Recital poètic en motiu del Dia de la Dona

El divendres dia 11 de març, amb motiu del Dia de la Dona, els alumnes de Batxillerat Humanístic van oferir un recital de poesia a la resta de companys de primer de Batxillerat, en homenatge a totes les dones i per recordar que encara queda molta feina per fer per arribar a la igualtat i acabar amb les injustícies masclistes.

A la primera part del recital els alumnes d’Humanístic de primer van recitar poemes de poetesses actuals com Rupi Kaur, Elvira Sastre o Glòria Calafell, i un dels alumnes, Christian Blesas, en va recitar un d’escrit per ell mateix.

La segona part va anar a càrrec dels de segon d’Humanístic, que van recitar una tria de poemes del llibre que estan treballant a Literatura Catalana, Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal. Un llibre de reivindicacions obertament feministes.

Els poemes van ser acompanyats amb música i imatges, amb projeccions de fons. Un dels alumnes de segon, Iker Montes, va fer un acompanyament d’arpegi amb la guitarra.

Al final de l’espectacle els seus companys d’altres batxillerats els van aplaudir amb una gran ovació.

El recital es repetirà el dia 25 de març per a tot l’alumnat de segon de Batxillerat.

Alguns textos:

Quiéreme entera

Si me quieres, quiéreme entera,
no por zonas de luz o sombra…
si me quieres, quiéreme negra
y blanca. Y gris, y verde, y rubia,
quiéreme día,
quiéreme noche…
¡Y madrugada en la ventana abierta!
Si me quieres, no me recortes:
¡quiéreme toda… o no me quieras!

Dulce María Loynaz

Llibertat ardent

Amb un bolígraf de tinta lila,
escric en un full una paraula:
LLIBERTAT.

Per darrere s’apropa una criatura;
una criatura salvatge i letal
que porta escrit a l’ADN:
maltractament, odi i masclisme.

La bèstia agafa el full,
i l’estripa en mil bocins,
i amb les restes
fa una foguera.

Foguera que anys enrere,
va destruir tant la llibertat,
com milers d’ànimes i escombres.

Christian Blesas Aranda

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>