1ª Sessió de l’Espai Famílies, dimecres 24 d’octubre
Confiant que l’espai i la conversa compartida amb en Carles hagi agradat i aportat reflexions, i confiem que tindrà uns bons efectes per a tots i totes; érem un bon grup de persones i es va generar una bona i bonica conversa i això ens fa sentir contentes i confiades en el fet que s’ha engegat un bon espai.
Us recordem que la propera sessió serà el dimarts 24 de gener amb la Sílvia Bosch sota el títol “El cervell adolescent”. Ja us farem arribar el cartell informatiu i el formulari d’inscripció.
Deixem un resum del contingut, els enunciats que deia en Carles i tot un seguit d’autors, webgrafia i bibliografia, per tal que aquells que vulgueu, pugueu aprofundir llegint i mirant vídeos i qui sap, si potser genereu espais de conversa en espais no tan formals, seguint el fil d’ahir.
En Carles ens exposa..
Agraïments a l’Equip Educatiu i a l’AFA de l’Institut per l’oportunitat de compartir aquesta xerrada-conversa, sorprès gratament per ser un grup tan ampli, la qual cosa parla molt bé de la voluntat de l’Equip del centre per generar ponts de comunicació i confiança amb les famílies, que afavoreixen un bon acompanyament als alumnes en una etapa tan complexa com l’adolescència, i que posa en evidència l’interès de les famílies per fer-ho el millor possible amb els vostres fills i filles.
Darrerament, he sentit diverses xerrades de José Antonio Marina, un professor de filosofia de Batxillerat, especialista en divulgació educativa, el món de les emocions, les neurociències i la neuropedagogia, que va decidir, malgrat el seu coneixement i oportunitats, no formar part expressament de l’acadèmia universitària perquè la troba encarcarada, i que pel contrari ha creat una universitat per pares i mares on desenvolupa un programa de coneixement afinat per a cadascun dels anys de la vida dels infants i dels joves.
Per què m’interessa compartir el que diu en Marina?, perquè té una mirada diàfana i molt favorable vers els i les joves, que està als antípodes del que sovint emana de la cultura popular sobre l’adolescència, que la mira com una etapa que gairebé si ens la poguéssim estalviar millor que millor perquè genera molt neguit en tots els àmbits, tant pels propis joves, com per les famílies i els centres educatius. Marina explica que és possiblement l’etapa més important de la vida, juntament amb la primera infància, amb uns potencials extraordinaris, a la vegada que un moment transcendental perquè s’han de gestionar molts fronts pels quals els/les joves encara no estan del tot preparats.
Davant d’aquest fet hem de canviar la nostra perspectiva vers aquest temps complex generant una gran confiança i assumint un acompanyament acurat des de tots els contexts en què conviuen: família, centres educatius, comunitat propera. I això és recomanable per diversos factors:
- Es produeix una poda del sistema nerviós d’aquells circuits que no són rellevants, i això propicia l’aparició de noves connexions que són indispensables per als reptes que els joves hauran de dirimir de cara al seu camí cap al món adult. Això és quelcom que se sap de no fa massa temps, i estaríem parlant que s’inicia al voltant dels 14, 15 anys, fins als 24 que és quan completem el nostre desplegament vers el món adult.
- Aquesta poda constitueix un resetejament general del cervell que comporta d’entrada una inestabilitat emocional important, però necessària.
- Necessària per preparar-se per les incerteses del futur, i posa l’exemple dels antílops, que quan estan en aquesta etapa adolescent es reuneixen en grups, talment com fan els joves entre iguals, i se’n van a veure i a provocar als lleons, i quan aquests els comencen a empaitar giren cua i aprenen a córrer i a salvaguardar la seva vida, una experiència arriscada, inútil des del punt de vista de la inversió d’energia pel nul benefici directe que aporta, i ho fan en comunitat, però que els posa a prova per les aventures i els reptes que hauran de viure quan siguin adults. A un antílop petit no se li acudiria fer tal cosa, lògicament, i a un antílop adult tampoc pel risc que comporta i perquè no li sembla ni necessari ni oportú, prou complexa és la seva vida en si mateixa. Però els antílops joves s’arrisquen, proven, provoquen, i aprenen estratègies per sobreviure, i no hi ha per a ells, ni per als joves, millor aprenentatge que aquest, tot i que fan coses que poden semblar que són il·lògiques i innecessàries. A totes les comunitats hi ha hagut ancestralment rituals de pas de la vida infantil a la vida adulta.
- Cal canviar la cultura sobre l’adolescència i recolzar-la de la millor manera possible, no limitant- la, criticant-la o menystenint-la, sinó observant-la, acompanyant-la, i valorant-la tal com es mereix. És el futur d’aquestes persones, i d’alguna manera el futur de l’ésser humà, si més no a mitjà termini. L’adolescència no és com una mena d’estat d’alienació transitòria, sinó una etapa de plena consciència dispersa.
Afegiria les reflexions que sovint fa Mario Alonso, un neurocirurgià que s’ha anat especialitzant en temes emocionals, en les neurociències, i el mindfulness, sobre el valor de l’educació, tal com ja deia Fernando Sabater en el seu llibre “El valor de educar”, la importància de contemplar les seves diferents etapes, i com més complexes siguin les situacions i moments, com ara l’adolescència, més amatents hem d’estar per fer-hi un acompanyament acurat i coherent amb les necessitats que la configuren.
La xerrada-conversa gira al voltant:
- Una invitació a canviar la nostra mirada vers aquesta etapa tan complexa, estimulant i força desconeguda de fons (com una etapa de valor i no de desesperació).
- Una reflexió que ens permeti plantejar-nos diversos aspectes que ens puguin ajudar a entendre- la millor per poder-hi fer un bon acompanyament, per exemple el funcionament dels ritmes circadians en aquesta edat específica: retard de l’hora de son i necessitat de llevar-se més tard, i, per tant, la coherència de retardar l’hora d’entrada als instituts com fan alguns països nòrdics.
- i fer això justament en un moment ben complicat per a tothom pels efectes secundaris del tema sanitari, especialment pels joves, que han vist coartades les seves ales, la seva necessitat de compartir amb els iguals, la seva necessitat d’experimentar i de confrontar-se d’alguna manera a l’statu quo imperant; en aquests moments veiem aquests efectes perquè estem al cas de l’estadística de nois i noies que pateixen ansietat, que prenen pastilles per dormir, i un alt índex d’autolesions i d’intents de suïcidi
Per donar contingut a aquests tres objectius plantejats em sembla interessant considerar deu aspectes, deu premisses que espero que resultin del vostre interès:
- L’adolescència és la cruïlla necessària vers el món adult (Daniel Siegel)
- L’adolescència és el reflex del viscut a la primera infància (Rebeca Wild)
- L’adolescència dels fills i filles fa emergir l’adolescència dels pares perquè ens fan contínuament de mirall de les nostres pròpies experiències oblidades (Borja Vilaseca)
- L’adolescència posa a prova les actituds bàsiques dels pares i la relació de parella (Eva Bach)
- L’adolescència posa a prova l’educació secundària (José Antonio Marina)
- L’adolescència increpa als valors socials (José Antonio Marina)
- L’adolescència “hauria” de tenir data de caducitat
- L’adolescència marca la generació sistèmica (Mercè Traveset i Carles Parellada), que cal comptar a partir de sumar 15 anys a l’any que vàrem néixer.
- L’adolescència com a segon ancoratge de les implicacions sistèmiques, és a dir, d’aquells assumptes que portem per amor del nostre sistema familiar
- L’adolescència, els/les adolescents, no estan equivocats, mai ningú està equivocat, tot el que fem, tot el que passa, té un sentit
I d’aquesta desena premissa se’n deriven 10 actituds bàsiques per encarar d’una bona manera aquesta etapa tan fascinant de la vida:
- A1. Presència (José Maria Toro) (no tirar la tovallola, no mirar cap a un altre lloc)
- A2. Observació, escolta, reconeixement, respecte, acceptació
- A3. Confiança
- A4. Paciència, temprança, esperança
- A5. Perspectiva temporal, mirada àmplia, encarats cap al futur
- A6. Límits (que no autoritarisme), estratègia (que no control), responsabilitat (que no culpa), modelatge (que no imposició)
- A7. Amor, bondat, compassió, acolliment, seguretat, l’estima està assegurada, i la pertinença també. La família és el refugi natural de la infància i l’adolescència, tot i que a vegades a l’adolescència no ho sembli per les actituds que manifesten els adolescents
- A8. Generositat, donar sense esperar res a canvi
- A9. Ubicació, ordre, saber estar i ocupar el lloc i la tasca que ens pertoca com adults A10. Astorament, passió, propòsit
I com a conclusió, la necessitat de mirar amb bons ulls, mirar-nos amb bons ulls a nosaltres mateixos/es, als nostres fills/es, a la nostra parella, als professors/res dels nostres fills/es, als amics/gues dels nostres fills, …, i així fins l’infinit.
Espero que aquestes reflexions sobre l’adolescència, i la necessitat d’ubicar-nos-hi d’una altra manera, puguin ajudar a generar un canvi de mirada i que això ens permeti, com a comunitat, canviar la cultura que ho encara com una mena desastre que com més aviat passi molt millor, i que com a pares i mares, i com a professionals, ens permeti descobrir aquest brillant, aquest talent, que s’està començant a expressar en cadascun dels nostres joves, i alumnes, mentre transiten aquest període irrepetible d’anar afinant la seva perspectiva de futur com adults de ple dret, autonomia i responsabilitat.
Referents: autors, llibres i documents videogràfics
José Antonio Marina
- La calidad docente como elemento transformador (2h.): https://www.youtube.com/watch?v=tfbEkAsebgc .
- El ser creativo (20’): https://www.youtube.com/watch?v=z3L3F_e5G_c
- Todo niño tiene derecho a experimentar el éxito en la escuela (1h30’): https://www.youtube.com/watch?v=w_VisQOJ8gY
Mario Alonso
- En todo ser humano hay grandeza (1h10’): https://www.youtube.com/watch?v=f69n5VQLIQw
Rebeca Wild - “Etapas del desarrollo” i “Calidad de vida”, editorial Herder
Borja Vilaseca
Notes a peu de plana
La calidad docente como elemento transformador (2h.): https://www.youtube.com/watch?v=tfbEkAsebgc
El ser creativo (20’): https://www.youtube.com/watch?v=z3L3F_e5G_c
Todo niño tiene derecho a experimentar el éxito en la escuela (1h30’): https://www.youtube.com/watch?v=w_VisQOJ8gY
En todo ser humano hay grandeza (1h10’): https://www.youtube.com/watch?v=f69n5VQLIQw
Por qué la adolescencia es una etapa maravillosa de la vida: https://www.youtube.com/watch?v=6anw1uCBHuU
“Etapas del desarrollo”, editorial Herder
La ley del espejo: 7 claves para estar en paz con los demás: https://www.youtube.com/watch?v=e4R84M1CzNw&list=PLVqy19j28zRXpixOYXi2fEQl–a5Subj8
