferents categories (igualtat, salut…), l’expectació va ser màxima. I l’esclat d’alegria va ser enorme al veure que el trebal guardonat en la categoria d’igualtat era el seu, Innovació i inclusió. “El paper invisibilitzat en el desenvolupament tecnològic.” Es va fer l’entrega del diploma i les corresponents fotos. Hi va haver també dos accessits, en la seva mateixa categoria i en la de Salut.
Seguidament es van desenvolupar dues taules rodones en la que participaven els participants guanyadors i membres del jurat segons la categoria. La segona taula, en la que elles participaven, englobava les categories d’Igualtat, Medi Ambient i Salut. Tot i que les taules rodones, de vegades tenen un format que es pot fer pesat, hi va haver moments que emocionaven de veure les capacitats i l’entusiasme de l’alumnat participant en recerca i propostes per a reptes candents de la societat actual.
La cloenda va fer un reconeixement a estudiants treballadors, a professors tutors i a famílies. També al model del treball de recerca, model d’èxit en el batxillerat a Catalunya. Realment hi havia treballs d’una categoria excel·lent que fa creure en la capacitat d’aquesta generació d’aportar valors i rigorositat per a una societat que encara el futur.”
Crònica del tutor del TR guardonat, Miquel Palau.
Comentaris recents