Avui, 27 de gener, estem reunits per a commemorar totes aquelles persones que van patir la barbaritat de l’Holocaust I la persecució del règim nazi. El Parlament de Catalunya, ens va convidar el passat dijous, 25 de gener, per evocar els tràgics fets que es van dur a terme amb l’ascens al poder de les ideologies feixistes, especialment durant la Segona Guerra Mundial, per a recordar aquests esdeveniments històrics que no són únicament relats del passat, i que per desgràcia, es podrien tornar a
repetir. Ara ho farem, també, a Tortosa.
Som aquí per donar veu a tothom que va patir la tragèdia, especialment, i en el nostre cas, al col·lectiu de persones deportades per motius polítics, recollim la veu de les víctimes i de la humanitat en general per tal d’intentar crear consciència sobre els fets passats a les generacions que no ho han viscut i que son les que han de garantir que no torni a succeir.
Com a alumnat de de l’Institut Dertosa de Tortosa i en representació de totes les víctimes exiliades per raons polítiques, al mes de novembre, vam tenir el privilegi de reunir-nos amb
representants de l’Associació Triangle Blau, de l’Amical de Mauthausen i de l’Associació Buchenwald per conèixer de ben a la vora els motius, les vivències i les inquietuds del
col·lectiu que representen, els deportats polítics. A ells i elles, els volem agrair la seva implicació amb la tasca de difondre els fets ocorreguts i mantenir viva la memòria.
Moltes podien ser les causes que duguessin una persona a un camp de concentració o d’extermini. En el cas dels nostres deportats i deportades per motius polítics, la principal
però, era haver lluitat contra el feixisme a Espanya i haver-se exiliat a França, país que va ser envaït pels nazis. La condició d’exiliats els situava en una posició de vulnerabilitat, ja que eren estrangers dels quals el seu propi Estat, en renegava. Alguns d’aquests exiliats, van formar part de les Companyies de Treballadors Estrangeres, i això, els va fer arribar als camps, altres van col·laborar amb la resistència francesa, altres seguien militant en partits polítics que havien estat il·legalitzats i ho feien de manera clandestina, però tots ells, tenien una cosa en comú: idees oposades al feixisme i defensaven la llibertat i la democràcia per damunt de totes les coses.
Abans d’arribar al camp ningú era conscient de què es trobaria. Era molt difícil imaginar que altres éssers humans fossin capaços de fer aquelles atrocitats. Els espanyols, i entre ells els catalans, portaven un triangle blau cosit al pijama de ratlles que se’ls obligava a vestir un cop havien ingressat al camp, aquest triangle, els distingia d’altres grups de deportats, i formava part del sistema de marcatge que existia dins dels camps. En funció del color o la combinació de diferents triangles es podia saber el motiu principal pel qual una persona havia arribat allí.
Els interns eren tractats com a animals, amb unes condicions realment pèssimes i inhumanes. Malgrat totes les atrocitats i penúries, molts mantenien l’esperança de poder sortir-ne gràcies a la col·laboració entre ells i l’existència de grups organitzats que seguien oposant-se al feixisme. La idea de tornar a ser lliures algun dia era un motiu per a continuar vivint, com també ho era, pensar en tot allò que els esperava fora, tota la gent que els estimava, i que cada dia els trobava a faltar.
Dels 200 ebrencs aproximadament que van anar a parar als camps, només uns 60, foren alliberats i van aconseguir refer les seves vides amb el record sempre present del que allí
havien viscut. La majoria dels que van aconseguir sortir d’allí, van patir seqüeles posttraumàtiques pel que havien vist i patit. D’altres, no es van poder recuperar i van morir, ja que estaven malalts i molt dèbils.
L’exemple de persones com el tortosí, Antoni Garcia Alonso, fotògraf, que juntament amb Francesc Boix i José Cereceda va ajudar a amagar imatges que després van ser claus a l’hora de demostrar les atrocitats que es cometien als camps, ens han de guiar en la nostra lluita i compromís per la llibertat. Creiem que ningú pot garantir que això no torne a passar, menys encara amb la situació actual del món i l’augment de les idees neofeixistes que proliferen arreu. Per això, hem de recolzar i promoure iniciatives de memòria procurant transmetre les vivències de les persones deportades a tothom, amb la finalitat d’evitar que mai més es torni a repetir una situació similar.
Creiem que és molt important que tant les administracions com la població civil promoguéssim actes i iniciatives com la que ens ha portat avui aquí, cal recolzar projectes
educatius de memòria de les víctimes, donar veu a aquells que alguns van voler silenciar. Per acabar, volem repetir unes paraules de Neus Català, ella va dir: “Molta gent creu que
lluitar és agafar una arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea”, aquest és l’objectiu del dia d’avui, lluitar per la memòria dels presos polítics amb les nostres paraules.
La seva memòria és un record constant de la fragilitat de la llibertat i ens recorda la nostra responsabilitat compartida de protegir els drets humans i prevenir fets similars.
Finalment, ens agradaria agrair a tothom que ha participat en el projecte educatiu del parlament, i en l’organització dels actes commemoratius de Tortosa, el temps i la implicació
en aquest tipus d’activitats que ajuden als joves com nosaltres a fer consciència de la memòria històrica perquè no torni a passar mai més.
Moltes gràcies,
Manifest llegit per les alumnes Soraia Aixerch i Berta Margalef. Varen ser acompanyades pels professors Agustí Campos i Mar Subirats. Al vídeo surten al minut 50.
