Per segon anys consecutiu, des de primer a quart d’ESO, l’alumnat de Català ha participat en la proposta Cadenes poètiques en moviment de la Fundació Joan Brossa. En aquesta ocasió, el poeta Carles Rebassa ens convidava a conèixer l’estructura poètica de la sextina a través de poemes de Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. L’alumnat de primer cicle ha escrit de manera col·laborativa sextines, mentre que a segon cicle s’han atrevit a traslladar aquesta estructura poètica a altres suports creatius: música i vídeo. Us deixem una mostra de les obres. Esperem que les gaudiu!
EL NEN QUE ES SENTIA GOS
Quan vaig sortir de la classe corrent,
vaig veure un nen petit que em va fer pena,
però amb les seves afilades ungles
va destrossar-me d’un cop el rellotge.
De sobte vaig veure un ventilador,
i en llepar-lo em vaig fer un tall a la llengua.
Per beure treia tot content la llengua,
i tornava a ma casa tot corrent.
Recordava el fotut ventilador
i descansava amb moltíssima pena.
Passava ràpid el temps del rellotge,
jo escapçava les rotatives ungles.
Ara he decidit tallar-me les ungles
i llimar-me-les amb una aspra llengua.
Miro l’hora actual al trencat rellotge,
segur que arribo tard, com és corrent.
Sempre vaig amb retard i això em fa pena.
I ensopego amb el nou ventilador
Sento al peu l’aire del ventilador
que no m’alleuja el dolor de les ungles
el temps s’accelera i això em fa pena.
Expresso aquestes queixes amb la llengua,
el temps flueix tant com un gran corrent.
Perdo temps cada minut del rellotge.
Tiro a terra el meu estimat rellotge.
Perfecte màquina, el ventilador
produeix una refrescant corrent
Que refreda les meves curtes ungles
I sento que se’m dessagna la llengua
I tot plegat em fa una enorme pena.
Miro amb melancolia, molta pena,
el temps guardat en un petit rellotge,
amb l’enyorança de la meva llengua.
El món gira com un ventilador,
esgarrapo tot el mal amb les ungles.
La vida, com un gran riu, va corrent.
2n A Institut Bosc de Montjuïc 21-22
Àudio En Pep no sap que fer:
Àudio Què qui quan on com:
