Com a tancament de la lectura de La Celestina, els alumnes de 3er de castellà han representat algunes de les escenes de l’obra que més els havien agradat, plasmant i interpretant els personatges a la perfecció.
Fa uns anys, els estudiants universitaris de literatura consideraven que haver de llegir obligatòriament alguns determinats llibres era una «celestinada», i amb això no volien dir precisament que fos «un celestial no-res» sinó que era una manera elegant d’evitar dir paraulotes (el Diccionario de la Lengua Española de la RAE defineix el terme celestina com «alcahueta»). Però La Celestina no només ha donat aquest terme a la llengua, sinó també d’altres com el verb “celestinear” o l’adjectiu “celestinesco”. De poques obres literàries medievals es pot dir que hagin tingut una influència tan duradora en una llengua romànica.
Els clàssics mai moren i continuen guiant-nos en el nostre aprenentatge! Creieu que continuen sent cosa del passat? Us podem assegurar que no!
