Segons l'alumne de 2n d'ESO Guillermo Rueda
Vaig començar a dedicar-me a la música quan vaig entrar a una coral. Tenia quatre anys, i era el més petit. Al llarg de la meva vida, he fet unes quantes activitats relacionades amb l’art i la música, abans d’arribar a la que seria la indicada per a mi.
Després d’una roda d’instruments, vaig decidir que triava la guitarra, i per tant, vaig iniciar-ne les classes. Ara bé, quan tenia 8 anys, la meva família i jo ens vam traslladar a Mèxic. Allà va haver-hi molts canvis, però, malgrat això, jo vaig continuar amb la guitarra.
Al segon any de viure a Mèxic, em vaig presentar al Concurs de Talents, on vaig cantar i guanyar el primer lloc. En aquell moment em vaig adonar que m’encantava cantar i que era molt important per a mi, així que em vaig apuntar a cant, però al mateix temps, em vaig distanciar de la guitarra, fins arribar al moment de voler deixar-la. Ja no practicava, no m’hi interessava, i, finalment, vaig abandonar-la. Preferia el cant.
A les classes de cant, vaig tenir un professor cubà molt bo, que em va ensenyar moltes lliçons, no només de tècnica vocal i interpretació, sinó també de composició.
A poc a poc vaig entendre que la guitarra no només era música clàssica i també avorrides seqüències d’acords. Vaig entendre que la guitarra era una manera d’acompanyar-me, al cant.
Llavors vaig reprendre les classes de guitarra, però amb un altre professor, qui em va fer entendre que el mestre influeix en el teu interès per l’instrument. Tampoc no vull dir que el meu anterior mestre fos dolent, només que no connectàvem.
El cas és que, quan vam tornar a Catalunya, evidentment vaig tornar a canviar de professors, però ho preferia, perquè necessitava canvis, perquè hi ha professors que ja t’han explicat tot el que podien i per això està bé començar-ne amb un de nou.
Ara segueixo cantant i tocant la guitarra. A més, ara mateix estic començant amb el piano i segueixo component.
Per tot plegat, sostinc que la música és molt important a la meva vida.
A mi m’ajuda a concentrar-me, a relaxar-me… La música també és una manera d’expressar-me.
Hi ha persones que prefereixen dir-hi la seva cantant, més que parlant, o també que volen expressar alguna emoció o sentiment a través d’un instrument.
En resum, espero haver-vos ajudat, que els músics que estigueu estancats tingueu en compte la meva experiència, i els que no us hi dediqueu encara, que us hi decidiu i que us hi apunteu.
Visca la música!
