El 4 d’octubre van diagnosticar leucèmia a la Magda Riba, professora de tecnologia del nostre institut des de fa gairebé 15 anys, i després d’una lluita ferma i valenta, com era ella, contra la malaltia, finalment va perdre la batalla el passat divendres, 18 de gener, per la tarda.
La mort d’una persona tan jove, tan alegre i amb tanta empenta ens fa a tots conscients de la nostra pròpia fragilitat com a éssers humans.
Segurament, ara mateix, se’ns amunteguen les emocions i els molts records que tenim de la Magda com a professora, com a companya i com a amiga, i tots tenim molt presents la seva bondat, la seva generositat i el seu somriure.
Durant tota la seva convalescència, la Magda no parava de repetir com recordava i estimava tothom a l’institut, i que tenia moltes ganes de tornar-nos a veure a tots per continuar compartint tants moments junts.
Malauradament, no podrem compartir més moments amb la Magda, però sí que vam poder compartir una estona tots junts recordant-la amb molt d’afecte.
Així doncs, ahir, dilluns 21 de gener, a les 14,15h vam llegir a totes les classes una text en record seu i vam convidar a tot l’alumnat a fer un minut de silenci a les pistes tan aviat com acabessin les classes del matí per tal de poder acomiadar-nos tots plegats d’una amiga que romandrà sempre als nostres caps i als nostres cors.
Com podeu veure a les fotos que acompanyen aquestes paraules, a les pistes vam fer una rodona al sol, on es van dir unes paraules més, discretes i senzilles, i vam guardar silenci mentre un dels professors de música del centre interpretava “El cant dels ocells” al saxòfon. En acabar-se la peça, vam dir per últim cop gràcies i adéu a la Magda, i vam aplaudir des dels nostres cors com a mostra de respecte i afecte.
A tots els que ja ens heu mostrat el condol i a tots aquells que segurament esteu tan trasbalsats com nosaltres, moltes gràcies en nom de tota la família de l’Institut Torre de Malla.
Jesús Paniego
Director de l’Institut Torre de Malla (Parets del Vallès)
Sempre en el nostre cor❤️No t’oblidarem mai?
“I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”.
T’enyorem.
Meravellosament única. Exemple en tot.
Maravillosa persona. Descansa en pau.
El seu somriure sempre ens acompanyarà, malgrat no la puguem veure, el record de la seva força ens ha d,ajudar a tirar endavant. Un petó infinit Magda