Finalista d’honor i Premi territorial a la 12a edició de Ficcions

Aquesta tarda ha tingut lloc el lliurament de premis de la 12a edició Ficcions. L’Ainhoa Nuñez i la Irene Jover De La Hera, de 2n de Batxillerat B, han estat seleccionades entre els 3660 alumnes que han participat a l’edició d’enguany.

Enhorabona, noies!!!

Tot seguit podeu llegir un fragment de les creacions literàries de l’Ainhoa i la Irene.

Al final de l’article trobareu el vídeo del moment en què la Irene ha rebut la distinció “Finalista d’honor” i l’Ainhoa el “Premi territorial del Vallès oriental” en la cerimònia de lliurament que, aquest any, s’ha celebrat a través d’Instagram Live.

“Avui plou, i jo ja fa temps que camino sense cap destí en concret. La pluja cau impassible colant-se entre els edificis i, ajudada pel vent, se’m clava als trossos de pell nua com mil agulles afilades. L’aigua que cau s’emporta qualsevol resta de boira, abans densa, pel clavegueram. Fa estona que el paraigües ja no és una extensió de la meva mà que em protegeix vagament de les gotes que cauen, ara descansa dins la meva bossa. Les poques pertinences que duc al damunt deuen ser ben xopes, però aquest fet no em suposa gaire mal de cap, ara no. Camino pels carrers com un fantasma. Amb parsimònia recorro tots aquells racons que temps enrere van trepitjar junts els nostres peus. A mesura que la intensitat de la pluja augmenta, és cada cop més destacable el contrast del meu pas lent, sense rumb, amb el de les poques persones que queden encara a la intempèrie. M’hi aturo i les observo. T’imagino al meu costat, amb els ulls enfocats exactament cap al mateix lloc que els meus. Gairebé puc escoltar la teva veu -greu- manifestant la teva irritació cap a aquells que fugen d’allò que tu consideres vida i puresa. “No en són dignes” xiuxiuejo en un fil de veu que, per uns instants, em sorprèn. Com si l’ordre de dictaminar aquelles paraules no hagués vingut pròpiament donat pel meu cervell, sinó pronunciat pel teu ésser a través dels meus llavis.”

Ainhoa Nuñez Moreno

 

 

 

 

 

 

 

 

15-09-2012
Era una tarda fresca, bufava un aire fresc i suau, em dirigia cap al Parc Natural del Pirineu que quedava just a la meitat del camí entre Andorra i Saleilles. 
Les carreteres presentaven una lleu capa d’humitat, per això havia d’aferrar-me més al manillar de la moto; tot i això veia els colors ataronjats de les fulles dels arbres de fulla caduca, juntament amb el capvespre que començava a fer-se visible. 
 
(Queden pocs quilòmetres per arribar a l’hostal del Pirineu; la nit està quasi present; la gana fa que acceleri més per poder arribar a l’hostal, on m’espera un llit i un sopar ben calent. Quasi no sento les mans; el fred en aquesta zona és més intens i els meus ossos cada cop estan més ressentits).
Irene Jover De La Hera

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>