Si fas batxillerat i vols obtenir 0,5 punts positius a la teva nota de Llengua catalana i literatura d’aquest trimestre, només has de participar i treballar per poder assolir el repte que et plantegem:
- Mira el vídeo Ensenya’m el català, no m’excloguis.
- Explica de què tracta el vídeo i quina reflexió t’ha generat. Descriu una situació de discriminació lingüística que hagis viscut, vist o conegut; i proposa accions concretes que pots dur a terme per tal d’evitar la discriminació lingüística i fomentar la inclusió dins i fora del centre.
- Publica la teva resposta com a comentari a aquesta notícia. Posa-hi el teu nom i cognoms, i el curs que fas.
Tens temps fins el divendres 30 de novembre!
Recordeu que superar el repte no implica directament obtenir 0,5 punts. Caldrà que el docent de català aporti la seva valoració sobre l’ús del català a l’aula i que tinguis més d’un 6 de mitjana del trimestre.
PUNTUALITZACIONS:
- Els participants que hagin assolit el repte correctament i tinguin més d’un 6 a la nota de Llengua i Literatura d’aquest trimestre obtindran 0,5 punts extres en aquesta assignatura.
- Es publicaran els comentaris setmanalment. Aquells que siguin vàlids apareixeran sense cap comentari. Les respostes no vàlides seran publicades amb un comentari informatiu. Només aquells alumnes que hagin enviat una resposta correcta seran candidats a obtenir els punts extres a la matèria de Llengua catalana i Literatura.
- No es donaran per vàlids els comentaris amb faltes ortogràfiques i/o gramaticals importants ni aquells on no aparegui el nom i el curs de l’alumne, l’alumne no sigui de batxillerat o s’hagin enviat fora de termini.
- No es consideraran correctes aquells comentaris repetits en comentaris de la setmana anterior i/o aquells que la correcció no sigui correcte o que la justificació sigui pobra o incorrecta.
El vídeo mostra diversos alumnes d’un institut que,demanen que se’ls ensenyi el català en lloc d’excloure’ls per no parlar-lo bé. El missatge és clar: volen aprendre, integrar-se i ser tractats amb respecte, sense que la seva manca de coneixement del català els converteixi en “diferents” o “inferiors”.
Aquest vídeo em fa reflexionar sobre com, sovint, la llengua esdevé una barrera (separant, excloent o dificultant la relació entre persones) en comptes d’un pont (connectar amb persones, comunicar-se i entendre’s). L’actitud dels companys o dels professors pot fer que un alumne nou se senti rebutjat, quan el que realment necessita és suport i paciència.
Situació de discriminació lingüística:
Un alumne que acabava d’arribar de Gàmbia va intentar fer una exposició oral en català. Va parlar lentament i va cometre errors. Un grup de companys va riure i li van dir: “Si no saps parlar, calla”. Ell es va quedar callat i, des d’aquell dia, va evitar participar a classe.
Accions per evitar la discriminació lingüística:
– Dins de l’escola: Escoltar i corregir amb respecte, no riure’s dels errors i animar els companys a ajudar-se entre ells.
– Fora de l’escola: Practicar el català en activitats, com esports, i mostrar interès per les llengües i cultures dels altres.
Després de veure el vídeo, em vaig adonar que el català està perdent gradualment el seu lloc en la vida de les persones, en la vida dels catalans. Abans era la llengua franca, però ara els nens sovint parlen castellà a les escoles, i el català simplement es percep com una assignatura escolar. Això crea la sensació que el català està perdent la seva influència i que hi ha desigualtat social entre les llengües. Em vaig adonar que si res canvia, la llengua podria desaparèixer. Per tant, és important utilitzar el català en la vida quotidiana i compartir-lo amb els altres, no excloure’l. I tot comença amb les generacions més joves amb els nens, i els nens són el futur.
Soc d’Ucraïna i visc a Catalunya des de fa uns quants anys. Estudio català a l’escola, però fora de l’escola, tothom parla castellà. De vegades, quan parlo català, la gent s’adona del meu accent i immediatament canvia al castellà. Per això vaig aprendre castellà més ràpid que el català. Crec que això és injust, perquè el català està perdent el seu lloc en la vida de les persones. Només conec dos adolescents que parlen català cada dia, i només perquè les seves famílies el parlen a casa.
Les meves idees per combatre la discriminació lingüística: hauríem d’esforçar-nos per utilitzar el català a la vida quotidiana, no només a l’escola. També és important donar suport a les persones que aprenen i parlen català. Ensenya’m català, no m’excloguis!
Mariia Lazareva
2-n Batxillerat C
El vídeo tracta sobre que és molt important que parlem català, ja que cada vegada s’està perdent més. I també ens dona exemples. Com per exemple que quan una persona parla en castellà a classe de cop i volta tothom comença a parlar castellà. A mi aquest vídeo m’ha generat raonament sobre la importància, perquè en aquesta societat no som conscients.
Un cas que he viscut és que quan un dia vam anar a la policia a renovar el passaport jo em vaig dirigir en català. La policia em va preguntar si podria parlar millor en castellà, pel fet que no m’entenia. Jo en aquest moment no ho vaig escoltar, però durant tot el procediment em parlava de mala manera en castellà.
Una solució podria ser que els treballadors treballen de cara al públic estiguin obligats a parlar en català.
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: la resposta no és prou completa o argumentada, no hi ha ni el nom ni el curs i/o hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important. Si vols, pots tornar a enviar la teva resposta abans del 30 de novembre.
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” transmet un missatge potent sobre la importància del català com a eina d’inclusió i no com a barrera. Els alumnes immigrants expressen la seva voluntat de formar part de la societat catalana i entenen que aprendre la llengua és una clau per sentir-se acollits, reconeguts i tenir un futur a Catalunya.
La meva reflexió és que, de vegades, la manera com s’utilitza o s’exigeix el català pot fer-los sentir exclosos o jutjats si no el dominen prou. Una situació de discriminació lingüística que he vist algunes vegades és que algun company de classe s’ha esforçat en parlar en català i ha dit algun barbarisme, i tots hem rigut. Entenc que això el desanima i fa que se senti inferior.
Pel que fa a les accions per evitar la discriminació lingüística, una acció seria promoure als instituts i escoles una actitud positiva davant els errors lingüístics, ja que l’error és part de l’aprenentatge. També es poden fer parelles lingüístiques entre alumnes catalanoparlants i alumnes nouvinguts.
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: la resposta no és prou completa o argumentada, no hi ha ni el nom ni el curs i/o hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important. Si vols, pots tornar a enviar la teva resposta abans del 30 de novembre.
Soc Yelyzaveta Savchyn de 1r BAT C
Aquest vídeo tracta sobre l’ús de la llengua catalana que progressivament va disminuint. Molta gent que va participar en la creació del vídeo van confessar que no se senten gaire còmoda amb l’ús tan poc freqüent de català a escola, fins i tot durant les classes, on suposadament haurien de parlar-ne. Van afirmar que tenen la sensació que la seva pròpia llengua és exclosa i deixada de banda, com si no té cap significat ni valor.
Després de veure’l vaig ser encara més conscient del problema que n’hi ha amb l’ús d’aquesta llengua, quan cada cop la substituïm més amb castellà per expressar-nos, ignorant la diversitat lingüística que tenim, sense adonar-nos-en. Considero que és important no oblidar-nos de les llengües, perquè totes són igual de valuoses i importants, amb la seva història, gramàtica, lèxic i fins i tot la cultura, ja que la llengua n’és la part important.
Per això, hem de promoure el seu ús primer de tot començant per nosaltres mateixos: parlar català amb la nostra família, amics, no només quan sigui obligatori, com per exemple a l’hora de classe. També seria una bona opció participar més en activitats com els concursos literaris en català, que fomenten la creativitat i l’expressió escrita en aquesta llengua, llegir llibres, còmics i altres obres o veure pel·lícules i sèries en català. Totes aquestes accions al principi poden semblar petites, però en realitat sí que tenen un efecte i com més persones les facin, més ens assegurarem que el català segueix present en la nostra vida quotidiana.
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” tracta sobre la importància d’utilitzar el català com a eina d’inclusió, i no com a barrera. Mostra com, quan canviem d’idioma automàticament davant d’algú que sembla que no entén el català, sense donar-li l’oportunitat d’aprendre’l o practicar-lo, estem limitant la seva integració. El missatge és que ensenyar el català és una manera d’acollir, no d’excloure.
Aquest vídeo m’ha fet reflexionar sobre com, a vegades, per voler ser amables, canviem al castellà sense adonar-nos que estem contribuint a invisibilitzar el català. M’ha fet pensar que el millor és mantenir el català amb naturalitat i ajudar els altres a comprendre’l.
Una situació de discriminació lingüística que he vist va ser a l’institut, quan un alumne nou va parlar en castellà i alguns companys es van riure d’ell perquè no sabia respondre en català. En lloc d’ajudar-lo, el van fer sentir malament. Aquella escena em va fer pensar que tothom té dret a aprendre i que riure’s d’algú per la seva manera de parlar també és una forma de discriminació.
Per evitar la discriminació lingüística, crec que podem:
– Continuar parlant en català amb respecte i naturalitat.
– Animar els nouvinguts a aprendre’l i oferir-los ajuda si ho necessiten.
– Promoure activitats al centre que posin en valor la llengua catalana com a part de la nostra identitat compartida.
El vídeo de la Laura Martí titulat “Ensenya’m el català, no m’excloguis!” tracta sobre la importància de promoure i ensenyar el català especialment entre alumnes nouvinguts o de famílies no catalanoparlants. Apareixen joves racialitzats que comparteixen les dificultats que troben per parlar català a les aules i com el català es perd si no es fomenta entre l’alumnat. El vídeo fa una crida als docents perquè siguin referents i ajudin a crear un entorn favorable per aprendre i utilitzar el català. A més, alerten que, si no es fa, molts dels estudiants deixen de parlar el català malgrat haver-ho fet durant la primera etapa escolar (a primària, per exemple).
El missatge del vídeo m’ha generat una reflexió molt clara: la llengua catalana, si bé és part essencial de la cultura, pot quedar arraconada per la manca d’esforços inclusius, especialment en centres educatius o públics on la diversitat d’orígens és gran. És a dir, si no s’intenta parlar en una llengua, aquesta esdevindrà una barrera, en comptes d’una facilitació de comunicació entre persones.
La responsabilitat de professors, companys i administracions (si és fora de l’escola) és fonamental per assegurar que ningú se senti exclòs pel fet d’expressar-se en català o de voler aprendre’l. Fomentar el català vol dir garantir oportunitats i respecte per a tothom, independentment del seu origen, i evitar que la llengua sigui motiu de discriminació.
Fa uns anys, a l’Institut Escola de Lloret va venir un noi de Rússia que no parlava gaire. Un dia, a classe de català, va provar de parlar en català i, com és obvi, li costava bastant. Malgrat això, un grup de nois de la classe es va començar a riure de la seva pronunciació i es va posar tan trist que a partir d’aquell dia, el noi no va tornar a parlar en català.
Unes accions que es podrien dur a terme són:
– Fomentar l’ús del català en totes les activitats del centre, però proposar tutorials, activitats i materials adaptats per als alumnes que l’estan aprenent.
– Organitzar xerrades amb testimonis reals sobre la discriminació lingüística per conscienciar l’alumnat o habitants del poble.
– Crear espais on s’animi a practicar la llengua sense por d’errors ni judicis, valorant el procés d’aprenentatge.
– Afavorir la mediació i el diàleg abans de permetre que un alumne o docent canviï de llengua per pressió social, reforçant el dret de parlar català.
Biel Cristobal
2n BAT B
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: la resposta no és prou completa o argumentada (a què et refereixes amb “afavorir la mediació i el diàleg abans de permetre que un alumne o docent canviï de llengua?), no hi ha ni el nom ni el curs i/o hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important. Si vols, pots tornar a enviar la teva resposta abans del 30 de novembre.
Després de veure el vídeo, m’ha fet reflexionar molt sobre la importància de la llengua com a eina d’integració i no com a motiu d’exclusió. Els alumnes que hi apareixen demanen simplement poder aprendre català i ser tractats amb respecte, encara que no el parlin perfectament. Sovint, la llengua pot convertir-se en una frontera que divideix les persones, quan en realitat hauria de ser una manera de connectar, comunicar-nos i entendre’ns millor. L’actitud dels professors i dels companys és clau, ja que un gest de comprensió pot donar molta confiança, mentre que una burla o una crítica pot fer que algú es tanqui i perdi la motivació per aprendre.
Recordo una situació semblant amb un noi que acabava d’arribar de Veneçuela. Durant una activitat oral, va intentar expressar-se en català, però va fer servir algunes paraules en castellà i se li va notar l’accent. Alguns companys van riure i li van dir que “no se l’entenia”. Ell es va quedar en silenci i, a partir d’aquell dia, gairebé no va participar més a classe. Aquesta escena em va fer pensar en com de fàcil és fer sentir algú diferent només per la manera de parlar.
Per evitar aquest tipus de discriminació, és essencial tenir una actitud oberta i respectuosa. Cal entendre que aprendre una llengua requereix temps i esforç, i que tothom comet errors. En lloc de riure’ns, hem d’animar i ajudar els altres a millorar. També és molt útil participar en activitats on es pugui practicar el català de forma natural, com fer esport, sortir amb amics o participar en tallers. D’aquesta manera, es pot aprendre sense pressió i, alhora, compartir experiències amb persones d’orígens diferents. Quan hi ha respecte i ganes d’entendre l’altre, la llengua deixa de ser un mur i es converteix en un pont que ens uneix.
Marina Bernils 2n Bat C
Soc L’Aina Morillo Gimbernat de 2n BAT C
El vídeo tracta sobre la importància de mantenir el català com a llengua d’acollida. Ens anima a no canviar automàticament de llengua, sinó a ajudar les persones que arriben a entendre i aprendre el català. El missatge és clar: parlar en català no exclou ningú, sinó que és una manera d’incloure tothom.
M’ha fet reflexionar perquè moltes vegades canviem de llengua automàticament per por a que no ens entenguin, i això pot fer que el català perdi força. Crec que cal parlar-lo amb naturalitat i orgull.
Recordo una situació en què una amiga va demanar alguna cosa en català en una botiga i la treballadora li va contestar malament, dient-li que “no l’entenia”. Aquell moment em va fer veure com encara hi ha prejudicis lingüístics tot i que vivim en Catalunya i gairebé tothom l’hauria de parlar.
Per evitar aquestes situacions, crec que podem fer coses senzilles com: continuar parlant català sense por, ajudar qui el vulgui aprendre, i donar exemple dins i fora dels centres educatius. D’aquesta manera faríem del català d’una llengua en la que parlar sense cap mena de prejudici.
Carla Torralbo Cornet – 2n BAT C
Després de veure el vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis”, he reflexionat sobre la importància de promoure l’ús del català com a eina d’inclusió i cohesió social. El missatge del vídeo ens recorda que la llengua no ha de ser un motiu de separació, sinó una oportunitat per compartir, comunicar-nos i entendre’ns millor entre tots.
Recordo una situació a l’institut en què va arribar un company nou que acabava d’arribar d’un altre país i no entenia gaire bé el català. Al principi, molts companys li parlaven sempre en castellà per facilitar-li la comunicació, però això feia que tingués més dificultats per aprendre la llengua i integrar-se completament. Amb el temps, vam començar a parlar-li en català de manera natural i a ajudar-lo quan no entenia alguna paraula. Gràcies a això, va començar a guanyar confiança i a utilitzar el català amb més seguretat.
Crec que per evitar la discriminació lingüística podem:
– Fer servir el català amb normalitat i respecte, adaptant-nos al nivell de l’altra persona.
– Fomentar espais al centre on es pugui practicar el català de manera lúdica i inclusiva.
– Mostrar empatia i paciència amb qui encara l’està aprenent.
– Valorar el català com una part de la nostra identitat compartida.
En conclusió, el català és una llengua de trobada que ens permet construir una societat més justa, respectuosa i cohesionada. Cal que tots ens comprometem a mantenir-la viva i oberta a tothom.
El vídeo tracta sobre la importància de respectar totes les llengües i mostra com, moltes vegades, jutgem la gent només per la manera com parla. La reflexió que m’ha generat és que la discriminació lingüística encara és present en el nostre dia a dia, i sovint no ens n’adonem perquè ja ho tenim massa normalitzat. Ens recorda que la llengua forma part de la identitat de cada persona i que no podem jutjar ningú per això.
Una situació força habitual del dia a dia és quan una persona que no domina una llengua parla la seva llengua materna, i l’altra persona, tot i entendre-la perfectament, diu que “no l’entén” només per obligar-la a canviar de llengua. Aquest tipus d’actituds fan que la persona se senti insegura i jutjada, i poden crear un ambient de falta de respecte i incomoditat.
Per evitar la discriminació lingüística, puc fer accions com respectar sempre la llengua que triïn els altres, mantenir-me parlant català encara que algú vulgui que canviï sense motiu, i donar suport als companys perquè puguin expressar-se amb naturalitat. També és important corregir actituds discriminatòries quan les veiem i promoure un entorn on totes les llengües es puguin utilitzar amb normalitat i sense por de ser jutjat.
Valentina Lozano Sosa
2 Bat C
Eva Avramova Hernandez, 2n Bat C
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” mostra com, dins de l’institut, el català va perdent presència perquè molts alumnes canvien automàticament al castellà quan algú els parla en aquesta llengua. Aquesta acomodació lingüística afavoreix una situació de diglòssia, on el català queda en segon pla.
El curtmetratge també presenta casos d’alumnes d’orígens diversos que volen integrar-se aprenent el català, però no ho aconsegueixen si no poden utilitzar-lo en espais socials reals. A més, denuncia estereotips lingüístics, com el que afecta una noia negra mallorquina que defensa que el català és la seva llengua però sovint troba barreres per fer-la servir amb normalitat.
El vídeo m’ha fet reflexionar sobre els meus propis hàbits, i com poden resultar perjudicials per a les persones del meu entorn i en general, de la meva cultura, atès que jo, com a majoritàriament castellanoparlant, he viscut situacions en què persones que se senten més còmodes parlant català s’adapten a mi i canvien d’idioma. Així doncs, hauria d’esforçar-me a parlar més en català, tant perquè també és la meva llengua com per evitar les situacions que es descriuen al vídeo.
Dins del centre cal mantenir el català com a llengua habitual i respectar tots els accents i nivells, creant espais on s’utilitzi de manera natural. També es podria aplicar un pla lingüístic per impulsar mesures que fomentin l’ús de la llengua.
D’altra banda, fora del centre és important utilitzar el català en el dia a dia i animar les persones que arriben de fora a practicar-lo, oferint-los suport i oportunitats reals per fer-lo servir.
En conclusió, el vídeo recorda que el català és una llengua compartida i oberta a tothom, i que cal prendre mesures per evitar que esdevingui una llengua minoritzada.
Paola Newman Aguilera- 2 BAT C
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis!” mostra diversos alumnes d’orígens molt diferents reclamant que el català sigui una llengua d’ús real dins l’institut i no només una assignatura. Els joves expliquen que, tot i haver après català a primària, han perdut nivell perquè al centre gairebé no se sent i sovint ni tan sols els professors l’utilitzen sempre. També demanen que no se’ls canviï de llengua pel fet de tenir un accent o un origen diferent i reivindiquen que parlar català forma part de la seva identitat i de la seva manera de sentir-se integrats al lloc on viuen. El vídeo transmet clarament que la inclusió lingüística és imprescindible perquè tothom pugui aprendre, créixer i sentir-se realment integrats en l’entorn escolar.
Aquest vídeo m’ha fet pensar que la manera com parlem pot incloure o excloure persones sense que ens n’adonem. Em sembla important que tothom pugui parlar català sense por d’equivocar-se i que no es jutgi ningú per com el pronuncia. També m’ha fet veure que, si els professors i els alumnes no fan servir el català de manera natural, és molt difícil que la llengua es mantingui viva dins l’escola.
Una situació de discriminació lingüística que conec va passar en un altre institut, on alguns professors canviaven al castellà quan parlaven amb alumnes d’origen estranger, encara que aquests alumnes contestessin en català. Això feia que molts deixessin d’utilitzar la llengua i perdessin confiança. Aquest simple canvi podia frenar molt el seu aprenentatge i també les ganes de parlar català.
Per evitar situacions així, crec que puc fer diverses accions. Primer, continuar parlant en català amb tothom, encara que tinguin accents diferents o estiguin aprenent. Això ajuda a normalitzar la llengua i fa que els altres se sentin còmodes. També puc ajudar els companys que tenen més dificultats, corregint-los si m’ho demanen o simplement parlant-hi amb paciència. A més, fora del centre puc seguir utilitzant el català en activitats, xarxes socials i en el meu dia a dia, perquè com més l’utilitzem, més forta es fa la llengua.
En conclusió, el vídeo m’ha fet veure que la inclusió lingüística depèn de tots, no només de les normes del centre. Si fem servir el català amb naturalitat i respectem el ritme d’aprenentatge de cada persona, podrem evitar la discriminació lingüística i crear un entorn on tothom se senti acollit i valorat.
Després de veure el vídeo, he pensat molt en com la llengua pot ajudar les persones a sentir-se part d’un lloc. El que demanen els alumnes és molt simple: poder aprendre català tranquil·lament i sentir-se ben tractats encara que no el parlin perfectament. El vídeo m’ha fet adonar que, de vegades, sense voler, fem que algú se senti malament només per com parla. En realitat, la llengua hauria de servir perquè ens entenguem i ens apropem, no per separar-nos.
Recordo un altre cas que vaig viure fa un temps amb un noi que havia arribat del Pakistan. A classe havíem de fer una presentació breu, i ell va intentar parlar en català perquè volia practicar-lo. Com que s’aturava sovint i buscava paraules, alguns companys van posar cara d’impaciència i li van dir que “anés més ràpid”. Ell es va posar molt nerviós i va acabar la presentació gairebé en silenci. Després d’això, va evitar fer activitats orals durant setmanes. Aquell moment em va fer pensar que, a vegades, no cal riure’s d’algú per fer-lo sentir malament: només una mala actitud ja pot fer-lo sentir inferior.
Per evitar situacions així, crec que és important ser més comprensius i recordar que tots necessitem temps per aprendre una llengua nova. En lloc de criticar o mostrar mal humor, és millor ajudar i donar ànims. També és útil crear espais on parlar català sigui natural i sense por, com activitats en grup, jocs, debats o moments informals fora de classe. Això ajuda molt les persones que estan aprenent. Si actuem amb respecte i paciència, la llengua es converteix en un pont que ens connecta i fa que tothom se senti més benvingut.
Adrià Sánchez 2nBatC
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” mostra alumnes d’un institut que volen fer servir el català a l’aula i al centre amb normalitat. Expliquen que tot i haver-lo après, moltes vegades deixen de parlar-lo perquè la majoria fa servir el castellà. Volen que el català sigui una llengua d’ús diari i no només una assignatura.
Aquest vídeo fa pensar que el català és una manera d’incloure a tothom, la llengua és una eina de convivència i que cal fer-la servir cada dia perquè no es perdi, destacant que tothom pot parlar català independentment del seu origen.
Una situació de discriminació lingüística que he vist a l’institut va ser quan durant una presentació oral, un alumne nouvingut va intentar fer una exposició en català, però tenia un accent estranger i els companys es van burlar d’ell.
Podríem fer accions per evitar la discriminació, com el respecte als diferents accents i errors dels companys i reconèixer l’esforç que fan per parlar català. Animar els companys a parlar català i utilitzar-lo a classe, al pati i en activitats del centre. Donar exemple amb una actitud inclusiva i positiva envers la diversitat lingüística.
Irene Martínez – 2n BAT B
Iris Gómez Palomino – 2n BAT A
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” mostra diferents alumnes d’un institut, els quals volen parlar el català dins i fora de l’escola. Ells expliquen que, tot i saber-lo, han perdut nivell de llengua perquè al seu institut no se sent molt. Fins i tot, quan l’intenten fer servir, els canvien de llengua per tenir un accent o ètnia diferent. També demanen que el català sigui una llengua d’ús diari i no només una assignatura.
El missatge del vídeo és summament important en l’actualitat perquè ensenya una situació de discriminació lingüística basada en l’origen d’una persona, donant a entendre que no coneix la llengua. A més a més, m’ha fet pensar que és molt important que tant els professors com els alumnes facin servir el català si volem mantenir viva la llengua.
Una situació de discriminació lingüística que vaig veure va passar fa uns anys durant una exposició oral quan una noia nouvinguda va intentar emprar la llengua per una exposició oral. Pel seu accent, alguns companys van riure sense entendre la dificultat que suposava per aquesta noia fer-lo servir, i aquests riures la podien desmotivar a aprendre la llengua.
Per evitar situacions com aquestes, podríem fer coses com parlar català amb tothom, sense importar l’origen d’aquesta persona, i animar-los a millorar quan senten que el parlen prou bé. S’ha de fomentar un ambient en la qual la gent no se senti insegura al parlar català i que no siguin jutjats per cometre errors.
En conclusió, aquest vídeo m’ha fet reflexionar sobre com l’ús del català depèn dels alumnes i l’ambient que nosaltres creem. També m’ha ajudat a entendre com la discriminació lingüística pot afectar a moltes persones fins a provocar conseqüències com no parlar una llengua.
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis!” és un curtmetratge amb una clara finalitat reflexiva. Mostra un grup d’alumnes que expressen la seva preocupació per la pèrdua de riquesa del català. Reclamen que aquesta sigui una llengua comuna i que no sigui reemplaçada per cap altra. També reivindiquen que, tot i tenir un altre accent o provenir d’un altre país, són igualment capaços de parlar català com qualsevol altra persona.
Aquest vídeo em fa reflexionar sobre com, sovint sense adonar-nos-en, podem discriminar algú simplement canviant de llengua o assumint que no entendrà el català. Això pot fer que algunes persones no se sentin part de la comunitat. Alhora, també em porta a pensar en el procés de pèrdua i debilitament que pateix la llengua catalana.
Una situació de discriminació lingüística que conec és la d’un company castellanoparlant que, a causa de tenir una pronunciació diferent, rebia comentaris de broma que van fer que perdés la confiança i les ganes de continuar lluitant per aprendre la llengua.
Per evitar aquestes situacions, crec que és important mantenir el català com a llengua habitual. Tot i que pugui ser difícil, si aconseguim preservar-ne l’ús en espais com les escoles i les acadèmies, evitarem que el català acabi convertint-se en una llengua només d’ús personal. També considero important evitar canviar al castellà cada vegada que no ens surt una paraula en català i donar suport a totes les persones que no se senten del tot còmodes parlant-lo. Fomentar un entorn respectuós i inclusiu és essencial perquè tothom tingui l’oportunitat d’aprendre i utilitzar la llengua amb confiança.
Júlia Mas Piñeiro. Segon de batxillerat A.
En el vídeo es mostra un grup de joves de diferents països que es troben en terres de parla catalana i tenen la voluntat d’aprendre i parlar català. Expliquen que, cada vegada que ho intenten, molta gent els canvia d’idioma automàticament al castellà. Això fa que no puguin practicar i que sentin que el català no és un idioma per a ells. Per això demanen que no els excloguem i que els deixem parlar en català, encara que cometin errors.
Jo hi estic d’acord. Crec que sovint canviem d’idioma sense pensar-hi i que això pot fer sentir malament algú que vol aprendre català. Si volem que la llengua continuï viva, hem d’ajudar qualsevol persona que la vulgui usar.
També he viscut alguna situació de discriminació lingüística. Una vegada, en un bar amb la meva família, vam voler demanar uns entrepans, ens van dir que féssim un llistat amb els que volíem, vam fer un llistat en català i quan li vam donar al cambrer, ens el va tornar i ens va dir que no ens atendria si no estava en castellà, parlant-nos de manera despectiva. Tot i que no és una situació extrema, em va fer pensar en què fàcil és que algú et faci sentir malament pel simple fet d’expressar-te en català.
Pel que fa al vídeo, en aquestes situacions crec que hauríem de mantenir el català quan l’altra persona també el vol fer servir, acceptar els errors dels quals aprenen i respectar sempre el dret de cadascú a parlar la llengua que vulgui.
Adrià Giralt Cunill — 2n Bat B
Jana López Sorrell- 2 BAT C
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis!” mostra diversos alumnes que reivindiquen que el català sigui una llengua d’ús real i quotidià dins l’institut, i no només una assignatura. Expliquen que, tot i haver-lo après durant anys, han anat perdent fluïdesa perquè gairebé no el senten al centre i perquè molts professors i alumnes canvien al castellà automàticament. També denuncien que, sovint, quan parlen català amb accent o fan alguna falta, la gent els canvia de llengua, com si no tinguessin dret a expressar-se en català. El vídeo transmet clarament que la inclusió lingüística és essencial perquè tots els joves, sigui quin sigui el seu origen, puguin aprendre, participar i sentir-se part de la comunitat educativa.
Aquest vídeo m’ha fet reflexionar sobre com d’important és la llengua per fer que algú se senti benvingut o, al contrari, exclòs. Sovint no ens adonem que, quan canviem de llengua per prejudicis o per suposicions, podem fer que l’altra persona perdi confiança o que deixi de parlar català tot i voler fer-ho. També m’ha fet veure que, si la llengua no es fa servir de manera natural a l’institut, és molt difícil que es mantingui viva i que els estudiants la percebin com una eina pròpia del seu dia a dia.
Una situació de discriminació lingüística que conec va passar en un bar del meu barri. Una amiga meva, que és d’origen marroquí però parla català perfectament, va demanar el seu menjar en català i el cambrer li va contestar de mala manera en castellà, fent bromes sobre el seu accent i dient-li que “no calia esforçar-se”. Ella es va sentir molt incòmoda i humiliada, i després d’això durant un temps va evitar parlar català en llocs públics. Aquest tipus de comentaris, encara que semblin poca cosa, poden fer que algú perdi la motivació i la seguretat per expressar-se en la llengua que vol.
Per evitar situaciones així podría fer diverses accions. Per començar, intentar parlar català amb tothom, independentment del seu origen, accent o nivell, perquè això normalitza la llengua i fa que la gent se senti inclosa. També puc ajudar els companys que estan aprenent-la, animant-los, respectant el seu ritme i donant-los suport quan ho necessitin. A més, puc intentar mantenir el català fora del centre mitjançant les xarxes socials i en les converses amb amics i familiars. Com més l’utilitzem, més fort i viu es manté. Finalment, puc recordar al professorat i als companys la importància de no canviar la llengua automàticament i de tractar el català com una llengua de convivència per a tothom.
En resum aquest vídeo m’ha fet entendre que la inclusió lingüística depèn sobretot de les petites accions de cada dia. Si utilitzem el català de manera natural i respectem totes les persones que l’estan aprenent, contribuirem a crear un entorn més just, acollidor i sense discriminació lingüística, tant dins com fora de l’institut.
Geraldine Baldoncini- 2n BAT A
Des del primer moment, el vídeo “Ensenya’m el català, no m’excolguis” em va fer adonar de fins a quin punt les postres decisions lingüístiques poden influir en com se senten les persones del nostre entorn. El missatge principal és clar: el català ha de ser una llengua que inclogui, que doni oportunitats i que ajudi a integrar, i no pas una llengua que s’abandoni per por que l’altra persona no l’entengui perfectament. El vídeo mostra que, tot i que sovint canviem d’idioma per educació, aquest gest pot transmetre just el contrari, que no confiem en aquella persona, que no forma part del grup o que no li donem l’espai per aprendre. Mantenir el català, segons el vídeo, és una forma d’acompanyar i donar suport, i tothom pot participar-hi encara que cometi errors.
Això m’ha fet reflexionar sobre com, sovint sense adonar-nos-en, contribuïm a la discriminació lingüística. També m’ha fet pensar en la responsabilitat que tenim com a estudiants d’un centre educatiu: si nosaltres no fomentem l’ús normal del català, costa més que altres persones s’hi sentin còmodes i s’hi atreveixin.
Una situació de discriminació lingüística que he vist va ser quan un company, que només feia uns mesos que havia arribat, va intentar parlar en català per seguir la classe, i algunes persones es van riure del seu accent, per tant, van canviar al castellà automàticament. Aquell gest, tot i que potser no pretenia fer mal, el va fer sentir insegur i durant un temps va deixar de parlar en català. Va ser un exemple clar de com la llengua pot esdevenir una barrera si no hi posem consciència.
Per evitar aquestes situacions i fomentar la inclusió, crec que puc dur a terme diverses accions, com per exemple, mantenir el català encara que l’altra persona no el parli perfectament, i donar-li temps per expressar-se. A més, hauria d’escoltar amb paciència i animar a la persona, valorant el seu esforç. I finalment donar exemple a classe, utilitzant el català sempre que sigue possible.
Segons la meva opinió, petites accions com aquestes poden marcar una diferència real i contribuir a crear un entorn on tothom se senti part de la comunitat, independentment de la seva llengua d’origen.
El vídeo tracta de diferents alumnes els quals parlen en català, però el seu origen és un de diferent. Per això, la gent autòctona canvia de llengua i no els parlen en català. Comenten que sempre els parlen en castellà encara que ells i elles entenguin i parlin l’idioma. Alguns dels aspectes que expliquen són la importància d’una llengua i la seva cultura, la pèrdua d’aquesta dintre dels centres educatius amb exemples concrets com ara el d’una noia que diu que el seu nivell de català ha baixat o una altra que diu que poder parlar-lo és la seva oportunitat de formar part i integrar-se a on viuen.
La reflexió que m’ha generat és que malgrat que no ens n’adonem, tendim a parlar en castellà amb tothom i també és important parlar el català principalment per mantenir la cultura. A més podem excloure a companys i companyes sense voler i és molt fàcil evitar-ho, alguns d’ells volen aprendre a parlar-la i la millor manera és practicar i equivocar-se.
Personalment, no he viscut cap discriminació per parlar el català, però conec el cas que a una companya de feina de la meva mare va anar a una botiga i la dependenta va dir-li de males maneres que parlés en castellà perquè si no no l’atendria. Aquesta mena d’actituds menyspreen una llengua i a la persona que la parla i afavoreixen l’exclusió.
Algunes mesures o accions que es poden fer són:
– Respondre en la llengua que et parlin sempre.
– Si veus una situació injusta quan algú vol parlar en un idioma, intervenir i mostrar suport a la persona afectada.
– Dintre dels centres educatius fer activitats que facin visible la riquesa lingüística sense que sembli una activitat forçada i educar per evitar les situacions de diglòssia o discriminació.
– Fomentar una actitud curiosa vers la llengua, per exemple conèixer la seva història per així evitar prejudicis.
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” mostra com el català pot convertir-se en una eina d’inclusió quan el fem servir per acollir i ajudar els companys que el volen aprendre, però també com pot transformar-se en una barrera quan excloem algú per no parlar-lo perfectament. Els alumnes que hi apareixen expliquen que sovint la gent canvia de llengua sense donar-los l’oportunitat de practicar, i això fa que el català perdi presència i que alguns estudiants acabin abandonant-lo.
Després de veure el vídeo, he reflexionat sobre com, de vegades, canviem al castellà automàticament pensant que així facilitem les coses. Però, en realitat, aquesta actitud invisibilitza el català i fa més difícil que els nouvinguts l’aprenguin. Si volem que el català continuï viu i sigui una llengua de cohesió, hem de mantenir-lo amb naturalitat i donar suport a qui l’està aprenent. La llengua hauria de ser un pont, no una frontera.
Una situació de discriminació lingüística que he vist va ser quan un alumne nou va intentar parlar català a classe. Li costava i feia alguns errors, i uns quants companys van riure de la seva pronunciació. Aquell dia va quedar molt tallat, i durant un temps va evitar tornar a parlar català. Aquesta escena em va fer adonar que riure’s d’algú per la manera com parla és una forma clara de discriminació i pot fer que una persona perdi la confiança.
Per evitar la discriminació lingüística i fomentar la inclusió, crec que podem dur a terme accions com aquestes:
– Continuar parlant en català amb respecte i naturalitat amb tothom.
– Animar els nouvinguts a practicar-lo i ajudar-los si s’encallen.
– Organitzar activitats al centre que donin valor al català i que permetin practicar-lo sense por d’equivocar-se.
– Crear espais de conversa on cada error es vegi com una oportunitat d’aprendre, no com un motiu de burla.
– Sensibilitzar l’alumnat perquè entengui que canviar de llengua per pressió social o per vergonya afebleix el català i pot excloure persones que volen integrar-se.
En resum, ensenyar el català i parlar-lo amb naturalitat és una manera d’acollir, de fer comunitat i de garantir que ningú se senti diferent pel simple fet d’estar aprenent una llengua.
Claudia Caldera Levi
2n BAt B
El vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis” denuncia un hàbit molt comú entre nosaltres: canviar automàticament al castellà quan parlem amb persones d’origen divers o racialitzades. La idea principal és que, tot i que ho fem pensant que som educats, en realitat estem excloent aquestes persones i negant-los l’oportunitat d’aprendre la llengua i integrar-se plenament.
Això m’ha fet pensar en com els meus propis prejudicis inconscients actuen com una barrera. M’he adonat que parlar català a tothom no és només una qüestió de comunicació, sinó de reconeixement: quan mantenim la llengua, estem dient a l’altre que el considerem un igual i un membre més de la nostra comunitat.
Una situació de discriminació que vaig presenciar va ser una situació molt clara en una cafeteria. Una noia jove amb hijab va demanar el seu esmorzar en un català perfecte. Tot i això, la cambrera li va contestar i va mantenir tota la conversa en castellà. Va ser una situació de discriminació subtil: malgrat la competència lingüística de la noia, la cambrera va prioritzar el seu prejudici visual (“sembla de fora”) per sobre de la realitat, tractant-la com a estrangera al seu propi barri.
Algunes de les accions que podriem fer per trencar amb aquestes situacions de discriminació serien:
La norma de no convergència: Comprometre’ns a iniciar i mantenir la conversa en català sempre, independentment de l’aspecte físic o l’accent del nostre interlocutor.
Actitud facilitadora: Dins de l’institut, si un alumne nouvingut té dificultats, no hem de passar al castellà (que talla l’aprenentatge), sinó tenir paciència, repetir les coses a poc a poc i utilitzar llenguatge no verbal per ajudar-lo a entendre-ho.
En definitiva, aquest vídeo ens recorda que la llengua és la clau de volta de la cohesió social. Si volem una societat realment inclusiva, hem de deixar de prejutjar els parlants pel seu aspecte i començar a compartir el català amb tothom. Només així aconseguirem que la llengua sigui un punt de trobada i no una frontera invisible.
Lia Ramos Bentham – 2 BAT A
El vídeo evidència com, dins dels centres educatius, el català va perdent protagonisme perquè molts estudiants passen al castellà de manera automàtica quan algú s’hi adreça en aquesta llengua. Aquest canvi inconscient de codi genera una situació de desigualtat lingüística.
Aquest també mostra exemples d’alumnes procedents de contextos culturals diversos que desitgen aprendre català per integrar-se, però no poden fer-ho si no tenen ocasions reals per utilitzar-lo en converses quotidianes. Igualment, posa de manifest certs prejudicis, com els que afecten una jove negra mallorquina que, tot i tenir el català com a llengua pròpia, sovint es troba amb dificultats per parlar-lo amb normalitat.
Això m’ha fet pensar en les meves pròpies conductes i en com poden impactar negativament en la gent que m’envolta i en la meva comunitat lingüística. Com que el castellà és la llengua que faig servir més habitualment, sovint he viscut moments en què persones que se senten més segures parlant català s’adapten a mi i canvien d’idioma. Per això considero que hauria de fer un esforç més gran per comunicar-me en català, tant perquè també forma part de la meva identitat com per evitar situacions com les que es plantegen al vídeo.
Dins de l’institut és essencial preservar el català com a llengua de relació dia a dia. A més, seria útil desenvolupar un projecte lingüístic que proposi accions per incrementar la presència del català.
En definitiva, el vídeo ens recorda que el català és una llengua comuna i accessible per a tothom, i que cal actuar per evitar que continuï en una situació de minorització.
Rodrigo Beño Morcillo
2Batx C
En el vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis!” Apareixen diversos joves d’un institut que s’estan queixant del fet que ells feien ús del català, però en arribar a l’institut es van trobar en una situació en la qual no es xerra el català, ni entre ells, ni l’escoltaven al passadís, ni en classe en parlaven. Aquest alumnat demana que es parli el català, que s’ensenyi a tothom perquè es puguin integrar en els països catalans, que es fomentí l’ús d’aquest idioma propi de la nostra terra.
El que em porta a reflexionar aquest vídeo és que als països catalans hi ha una greu situació en la qual som nosaltres els que ens adaptem o canviem del català al castellà per al benefici de qui no és catalanoparlant, encara que faci anys que visqui a un territori de parla catalana. El català es va apagant progressivament davant aquest succés, ja que la nostra comunitat lingüística deixa de sentir propi el seu idioma com que no l’escolten ni el fan servir a espais públics, l’escola o amb els amics. Els nouvinguts volen i han d’integrar-se en la nostra societat. Els hem d’ensenyar el català i fomentar que ells facin ús del nostre idioma per tal que hi hagi una bona integració social i que el català es normalitzi i utilitzi més en qualsevol context.
Una de les situacions de discriminacions lingüístiques que vaig veure i més em va impactar va ser quan vaig veure en un la xarxa social “TikTok” i posteriorment en mitjans periodístics, un vídeo on es veia una parella de catalans que estaven tractant de sortir d’un pàrquing a Barcelona, però la treballadora necessitava que li diguessin la matrícula del cotxe per tal que ells poguessin sortir. La treballadora era d’origen llatinoamericà i demanava a la parella de catalans que li ho diguessin tot en castellà amb frases com “tiene que hablar en español”. Tot i que els números en ambdós idiomes eren similars. Ells es van negar a fer-ho apel·lant a què eren a Catalunya i tenien dret a ser atesos en català. La treballadora va respondre: “estamos en España señora, que tenga buenas tardes.” I llavors va tancar comunicacions, s’intueix que no els va poder deixar sortir.
Per evitar discriminacions lingüístiques i fomentar la inclusió, és essencial que es faci el reconeixement del català com a llengua pròpia del nostre territori. Dins l’aula, es poden aplicar accions com garantir que totes les activitats es facin en català i oferir suport lingüístic als alumnes nouvinguts. A tutoria s’hauria d’ensenyar i garantir que tothom el pugui practicar i parlar el català sense por d’equivocar-se. Fora de l’aula, és important promoure que els serveis d’atenció al públic assegurin la competència en català dels seus treballadors, a més, s’hauria de sensibilitzar la ciutadania sobre el dret de ser atès en aquesta llengua. També cal impulsar campanyes que normalitzin l’ús quotidià del català als espais públics, en la família o entre els amics. A poc a poc, el català s’hauria de poder escoltar més i prendre la rellevància que realment hauria de tindre al que és el seu territori.
En el vídeo “Ensenya’m el català, no m’excloguis!” Apareixen diversos joves d’un institut que s’estan queixant del fet que ells feien ús del català, però en arribar a l’institut es van trobar en una situació en la qual no es xerra el català, ni entre ells, ni l’escoltaven al passadís, ni en classe en parlaven. Aquest alumnat demana que es parli el català, que s’ensenyi a tothom perquè es puguin integrar en els països catalans, que es fomentí l’ús d’aquest idioma propi de la nostra terra.
El que em porta a reflexionar aquest vídeo és que als països catalans hi ha una greu situació en la qual som nosaltres els que ens adaptem o canviem del català al castellà per al benefici de qui no és catalanoparlant, encara que faci anys que visqui a un territori de parla catalana. El català es va apagant progressivament davant aquest succés, ja que la nostra comunitat lingüística deixa de sentir propi el seu idioma com que no l’escolten ni el fan servir a espais públics, l’escola o amb els amics. Els nouvinguts volen i han d’integrar-se en la nostra societat. Els hem d’ensenyar el català i fomentar que ells facin ús del nostre idioma per tal que hi hagi una bona integració social i que el català es normalitzi i utilitzi més en qualsevol context.
Una de les situacions de discriminacions lingüístiques que vaig veure i més em va impactar va ser quan vaig veure en un la xarxa social “TikTok” i posteriorment en mitjans periodístics, un vídeo on es veia una parella de catalans que estaven tractant de sortir d’un pàrquing a Barcelona, però la treballadora necessitava que li diguessin la matrícula del cotxe per tal que ells poguessin sortir. La treballadora era d’origen llatinoamericà i demanava a la parella de catalans que li ho diguessin tot en castellà amb frases com “tiene que hablar en español”. Tot i que els números en ambdós idiomes eren similars. Ells es van negar a fer-ho apel·lant a què eren a Catalunya i tenien dret a ser atesos en català. La treballadora va respondre: “estamos en España señora, que tenga buenas tardes.” I llavors va tancar comunicacions, s’intueix que no els va poder deixar sortir.
Per evitar discriminacions lingüístiques i fomentar la inclusió, és essencial que es faci el reconeixement del català com a llengua pròpia del nostre territori. Dins l’aula, es poden aplicar accions com garantir que totes les activitats es facin en català i oferir suport lingüístic als alumnes nouvinguts. A tutoria s’hauria d’ensenyar i garantir que tothom el pugui practicar i parlar el català sense por d’equivocar-se. Fora de l’aula, és important promoure que els serveis d’atenció al públic assegurin la competència en català dels seus treballadors, a més, s’hauria de sensibilitzar la ciutadania sobre el dret de ser atès en aquesta llengua. També cal impulsar campanyes que normalitzin l’ús quotidià del català als espais públics, en la família o entre els amics. A poc a poc, el català s’hauria de poder escoltar més i prendre la rellevància que realment hauria de tindre al que és el seu territori.
Javier Ortega Ramos
Segon de Batxillerat C