Estereotips de bellesa:
Un estereotip segons l’IEC són un “conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts” i ens ofereixen aquesta definició de bellesa “ Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració”. Actualment aquests patrons culturals que admirem tenen un punt extremista i exagerat, i és transmès, en moltes ocasions per les línies de supermodels, les revistes, la publicitat, nosaltres mateixos per xarxes socials….
Observem dos extrems molt injustos, les persones “primes” són considerades més belles que les persones “grasses”. Però la pregunta és, què és per a la nostra societat la primor i la grassor en una dona?
Un estudi dut a terme pel Col·legi de Consultors (2013) consistia en preguntar a dones què consideraven elles com “bellesa femenina”. Segons aquestes la bellesa es troba en mesurar més de 1.70, mesures 90-60-90 i 60 kg i un rostre fi amb complexió prima.
D’altra banda, podem interpretar que els atributs corporals que defineixen un home com a “bell” són considerats també sinònims de força física i potència sexual, de capacitats de defensa i atac.
El cos masculí d’alguna manera ha començat ha ser un “objecte de consum” per la publicitat, ja que el tors masculí s’ha convertit en la imatge més poderosa del comerç; atrau a homes i dones i és utilitzat sovint en la fotografia, la literatura i el cinema.
Aprofitant que és un tema de important interès i angoixa, hem decidit preguntar als alumnes del nostre institut mitjançant dues fotografies del cos humà de notables diferències físiques, què consideren ells com a bell i en què es fixen.
