Des de ja fa anys a l’institut Ramon Casas i Carbó es realitzen conferències dins de la setmana de la ciència. Una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
En aquesta ocasió, el dimarts dia 13 de novembre en Daniel Campos, ex-alumne del centre, ha estat el ponent de la xerrada adreçada als alumnes de 1r de batxillerat. En Daniel és professor de la Facultat de Ciències de la UAB i investigador a la Unitat de Física Estadística de la UAB.
En la xerrada que ens ha fet, que té per títol “Dissenyant l’àtom de Darwin”, ha volgut acostar a l’alumnat la seva visió sobre la ciència, les aplicacions del mètode científic per resoldre problemes quotidians i quina és la seva tasca com a investigador en un grup de recerca sobre física estadística.
Per començar ens ha donat la definició de ciència segons Jorge Wagensberg. Aquest físic diu que la ciència es pot definir com un tipus de coneixement basat en tres principis:
- Objectivitat (és igual per a tothom).
- Intel·ligibilitat (s’ha de poder entendre –en contraposició al missatge que es transmet, per exemple, a través de l’art).
- Dialèctica (és una forma de coneixement en continu diàleg, revisió i crítica –contraposat a la religió, per exemple, que es fonamenta en uns dogmes establerts).
Aquest tres principis es poden aplicar a partir d’una manera de treballar que anomenem mètode científic. En Daniel ha preguntat als assistents a la xerrada què els suggeria això del mètode científic, i han contestat coses com “experimentació, hipòtesi, observació, teoria…“. A través d’un repàs dels científics més cèlebres de la història, i dels principals agents de la revolució científica, s’han vist diferents maneres de treballar: l’experiment com a forma de treball sistemàtica (només observant la natura hauria resultat molt complex arribar a segons quines conclusions), l’establiment de teories que permetin explicar diferents fenòmens, la combinatòria, o fins i tot la casualitat, que ha permès fer molts descobriments científics (com la radioactivitat, per part del físic Henri Beckerel, per exemple).
Així doncs, no hi ha un manual científic: s’ha de fer servir la creativitat per aportar noves solucions per resoldre nous problemes.
Després en Daniel ens ha explicat que el resultat de la feina del científic resulta d’una simplificació de la realitat, perquè es basa sempre en aproximacions, en representacions que es puguin fer entendre. Per exemple, els models de representació de l’àtom han anat canviant al llarg de la història, segons les diferents interpretacions que se n’han fet.
Al llarg del segle XX s’ha intentat explicar la natura no només a través dels nostres sentits, que estan esbiaixats (la qual cosa permet explicar les il·lusions òptiques, per exemple). Però no només els sentits ens poden enganyar, sinó que el nostre cervell també pateix un biaix cognitiu, que ens permet prendre decisions no òptimes. En aquest sentit, ens ha recordat que un psicòleg, Daniel Kahneman, va guanyar el Premi Nobel d’Economia per les seves investigacions sobre la presa de decisions en els mercats financers. I en aquest punt ens ha fet una demostració per fer-nos veure com el nostre cervell no està preparat per fer certes tasques, com distingir cares al revés.
En acabat, en Daniel ens ha explicat la seva feina com a investigador i que se centra en la física estadística, que estudia com, a partir d’una escala, podem explicar què passa a una escala més gran; i més concretament, en un grup de recerca que aplica la física estadística a problemes de biologia (com per exemple, la interacció d’un organisme amb el seu ambient), per inferir a partir del nivell macrosòpic què passa a nivell cognitiu.
La seva tasca se centra concretament en el moviment d’organismes. Com a casos concrets d’estudi ens ha explicat el del Caenorhabditis elegans, del qual n’observen les trajectòries i moviments i a partir de l’anàlisi de totes les dades, intenten entendre per què actua com actua). També se centren en el moviment de formigues i altres organismes, i fins i tot en el moviment de l’ull humà.
L’anàlisi de totes aquestes dades que recullen té aplicació en la resolució de problemes de la vida quotidiana, alguns tan importants com el disseny d’estratègies i protocols per trobar persones perdudes.
Agraïm al Daniel la seva col·laboració i esperem tenir ocasió de tornar-lo a escoltar ben aviat!
