Escrit per Mar Oropesa Garcia
Quan parlem de la diferència salarial de gènere, també coneguda com la bretxa salarial de gènere, ens estem referint a la diferència entre les retribucions salarials dels homes i dones. Aquesta desigualtat, la trobem en tots els àmbits, de la nostra societat, sobretot als negocis, però avui voldria denunciar públicament la divergència que trobem en el món de l’esport.
Actualment vivim en una societat que no ha aconseguit establir la igualtat entre homes i dones, i l’àmbit esportiu no és cap excepció.
En la llista que cada any publica FORBES ( revista americana que està especialitzada en el món dels negocis i les finances) amb els cent esportistes millor remunerats de l’any 2020, només dues dones tennistes, Naomi Osaka i Serena Williams, en formen part d’aquest grup privilegiat.
Són molts els esports que, avui en dia, presenten una bretxa salarial considerable. Però, sens dubte, el futbol és la disciplina que genera més desigualtat salarial entre gèneres. Per fer-nos-en una idea i a títol d’exemple: el sou Neymar, exjugador del FC Barcelona, suposa el de 7 lligues femenines més importants del món (França, Estats Units, Austràlia, Mèxic, Anglaterra i Alemanya), és a dir el sou de 1.693 dones futbolistes. Un altre exemple és el de Messi, que guanya 274 vegades més que la millor futbolista dona dels Estats Units. Són moltes les dones esportistes que es veuen pressionades a renunciar al seu somni, i, per consegüent, se senten obligades a escollir entre la seva carrera esportiva i altres sortides.
A part del futbol, també podem observar una gran bretxa salarial al bàsquet, les carreres de cotxes i motos, el golf… curiosament és al tennis o l’esquí on trobem menys. Alguna cosa, doncs, es deu estar fent bé.
Les grans estrelles mundials de l’esport són aquelles que no només destaquen en les seves respectives disciplines per les seves qualitats esportives, sinó que ho fan perquè generen gran quantitats de diners en publicitat i atrauen nombrosos espectadors. Aquest és el principal argument per justificar aquesta desigualtat econòmica.
Però què podem fer millorar aquesta situació i caminar cap a l’equiparació salarial entre homes i dones?
Primerament que els governs, les institucions i les federacions esportives treballin colze a colze introduint-hi mesures per promoure aquesta equiparació. Tal com unificar convenis col·lectius i establir quotes femenines a l’esport, com ja ha passat a altres àmbits com el polític. En aquest últim cas, el nou president nord-americà, Joe Biden, ha format un equip de ministres totalment paritari i divers com la mateixa història del continent americà.
D’altra banda, caldrà seguir fomentant que les organitzacions esportives, clubs i mitjans de comunicació potenciïn l’esport femení. Hem d’exigir que sigui així, perquè, si no, no hi haurà canvi.
La conclusió que es pot extreure és que, malauradament, l’èxit d’un esport es mesura, encara avui, per la publicitat en ràdio, televisió i altres mitjans de comunicació que genera, i conseqüentment provoca la discriminació a l’esport entre sexes. En aquest sentit, considero que no per ser home o dona s’hauria de guanyar més o menys; s’hauria de valorar la qualitat de la seva feina i del seu esforç, indiferentment del sexe que tinguis. Malgrat alguns avanços en matèria d’igualtat salarial, encara queda molt recorregut i debat que cal fer.
És veritat que hi ha esportistes que cobren una bestiesa pel que estan fent, i un clar exemple, com has dit, és en Messi, que després que s’hagi revelat la xifra de 555 milions d’euros, se’n parla constantment.
Ara bé, el jugador Messi porta gairebé 20 anys jugant a futbol en una lliga professional (des del 2004), i de tot el que haurà guanyat en aquest temps que porta jugant, el club en el qual juga, el Barça, se n’haurà beneficiat por tots els títols que ha guanyat gràcies a ell. Si en Messi no hagués aconseguit tot el que ha aconseguit, no estaria cobrant el que esta cobrant ara mateix, segons ha explicat el diari “El Mundo”.
Hi ha molts i moltes altres esportistes que no cobren el mateix, i és perquè no se’ls dóna tan bé jugar-hi, ni tampoc han aconseguit el que ha assolit el número 10 del FC Barcelona.
A més, el futbol és l’esport més seguit per la gent d’aquest planeta.
Pel que fa el futbol femení, a mi em sembla perfecte que estigui guanyant a poc a poc una mica de terreny. És cert que no cobren el mateix que els jugadors homòlegs del futbol masculí, i que tampoc no és igual de seguit que el futbol masculí.
Pel que fa també altres esports, com per exemple el tennis, has parlat de Serena Williams, guanyadora de 23 Grand Slam durant tota la seva carrera esportiva, i també que cobra actualment 30 milions. És normal que cobri aquesta quantitat de diners, després del que ha guanyat (que és molt). Si la comparem amb altres tennistes com Rafa Nadal o Novak Djokovic, que han guanyat més o menys el mateix que la tennista nord-americana (20 Grand Salma per al tennista de Manacor, i 17 per al tennista serbi).
Així doncs, aquests dos tennistes que jo esmento cobren més o menys el mateix que la Serena Williams, (32 per en Rafa Nadal, i 43 per al Novak Djokovic). En aquest esport, el sou depèn també dels títols i del rànquing ATP en el qual estiguis.
En definitiva, hi ha esports en els quals els homes i les dones cobren un sou similar i n’hi ha d’altres en els quals el sou és diferent. Ara bé, el que cobres està basat en els premis que guanyis i en el talent i la dedicació que tinguis tu en el teu esport, quan hi jugues professionalment.