Aquest curs l’alumnat té la gran oportunitat d’aprendre una nova llengua gratuïtament: oferim classes de llengua i cultura àrab com a activitat extraescolar.
El curs s’impartirà els dimarts de 16 h a 17 h. I els nois i les noies que s’apuntin, es podran quedar al centre a dinar els dimarts, si volen.
Si us plau, qui estigui interessat que ho comuniqui al tutor/a i ens ho faci arribar a coordinació i cap d’estudis.
Les classes d’àrab tenen previst començar dimarts vinent, dia 26 d’octubre.
Breu informació sobre la llengua àrab
La llengua àrab és la cinquena llengua més parlada del món. El conjunt de varietats de l’àrab té més de 250 milions de parlants. L’àrab marroquí (també anomenat darija) té uns 20 milions de parlants.
L’àrab és originari de la península aràbiga, i amb l’expansió de l’imperi islàmic es va exportar a altres territoris: Síria, Iraq, Egipte i nord d’Àfrica. Actualment és la llengua oficial o cooficial d’estats de l’Àfrica i del Pròxim Orient com el Marroc, Algèria, Mauritània, Tunísia, Líbia, Egipte, Sudan, Djibouti, Somàlia, Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrain, Qatar, la Unió dels Emirats Àrabs, Oman, Iemen, Jordània, Síria, Iraq, el Líban i Palestina. També el parlen els palestins i els ciutadans àrabs de l’Estat d’Israel. A més, hi ha parlants d’àrab a àrees adjacents a les esmentades: al sud de l’Iran (el Khuzestan), algunes comunitats d’Afganistan (Balkh), a l’Uzbekistan i al sud de Turquia. També a Nigèria, al Níger, a Mali, al Txad, a Xipre i a Malta es parlen variants de l’àrab (a Malta, les llengües romàniques han diferenciat el maltès de les altres variants d’àrab). A Catalunya, la majoria de parlants àrabs provenen del Marroc.
El domini lingüístic de l’àrab sol dividir-se en dues àrees geogràfiques: el Mašriq (‘lloc per on surt el sol’) inclou els dialectes parlats a l’est (Egipte, Sudan, Síria, el Líban, Jordània, Palestina, Iraq i tots els països de la península aràbiga). En segon lloc, al Magrib (‘lloc per on es pon el sol’) integra les variants parlades a l’oest (Marroc, Mauritània, Tunísia, Algèria, el Sàhara i Líbia). Els parlants d’àrab comparteixen un registre anomenat “àrab estàndard modern”, i és el que es difon als mitjans de comunicació.
L’àrab (o la varietat clàssica de l’àrab) és una llengua amb una llarga tradició escrita. El sistema d’escriptura de l’àrab s’anomena alifat, i s’escriu de dreta a esquerra. És un tipus d’escriptura lligada, cursiva, i per això les grafies poden canviar una mica en funció de la posició que ocupen dins la paraula i de les grafies adjacents. Excepte en textos infantils o per aprenents o a l’Alcorà, les vocals curtes no s’escriuen, sinó que es dedueixen del context. El nom de la llengua àrab, en alifat, s’escriu així: العربية.
